Bosch afirma que el Govern està “a punt d'arribar a la meta” del crèdit
El portaveu del Govern balear, Rafel Bosch, ha afirmat avui que l'Executiu està "a punt d'arribar a la meta" i aconseguir crèdit dels bancs per obtenir liquiditat i fer front als seus deutes. A la roda de premsa posterior al Consell de Govern, Bosch ha indicat que ja s'ha tancat l'acord amb alguns bancs per obtenir línies de crèdit, i que amb alguns grups d'entitats bancàries consorciades s'està "a punt". "Si em permet l'expressió, ja estam a punt de tocar la cinta de meta", ha apuntat el portaveu. El passat 28 d'octubre, el Govern va autoritzar endeutar-se en 209,5 milions d'euros mentre intenta aconseguir crèdits per valor de 354 milions per fer front a les seves despeses de 2011. El PSIB censura les retallades en Sanitat, Educació i Transports
Manacor deu 17 milions als bancs i proveïdors
L'Ajuntament de Manacor té un deute global de 17 milions d'euros, 5 dels quals corresponen a proveïdors i 12 a entitats bancàries. Aquesta situació, dins la dura crisi econòmica que pateixen també les administracions públiques, entra dins la "normalitat", segons la regidora d'Hisenda, Sebastiana Sureda. Pel que fa a les factures pendents als proveïdors, que pugen a 5 milions, s'abonen en un període d'entre 3 i 4 mesos. "Amb el gran volum de facturació que maneja el Consistori, la xifra de 5 milions entra dins una certa normalitat, ja que es van pagant relativament aviat", apunta Sureda, dins la complexitat que suposa treballar per a l'Administració pública pel que fa a la seguretat del pagament, però amb un retard assegurat. El deute amb les entitats financeres es dispara fins als 12 milions d'euros amb alguns préstecs que corresponen als anys 2002 i 2003. Amb tot, Sureda afegeix que, "malgrat la crisi, l'Ajuntament és solvent i a dia d'avui el seu principal problema és la manca de liquiditat, que és agreujada també pels deutes que tenen amb nosaltres Govern i Consell".
Zapatero confia que els bancs puguin elevar el seu capital sense recórrer a doblers públics
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha expressat avui la seva confiança que els cinc bancs espanyols a qui la UE exigeix augmentar el seu capital, per un import conjunt de 26.161 milions d'euros, puguin aconseguir-ho sense necessitat de recórrer als doblers públics. La UE exigirà als bancs un capital core del 9%
La UE mostra confiança en la solvència d'Espanya
Zapatero amb Van Rompuy i Barroso. Foto: Efe. Els socis europeus van mostrar ahir la seva confiança en la solvència financera d'Espanya i donaren un clar suport a les reformes econòmiques empreses pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que va advocar per la transparència per "deixar enrere tant de rumor sense fonament".Després de setmanes d'especulacions sobre la salut de l'economia espanyola, Zapatero va obtenir el suport dels principals líders europeus, com la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, Nicolas Sarkozy; i el president estable del Consell Europeu, Herman van Rompuy.
El Banc d'Espanya publicarà les proves de solvència de la banca
El Banc d'Espanya vol fer públics els resultats de les proves d'estrès fetes per estimar la solvència de bancs, caixes i cooperatives en el futur, amb l'objectiu que els mercats coneguin "perfectament" la situació del sistema financer espanyol. Així es recull en el discurs de presentació de l'informe anual de 2009 del supervisor pronunciat pel governador del Banc d'Espanya, Miguel Àngel Fernández Ordóñez.
Zapatero exigeix als bancs que obrin l'aixeta
"No és el moment de grans beneficis, és el moment d’ajudar les empreses i les famílies". El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, llançà ahir aquesta exigència als banquers, a qui recordà el suport que els brindà l’Executiu fa escassos mesos amb el seu pla de rescat i els animà a tornar ara el favor obrint l’aixeta del crèdit.
Brussel·les vol crear un fons per a fallides bancàries
Els bancs pagaran les seves crisis. La Comissió Europea proposà ahir la creació de 27 fons (un per cada país de la UE), finançats amb una taxa a la banca encara per definir i coordinats en l'àmbit europeu, per costejar futures crisis bancàries. No és acceptable que els contribuents continuïn pagant l'onerós cost de rescatar el sector bancari. Ells no han d'estar en primera línia. Crec en el principi que qui contamina paga", afirmà el comissari europeu de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, en la presentació de la proposta, que avança en el compliment dels compromisos adquirits al si del G20.
Santa Margalida demana un milió d'euros als bancs
L'Ajuntament de Santa Margalida aprovà dilluns a vespre, en una sessió plenària extraordinària i gràcies als vots de l'equip de govern (Suma pel Canvi i Cxl), sol·licitar a una entitat bancària un préstec de 990.000 euros per poder fer front a despesa corrent. La decisió de l'equip de govern no va ser vista amb bons ulls per l'oposició (PP i Can Picafort Unit), qui els acusà "de fer allò que criticaven quan estaven a l'oposició". Segons Martí Àngel Torres, portaveu del PP, "l'equip de govern no pot dir a principi de legislatura que no sap si podrà fer front a les nòmines del funcionaris i després gastar un milió d'euros en un préstec, quan amb una tercera part de la quantitat del préstec ja n'hi hauria prou per fer front a la situació". El PP insistí que "part dels doblers que l'Ajuntament rebrà del préstec es destinaran a qüestions que es podrien incloure dins els pressupost del 2012, com són la compra de terrenys, la millora del clavegueram i la revisió de les Normes Subsidiàries".
Els bancs europeus, en perill segons Moody's
Moody's adverteix del perill de rebaixar la qualificació de risc dels bancs grecs per la debilitat del deute sobirà del país es contagiï a entitats financeres de Portugal, Espanya, Itàlia, Irlanda i el Regne Unit.
“No som culpables”
De l’esperada reunió entre els grans de la banca i el president José Luis Rodríguez Zapatero –i ja en van tres– no s’extragueren, ahir, grans plans de treball. Durant prop de tres hores, Zapatero i el seu ministre d’Economia, Pedro Solbes, analitzaren la situació econòmica i del crèdit amb els presidents del Santander, Emilio Botín; el BBVA, Francisco González; el Banc Popular, Ángel Ron; La Caixa, Isidre Fainé; Caja Madrid, Miguel Blesa, i Bancaixa, José Luis Olivas. Poques coses en transcendiren, però.
Els bancs donen suport a Zapatero
Després dels esforços per aconseguir assistir a la reunió del G20, Zapatero ja ha començat a preparar la cimera. Ahir es reuní amb els presidents de les principals entitats financeres espanyoles, així com amb els sector empresarial i sindical. Avui té previst fer-ho amb el president del PP, Mariano Rajoy. Així, ahir horabaixa el president de l’Executiu es va reunir a la Moncloa, amb el vicepresident segon.
Reunió clau per impulsar el crèdit a les empreses
Representants del món financer de les Balears i del sector turístic illenc mantindran una reunió clau per tractar el tema de l'accés al crèdit. Així ho anuncià ahir el president del Govern, Francesc Antich, després de la mesa de seguiment de l'economia balear, trobada a la qual ahir no varen assistir els sindicats com a mostra de desacord amb les mesures d'ajust aprovades.
Detinguts 5 membres d'una banda que va atracar tres bancs i dos habitatges a Palma
La Policia Nacional ha detingut a cinc integrants d'una banda desplaçada a Mallorca des de Tenerife com presumptes autors a Palma de tres atracaments a entitats bancàries i dos assalts a habitatges d'empresaris que van ser retinguts per robar-los joies i diners.
Quasi el 75% de les targetes ja duen xip
El procés de migració està molt avançat a les Illes Balears. Consultades les tres principals entitats financeres, el percentatge de targetes que ja duen xip incorporat frega el 75%. Caixa Colonya és l'entitat amb major proporció de targetes migrades, amb un 86%. La resta, ho serà a poc a poc fins a finals d'any. La Banca March, en canvi, va lleugerament per enrere. Per una banda, ha modificat el 100% de les targetes de crèdit, però entre les de dèbit se n'haurien modificat més del 50%. Finalment, el grau d'implantació de la tecnologia European Mastercard Visa (EMV) a les targetes de Sa Nostra "és gairebé total".
Pujada dels tipus a l'1,25%
El Banc Central Europeu (BCE) apujà ahir la taxa clau d'interès un quart de punt percentual bàsic a l'1,25%, amb la qual cosa anuncià la primera alça des de juliol del 2008 per contrarestar les fermes pressions inflacionàries als 17 països de la zona euro. No obstant això, aclarí que aquesta alça no marca necessàriament l'inici d'un cicle d'ajustament monetari. El president del BCE, Jean-Claude Trichet, en la conferència de premsa posterior a la reunió, usà expressions que tradicionalment s'associen amb noves alces de taxes. Tanmateix, aclarí que el Consell del Govern no havia considerat aquesta pujada com la primera d'una sèrie d'increments. Aquest comentari sorprengué els mercats, que apostaven per almenys dues alces més la resta de l'any. "La nostra decisió contribueix a mantenir les expectatives d'inflació fermament ancorades respecte del nostre objectiu d'estabilitat de preus", afirmà Trichet, qui recordà que, malgrat la pujada, el nivell dels tipus d'interès a la zona euro continua sent històricament baix, motiu pel qual continua "prestant suport" al creixement de l'eurozona.De fet, el president del BCE reconegué que la política monetària del BCE encara manté una posició "molt acomodatícia" i que la decisió d'apujar els tipus un quart de punt ha estat unànime.
Les pime de l'Illa volen que caixes i bancs “obrin l'aixeta”
Una àmplia majoria d'associats a la patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) està d'acord que l'assocació exerceixi més pressió sobre bancs i caixes perquè s'obri l'aixeta del crèdit. En concret, un 79% hi està d'acord i un 18%, molt d'acord. Així ho posa de manifest un estudi realitzat recentment per la patronal sobre les entitats financeres i que fou presentat ahir pel seu president, Rafel Rubio, durant una compareixença davant dels mitjans, en la qual va fer balanç dels cent primers dies de gestió del nou equip directiu de l'associació.
El PSOE culpa el PP del risc que els bancs no donin ara doblers a Cort
La situació d'austeritat econòmica que pateix Cort protagonitzà ahir el primer ple municipal del nou cicle polític, que s'estrenà amb el popular Mateu Isern com a batle i amb l'exbatlessa, Aina Calvo, asseguda ara amb l'oposició. El debat entre el portaveu i regidor d'Hisenda del PP, Julio Martínez, i el socialista, Andreu Alcover, evidencià que l'erari municipal amb vista al 2011 no fa precisament goig. El socialista advertí els conservadors que, si fa cinc mesos haguessin donat suport a la seva iniciativa les entitats bancàries no haurien posat tants d'emperons com poden fer ara. Alcover pretenia aprova una modificació de crèdit de 14 milions per atendre les quotes d'amortització per a enguany dels préstecs del Consistori, que pugen a 6,4 milions, i les dels consorcis que en depenen, que sumen 7,9 milions. Ho recordà perquè el PP ha donat el vistiplau a la mateixa proposta que Alcover intentà acordar per gener i que fou rebutjada pels mateixos que ara ocupen el govern i que ahir, sense manies, la dugueren a la Sala amb el mateix informe d'intervenció signat i avalat pel polític socialista el 18 de gener.
Aguiló espera obtenir finançament dels bancs aquest mes d'agost
El vicepresident d'Economia, Promoció Empresarial i Ocupació, Josep Ignasi Aguiló, "espera" que la negociació que el Govern manté amb les entitats bancàries per a l'obtenció de crèdit "doni resultats al llarg d'aquest mes d'agost". Així ho indicà ahir després que dia 5 el portaveu del Govern, Rafel Bosch, assenyalàs que fins a l'octubre no es coneixeria el crèdit exacte obtingut. Després de visitar les instal·lacions centrals de Bitel, Aguiló, en declaracions als periodistes, no volgué avançar cap aspecte sobre l'anunciada reestructuració que es portarà a terme en les empreses públiques de la Comunitat. A més, assenyalà que durant les "pròximes setmanes es posarà damunt la taula tot el disseny que s'està ultimant", encara que fins que no estigui conclòs "no podem avançar res", afegí. En total, el Govern té un deute de 1.104 milions d'euros amb els proveïdors, que haurà de saldar mitjançant crèdits i paral·lelament amb el Pla de sanejament, ja aprovat per Madrid. Interrogat sobre si Bitel es mantindrà com actualment, manifestà que "probablement", encara que serà una mica més endavant "quan es veurà".
La UE investiga bancs per possible manipulació de l’Euríbor
La Comissió Europea (CE) anuncià ahir que ha realitzat inspeccions per sorpresa a empreses del sector financer que apliquen l'Euríbor en diversos estats membres, encara que refusà confirmar si l'Estat espanyol era un dels afectats. "La Comissió tem que les empreses en qüestió poden haver violat les normes antimonopoli de la UE, que prohibeixen els càrtels i les pràctiques comercials restrictives", indicà l'Executiu en un comunicat.
Més liquiditat per als bancs
El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) va acordar realitzar dues subhastes extraordinàries de liquiditat a llarg termini enguany i reactivar el seu programa de compra de bons garantits emesos pels bancs de l'eurozona. Així mateix, va decidir "per consens" mantenir estable els tipus d'interès en l'1,5%, malgrat haver-ne valorat "els pros i els contres d'una rebaixa" en la darrera reunió presidida per Jean Claude Trichet, el mandat del qual, després de vuit anys al capdavant de l'entitat, expira el pròxim 31 d'octubre. El banquer francès va explicar que aquesta bateria de mesures van ser aprovades per consens.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc