“Drama” si Moncloa no actua amb contundència
El president de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), Juan Ramón Quintás, demanà ahir més mesures al Govern per ajudar els hipotecats i el sistema financer, i recomanà a les entitats que augmentin la seva solvència i que col·laborin per evitar una "situació dramàtica".
El test d'estrès amenaça un banc i tres caixes de l'Estat
La banca europea afronta avui la seva major prova de solvència. L'Autoritat Bancària Europea (ABE) dóna a conèixer els resultats de les proves de solvència amb què es mesura la capacitat de les entitats financeres de fer front a escenaris adversos. En aquesta tercera ronda de proves que du a terme l'ABE s'han examinat 90 entitats de 21 països europeus -que representen un 65% dels actius financers de la zona-, de les quals gairebé un 27% són espanyoles: 7 bancs, 10 fusions o aliances de caixes i 8 caixes independents.
Les pime de l'Illa volen que caixes i bancs “obrin l'aixeta”
Una àmplia majoria d'associats a la patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) està d'acord que l'assocació exerceixi més pressió sobre bancs i caixes perquè s'obri l'aixeta del crèdit. En concret, un 79% hi està d'acord i un 18%, molt d'acord. Així ho posa de manifest un estudi realitzat recentment per la patronal sobre les entitats financeres i que fou presentat ahir pel seu president, Rafel Rubio, durant una compareixença davant dels mitjans, en la qual va fer balanç dels cent primers dies de gestió del nou equip directiu de l'associació.
El Banc d'Espanya ja controla els grans sous dels banquers
La llei que dóna competència al Banc d'Espanya i a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per vigilar els sous superiors al milió d'euros que es paguen a les entitats financeres i a les societats d'inversió entrà ahir en vigor. La llei passà a ser efectiva després que el Butlletí Oficial de l'Estat recollís dimarts la transposició a Espanya d'una directiva comunitària sobre mesures de control i supervisió de riscs. Entre les principals novetats de la norma, hi destaca que els supervisors bancaris i borsaris tindran a partir d'ara competència per vigilar que els grans sous són coherents amb una gestió prudent i eficaç. Per dur a terme el control de les remuneracions, com també dels incentius que reben els principals directius, de bancs i empreses d'inversió, el Banc d'Espanya haurà de comptabilitzar el nombre de persones per entitats que cobrin almenys un milió d'euros. En aquesta informació inclourà, a més, les responsabilitats que té i els diferents conceptes que formen la seva remuneració.
L'exposició de les caixes al totxo és de 217.000 milions
L'exposició total de les caixes d'estalvis espanyoles al sector immobiliari i constructor ascendia en el tancament de 2010 fins als 217.000 milions d'euros, segons les dades donades a conèixer ahir pel governador del Banc d'Espanya, Miguel Àngel Fernández Ordóñez. El governador va fer públiques aquestes xifres durant una compareixença en la qual va explicar el reial decret llei aprovat divendres, que exigeix a les entitats cotitzades un capital principal del 8% o del 10% -en el cas d'aquelles que no cotitzin-, que superin el 20% de finançament a l'engròs i no hagin col·locat almenys un 20% de les seves accions entre tercers. El governador es referí al decret llei com a "imprescindible i necessari per evitar una caiguda del finançament exterior" i va dir que no hi haurà "restriccions de cap tipus" per als inversors que vulguin entrar en el capital de les entitats que necessitin finançament, siguin espanyols o estrangers, i que "només" se'ls demanarà que siguin estables i seriosos. Segons les dades del Banc d'Espanya, del total de l'exposició de les caixes d'estalvis al sector immobiliari i constructor, 173.000 corresponien a inversió creditícia, que representa el 18% del total del crèdit concedit per aquestes entitats.
L'Estat dóna mig any més a les caixes per sortir a borsa
Les entitats financeres espanyoles que necessitin recapitalitzar-se tindran de termini fins al primer trimestre de 2012 per sortir a borsa, segons explicà ahir la vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Salgado afegí que el Banc d'Espanya podrà prorrogar el termini d'execució de sortida a borsa "amb caràcter excepcional", segons s'inclou al Reial Decret Llei de reforçament del sistema financer, aprovat ahir.
Més pressió a les caixes: la solvència haurà de ser del 10%
L'Estat no ho posa fàcil a les caixes, en dos dies ha duplicat les exigències del core capital (capital de major qualitat). La ministra d'Economia, Elena Salgado, anuncià ahir que les caixes podrien necessitar un nivell de capital bàsic d'entre el 9 i el 10% dels seus actius ponderats per risc, mentre que el seu departament va explicar que és aviat per poder determinar amb exactitud quin capital necessita el sistema espanyol. Per conèixer la injecció de doblers que necessitaran les entitats espanyoles, totes les institucions hauran de comunicar abans al Banc d'Espanya el seu capital bàsic, seguint les normes de Basilea III. Aquests nous requisits hauran d'estar totalment implantats el 2019, però el Govern central n'avança a la tardor de 2011 l'aplicació a l'Estat espanyol. D'aquesta manera obliga des d'ara les entitats a calcular la seva proporció de capital bàsic, tal com estableix l'esmentada normativa internacional. L'argument és que, fins ara, moltes entitats continuaven determinant el seu core capital segons la norma anterior -coneguda com a Basilea II-, per la qual cosa fa falta que ho facin amb la nova norma, encara més estricta que l'anterior.
Sa Nostra ofereix prejubilacions amb el 68% del sou
El sindicat majoritari de Sa Nostra, Unió Obrera Balear (UOB), adverteix en la seva circular informativa d'avui de la proposta de la direcció de dur a terme prejubilacions amb el 68% del sou als treballadors nascuts l'any 1955 o abans i baixes voluntàries arran de la seva integració en el Banc Mare Nostrum després de subscriure un Sistema Institucional de Protecció (SIP) amb les caixes de Múrcia, Granada i el Penedès. "El pla de desvinculació laboral s'articularia a través del corresponent procediment de regulació d'ocupació". Així figura en el document presentat per Cusan Abogados, empresa encarregada de la negociació de les direccions de les caixes que integren Mare Nostrum amb la representació laboral de les quatre entitats.
La nova Llei de caixes limita la participació de càrrecs polítics
De la Vega i Salgado, en finalitzar el Consell de Ministres d'ahir. Foto: Efe. El Govern aprovà ahir el Reial Decret Llei de reforma de la Llei d'Òrgans Rectors de Caixes d'Estalvis (LORCA), que permet a aquestes entitats emetre quotes participatives -similars a les accions- amb drets polítics fins a un 50% del seu patrimoni i hi limita la presència dels càrrecs electes. Així s'estableix en l'esmentat text que modifica el règim jurídic de les caixes per facilitar-ne el finançament i professionalitzar-ne la a gestió, i que "enfortirà el sistema financer espanyol", segons va dir a la roda de premsa oferida després del Consell de Ministres la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega.
El Banc d'Espanya publicarà les proves de solvència de la banca
El Banc d'Espanya vol fer públics els resultats de les proves d'estrès fetes per estimar la solvència de bancs, caixes i cooperatives en el futur, amb l'objectiu que els mercats coneguin "perfectament" la situació del sistema financer espanyol. Així es recull en el discurs de presentació de l'informe anual de 2009 del supervisor pronunciat pel governador del Banc d'Espanya, Miguel Àngel Fernández Ordóñez.
3.400 llocs de feina i 500 oficines menys
La unió liderada per Caja Madrid i Bancaja estudia reduir un 13% la plantilla total del grup resultant i intentar fer-ho per mitjà de prejubilacions, cosa que afectarà devers 3.400 empleats de gairebé 26.000, segons fonts financeres coneixedores de l'operació. La nova societat, que naixerà de l'aliança sota un Sistema Institucional de Protecció (SIP) entre les dues grans caixes amb la Insular de les Canàries, Caixa Laietana i les d'Àvila, Segòvia i la Rioja, té previst també disminuir el nombre de sucursals en poc més de 500, un 12% de la xarxa total.
El Banc d'Espanya posarà en venda CajaSur en bloc
La caixa andalusa hauria de ser venuda abans de setembre. El Banc d'Espanya posarà en venda CajaSur "en bloc" entre entitats espanyoles o estrangeres, segons van informar fonts del sector, que asseguren que l'objectiu de la venda conjunta de la caixa en comptes de trossejada és accelerar el procés i que conclogui abans de setembre. Malgrat que al principi es va especular que l'entitat podria ser venuda per parts, fonts del sector van explicar que el Banc d'Espanya ha optat per vendre-la en bloc per agilitar el procés i llançar als mercats internacionals el missatge que Espanya ha complert amb la tasca de reestructurar el sistema financer. De moment, diverses entitats han reconegut que el Banc d'Espanya els ha convidat a participar en el procés de compra, entre les quals Cajasol.
Rodrigo Rato manejarà una macrocaixa
L'exministre d'Economia del Govern d'Aznar i posterior director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) pilotarà la primera caixa d'estalvis de l'Estat espanyol. No fa encara mig any que Rodrigo Rato ostenta la presidència de Caja Madrid i ja ha aconseguit un dels seus objectius: desbancar la catalana la Caixa del número 1 per situar-hi l'entitat madrilenya. L'actual reestructuració del sistema de caixes estatal, imposat pel Banc d'Espanya, és el que ha propiciat l'escenari nou.
Dilluns, dia clau
Dilluns el president de Sa Nostra, Fernando Alzamora, i el director general de l'entitat, Pau Dols, es desplaçaran fins a Madrid, on se signarà la constitució del Sistema Institucional de Protecció (SIP) amb les caixes de Múrcia, el Penedès i Granada. Els consells d'administració de les quatre caixes ja van aprovar dimecres el protocol d'intencions per a la constitució de l'anomenada fusió freda, la qual cosa constituirà la setena entitat de tot l'Estat espanyol en volum d'actius.
CajaSur, intervinguda
El Banc d'Espanya ordenà dissabte de matinada la substitució dels administradors de CajaSur, després que el consell d'administració de la caixa cordovesa descartàs divendres a darrera hora fusionar-se amb Unicaja. Segons un comunicat emès pel Banc d'Espanya, la mesura s'adoptà "com a conseqüència dels problemes de viabilitat que presenta l'entitat i davant la impossibilitat d'assolir un acord d'integració amb Unicaja".
Sa Nostra no troba la núvia perfecta
Fotografia d'arxiu de la seu que l'entitat financera illenca té al polígon de Son Castelló. Sa Nostra cerca una -o diverses- núvies amb les quals començar un procés d'integració, però les hipotètiques aliances plantejades per ara no han convençut els gestors de la caixa balear. Descartada l'opció d'accedir a la Banca Cívica que encapçala Caja Navarra, arriba l'hora de canviar de companys de viatge. Els darrers noms que sonen per a una possible integració amb Sa Nostra, en forma de SIP (Sistema Institucional de Protecció), són les caixes de Múrcia, Granada, Extremadura i la CAM valenciana. Tanmateix, el termini per demanar l'ajuda del FROB venç el 30 de juny i, tal com confessen des de la central de treballadors CIC, "serà difícil assolir una aliança ferma abans de l'esmentada data".
Sa Nostra espera signar una aliança amb altres caixes abans de juny
"Crec que és possible arribar a un acord d'integració amb altres caixes abans del mes de juny", assegurà ahir el president de Sa Nostra, Fernando Alzamora, després que l'entitat hagi descartat subscriure's al Grup Banca Cívica amb les caixes de Navarra, Canàries i Burgos. Tot i això, Alzamora no especificà amb quines caixes es podria dur terme l'aliança, ja que, de moment, les converses que s'han mantingut amb altres entitats "són de caràcter informal". En qualsevol cas, el president de Sa Nostra va reconèixer que d'entre les 42 caixes de l'Estat, amb algunes entitats "hi ha més afinitats" com és el cas d'aquelles que engloba Infocaja, una xarxa que facilita un mateix sistema informàtic als seus membres. Els seus associats actualment són les caixes d'Astúries (Cajastur), de Canàries, de Castella-la Manxa (CCM), Múrcia i Sa Nostra. Així, el president de l'entitat balear considerà que és més possible un pacte amb caixes d'estalvis que participin a la mateixa iniciativa perquè això "facilita la fusió", perquè no s'han de fer costoses i complexes adaptacions tecnològiques.
Obra social per a emergències
Les principals caixes d'estalvi amb presència a Balears reorientaran els seus programes d'obra social per centrar-los ara a cobrir necessitats bàsiques de col·lectius que es troben en situació d'emergència econòmica a causa de la crisi. Les entitats financeres treballaran en aquesta línia de manera coordinada amb el Govern a partir d'una primera reunió mantinguda ahir capvespre en el Consolat de la Mar.
El Govern crea un fons per afrontar futures pèrdues a les caixes
El Govern ha unificat els tres fons de garantia de dipòsits existents, de bancs, caixes i cooperatives de crèdit, en un de sol perquè absorbeixi les eventuals pèrdues futures del sector financer, segons va anunciar la ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. La intenció del Govern és que, una vegada empresa la recapitalització del sector financer, "les possibles pèrdues futures que poguessin aparèixer en el procés de reestructuració ni es traslladin al contribuent ni augmentin el dèficit", va sostenir la vicepresidenta.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula