El Govern ha aprovat la Llei sobre l'ús de Símbols Institucionals de les Illes Balears, en el qual es prohibeix la utilització de qualsevol símbol considerat “no oficial” en els edificis públics de la Comunitat Autònoma, segons l'Executiu.
Ara bé, la realitat és que la Llei no prohibeix explícitament que els centres pengin llaços quadribarrats a les façanes tot i que l'Executiu ha volgut vendre durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern que d'entrada queden prohibits els llaços en defensa de la llengua pròpia.
Per poder penjar llaços amb la bandera catalana a les façanes dels col·legis públics i concertats de l'arxipèlag balear, caldrà sol·licitar l'autorització de col·locació d'aquest símbol a la conselleria competent en matèria de patrimoni.
El vicepresident i conseller de Presidència, Antoni Gómez, ha assenyalat que l'objectiu d'Executiu illenc “no és limitar la llibertat d'expressió”, sinó que el que es pretén és “impedir les expressions ideològiques” en qualsevol immoble o moble afectes als serveis públics propis de la CAIB.
“Els ciutadans tenen el dret de rebre informació amb total imparcialitat”, ha insistit Gómez, que ha explicat que la finalitat és disposar d'una normativa que impedeixi “que es faci un ús inadequat dels símbols”.
Una Llei controverdida
La Llei sobre l'ús de Símbols Institucionals de les Illes Balears presenta greus problemes d'inconstitucionalitat. Això és el que s'extreu del vot particular emès pel sector més progressista del Consell Consultiu, que formulen els consellers i juristes Pere Aguiló Crespí, Pedro A. Aguiló Monjo, Maria Ballester, Carmen Fernández i Joan Oliver Araujo.
Segons els juristes “si es penja de la façana un llaç amb els colors de la senyera catalana, com a expressió de suport a la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, aquest fet no constitueix en cap cas utilització privativa del bé, que continua íntegrament destinat al servei públic educatiu, de manera que no necessita autorització, menys encara, es clar, concessió, sinó que es circumscriu en les facultats de gestió i administració que correspon al titular de l'adscripció”.
La Llei contempla que “qualsevol altra utilització d'aquests béns per a finalitats distintes de les derivades del Servei públic al qual estan afectats, precisarà de l'oportuna autorització administrativa per part de la conselleria competent en matèria de patrimoni”.
Segons els experts, "juridicament parlant no es pot aplicar la Llei de Símbols als llaços", aquesta redacció és “innocua” perquè “una cosa és la Llei de patrimoni vigent des del 2001 en què es parla d'autoritzacions i l'altre un llaç que no se sotmet a cap autorització”.
Règim de sancions
La Llei pretén dissuadir als centres de penjar llaços a través d'un fort règim sancionador.
La potestat sancionadora correspon a la conselleria a què estiga afectat el servei públic que es presta en el bé moble o immoble i en el qual s'hagi comès la presumpta infracció.
En cas que no es pugui atribuir clarament a una conselleria o que afecta diverses, la potestat sancionadora correspon a la conselleria competent en matèria de patrimoni.
Infraccions lleus (són objecte de multa de 500 a 2.000 euros):
• Utilitzar, en la bandera de les Illes Balears, en l'escut de la comunitat ia la resta d'emblemes oficials de l'Administració pública de les Illes Balears qualsevol símbol o sigles de partits polítics, sindicats, associacions o entitats privades.
• No disposar de placa identificativa amb el logotico del Govern, en els béns immobles afectes als serveis públics propis de la CAIB, els afectats per un concert amb el Govern, o els sostinguts totalment o parcialment amb fons públics de la CAIB.
• Incomplir el que estableixen l'apartat "la bandera de les Balears".
Constitueixen infraccions greu (són objecte de sanció de multa de 2.001 a 5.000 euros):
• No adoptar les mesures adequades perquè cessi de manera immediata l'ús no permès o no autoritzat d'acord al que estableix aquesta llei (responsable o substitut)
Constitueix infraccions molt greus (són objecte de sanció de multa de 5.001 a 10.000 euros):
• Utilitzar o col · locar, en els béns immobles o mobles afectes a serveis públics de la Comunitat Autònoma símbols no permesos o no autoritzats d'acord amb el que estableix aquesta llei.
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Joan Fuster, Josep Guia, Joan Guasp, etc.
Catalunya vol dir "terra dels catalans". Per tant, els catalans conscients d'esser-ho, tant si som de les Illes Balears, com del Principat, com de València, o d'on sigui del nostre territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels catalans, Catalunya, no es redueix a la regió del Principat.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya" http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf www.tot-catalunya.cat
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Tu, el del cul. Ves alerta no sigui cosa que de tanta ràbia te surtin morenes morades quatribarrades que les rosseguis pel terra.
A "Catalanistes, arruix!" Et pots torcar el que vulguis i per acabar la cara! No es notarà. Això que fas és una rabieta perquè els catalans per fi seran lliures! I empraran la senyera quan i on voldran!
L'ideal del feixistum seria tornar instaurar el delicte d'opinió. Sort que el seu estat està ofegat de deutes i Europa els té agafats pels ous i no els deixaria imposar aquest delicte.
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Del blog de Joan Calsapeu: Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.” http://joancalsapeu.blogspot.com.es/2011/04/el-felanitx-republica-de-pere-oliver.html
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre'ls fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygueren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vosaltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les havem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los cabanyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la diadema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p'els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d'Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats; y fins Fra Anselm Turmeda, qu'havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho haguesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los diferents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vullam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen, si son de gent nostra, y rebujem sens mirament tot lo qu'entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament, com los aucells en l'aubada, la vinguda del astre resplandent del nostre esdevenidor."