Segons el sindicat, s'han detectat places de castellà i altres idiomes estrangers on es demana el B2 d'anglès, un fet al seu parer molt "estrany", ja que és el TIL "el que recorda que l'aprenentatge de les llengües no es pot realitzar en una llengua diferent".
Segons les dades oferides per CC.OO. la relació de places docents per a les quals es demana el B2 d'anglès és la següent: una plaça de Filosofia, una plaça de Llengua Castellana, tres places de Geografia, una plaça de Francès, una altra d'Alemany, una plaça d'Informàtica, una plaça d'orientador, cinc places de Matemàtiques, cinc places de Física i Química, cinc places de Biologia, sis places de Dibuix, sis places de Música, quatre places d'Educació Física i deu places de Tecnologia.
També es reclama el B2 en una plaça de Cuina i Pastisseria, una plaça d'Hoteleria i Turisme, una plaça d'Instal·lacions Electròniques, una altra de Maquines i Serveis de producció, una més de Processos Comercials, una altra d'Aplicacions Informàtiques i una més d'Imatge i So.
A més, el certificat es demana a quatre places de Processos de Gestió Administrativa, quatre més de Serveis a la Comunitat, dues places de PQPI i deu places d'Educació Primària. A més, es reclama el certificat de nivell de francès per a dues places d'Anglès i un certificat d'Alemany per una d'Anglès.
Rebuig del nou decret
El sindicat insisteix que el TIL "no és un model educatiu que cerqui la millora" de l'actual sistema. En aquest sentit, consideren que el decret "incrementarà el fracàs d'uns alumnes que veuran reduït el currículum de les assignatures que hauran de fer en anglès, de la forma més barroera i irresponsable que ha vist la història del nostre sistema educatiu".
Segons CC.OO. "no ens hauria d'estranyar que el col·lectiu docent no pugui ni vulgui començar el curs vinent". El sindicat, creu que el Decret de Llengües, sumat als efectes de la LOMQE i la Llei de Símbols, fa augurar un curs "d'absolut i continuat enfrontament" entre el Govern i la comunitat educativa.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quin encert aquest Govern! Si els nins fan llengua castellana en anglès, parlaran Spanglish! Si estudien francès en anglès, parlaran Franglish i si aprenen alemany en anglès, acabaran parlant Alemanglish. La conseqüència és que, al final, el que volen és acabar convertint el català en lapao.