De l’esperada reunió entre els grans de la banca i el president José Luis Rodríguez Zapatero –i ja en van tres– no s’extragueren, ahir, grans plans de treball. Durant prop de tres hores, Zapatero i el seu ministre d’Economia, Pedro Solbes, analitzaren la situació econòmica i del crèdit amb els presidents del Santander, Emilio Botín; el BBVA, Francisco González; el Banc Popular, Àngel Ron; La Caixa, Isidre Fainé; Caja Madrid, Miguel Blesa, i Bancaixa, José Luis Olivas. Poques coses en transcendiren, però. Una sala més sòbria, amb taules en lloc de confortables sofàs com en la reunió del passat mes de novembre, acollí la trobada en la qual el més creatiu que Zapatero aconseguí dir a la banca és que "faci un esforç addicional" en la concessió de crèdits, i els reclamà que facilitin als aturats la moratòria en el pagament de les hipoteques.
Segons va explicar Moncloa en un comunicat, Zapatero els va demanar "un compromís col·lectiu davant la crisi", si bé valorà el que bancs i caixes han fet fins ara. Zapatero també mostrà la seva disposició a reforçar, flexibilitzar i ampliar les línies de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), avui existents per a empreses i famílies, a fi de millorar les línies de suport a les Pimes i la moratòria del pagament dels préstecs hipotecaris als aturats, a canvi que els bancs donin més publicitat i impuls a aquest tipus de crèdits. Per altra part, segons fonts financeres, els representants bancaris explicaren que no és possible que el crèdit augmenti si l’economia i la demanda no ho fan.
En aquest sentit, apuntaren que en la reunió els representants de la banca comunicaren al president que si el sector no concedeix crèdits és degut que les empreses no els sol·liciten per finançar nous projectes o inversió productiva, sinó per cobrir el dia a dia.Així de simple; la tàctica del "jo no he estat" va ser la cantarella general entonada pel sector bancari durant la jornada d’ahir. Hores abans, el president de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), Miguel Martín, havia defensat el sistema financer i advertí que a l’Estat espanyol "no és la banca la que enfonsa l’economia", sinó que "l’economia no s’enfonsa encara més perquè la banca és capaç de sostenir la posició deutora (de l’Estat) al món".
Per la seva banda, el PSOE tractava de temperar els ànims assenyalant que "ningú no ha culpat" la banca de la crisi, sinó que just se li exigeix que "ajudi" en la crisi. Durant la seva intervenció en les jornades sobre La crisi de l’economia global: alternatives i propostes, el president de la patronal bancària donà la raó al Govern i assenyalà que les entitats han de finançar llars i companyies, però recalcà que aquestes estan "sobreendeutades i és Espanya la que ha de corregir aquest desequilibri". Martín indicà que la funció de captar estalvi al mercat exterior i dur-lo a l’Estat recau en els balanços bancaris, pel fet que, si la banca espanyola no fos sòlida, "hauria estat insostenible".
Amb aquest raonament, Martín considerà que "Espanya ha de reduir el seu nivell d’endeutament i això es produirà a través del sistema bancari". En aquest sentit, recalcà que segons el Banc Central Europeu (BCE), el crèdit a la zona euro s’estancarà o disminuirà un 5% enguany. "En una Unió Monetària no hi ha objectius nacionals de crèdit quan la política monetària és única", al·legà. En aquesta línia, considerà que les mesures adoptades pels països a escala estatal per contrarestar els efectes negatius de la crisi financera distorsionen la competència, perquè són heterogènies i no totes transparents. Martín fins i tot titllà d’"opaques i confuses" les mesures de capitalització dutes a terme per alguns països europeus, ja que considerà que s’han emprat com a fórmula d’ocultar pèrdues dels balanços bancaris, situació que contrasta amb la de l’Estat. "A Espanya no tenim pèrdues, el Banc d’Espanya no ens deixa ocultar-les", postil·là.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quina comèdia la d'en ZP. Vol quedar bé amb tothom després d'aportar liquidesa als banquers a canvi de res. El que necessitam és una banca pública al servei del poble i no la que tenim que només enriqueix als intocables de sempre.