Dos joves resulten ferits greus en dos accidents de moto
Dos joves, de 16 i 27 anys, han resultat ferits de gravetat en sengles accidents de moto ocorreguts en les últimes hores a Llucmajor i Palma (Mallorca), segons ha informat el Servei d'Emergències 112 i el 061.
Manacor deu 17 milions als bancs i proveïdors
L'Ajuntament de Manacor té un deute global de 17 milions d'euros, 5 dels quals corresponen a proveïdors i 12 a entitats bancàries. Aquesta situació, dins la dura crisi econòmica que pateixen també les administracions públiques, entra dins la "normalitat", segons la regidora d'Hisenda, Sebastiana Sureda. Pel que fa a les factures pendents als proveïdors, que pugen a 5 milions, s'abonen en un període d'entre 3 i 4 mesos. "Amb el gran volum de facturació que maneja el Consistori, la xifra de 5 milions entra dins una certa normalitat, ja que es van pagant relativament aviat", apunta Sureda, dins la complexitat que suposa treballar per a l'Administració pública pel que fa a la seguretat del pagament, però amb un retard assegurat. El deute amb les entitats financeres es dispara fins als 12 milions d'euros amb alguns préstecs que corresponen als anys 2002 i 2003. Amb tot, Sureda afegeix que, "malgrat la crisi, l'Ajuntament és solvent i a dia d'avui el seu principal problema és la manca de liquiditat, que és agreujada també pels deutes que tenen amb nosaltres Govern i Consell".
La desclassificació passa factura 20 anys després
El propietari d'un solar situat al costat del centre de cultura Guillem Cifre de Colonya de Pollença, que va ser requalificat com a zona verda el 1991, exigeix ara a l'Ajuntament dos milions d'euros a canvi de l'expropiació dels seus terrenys, després que hagin passat vint anys sense haver rebut cap contraprestació per la pèrdua d'edificabilitat. No és la primera vegada que l'Ajuntament de Pollença s'enfronta a una situació com aquesta. De fet, en els darrers anys ha sofert diferents sentències condemnatòries en circumstàncies similars, però l'import del preu just exigit ara pel propietari cobra especial rellevància no tan sols per la quantia, sinó per la difícil situació econòmica que travessa el Consistori. El problema té l'origen en el planejament urbanístic aprovat el 1991 que reclassificava com a zones verdes nombrosos solars situats a Pollença i al Moll que fins llavors figuraven com a urbanitzables.
Pujades de fems d’entre un 17 i un 60% als habitatges de Calvià a partir de 2012
L'Ajuntament de Calvià apujarà l'any que ve la recollida de fems més d'un 20%. Alfonso Rodríguez Badal, portaveu del PSOE a la localitat, denuncià, ahir en roda de premsa, "l'elevadíssima pujada desproporcionada" de la taxa de recollida i eliminació de residus urbans, que realitza l'empresa municipal Calvià 2000. Així, segons el PSOE, els habitatges de menys de 110 metres quadrats pagaran un 17% més respecte d'enguany, mentre que els immobles de més de 110 fins a 200 abonaran un 44% més. Les cases de més 200 metres augmenten més d'un 60%. Als comerços i als restaurants, la taxa pujarà un 13% i als hotels, més d'un 17%. Entre altres increments destaca que per als supermercats petits la taxa puja un 70% i per a les discoteques, fins a un 185%. "Tot això arriba en un any en què el Consell, responsable de l'eliminació de residus, pràcticament ha congelat els preus", i assenyala que en major part la pujada correspon al servei de recollida dels residus.
Una dècada del parc de Llevant
Dia 9 de de novembre del 2001, el Consell de Govern aprovà la declaració de Parc Natural de Llevant amb una superfície de 21.772 hectàrees. Ha plogut molt de llavors ençà. Durant aquests anys, el parc ha patit modificacions, reduccions i diverses retallades i ha quedat reduït des del 2003 a les finques públiques. Així i tot, el parc continua fent bandera de la preservació del territori i aquest mes l'espai protegit compleix una dècada. En l'actualitat, el parc disposa d'una superfície de 1.671 hectàrees. D'aquestes, 1.658 corresponen a les finques públiques d'Albarca, el Verger i l'Alqueria Vella, al terme municipal d'Artà, i 13 hectàrees corresponen a la reserva natural del cap del Freu a Capdepera i són de propietat privada. Els objectius del parc continuen sent la conservació íntegra i la millora de patrimoni natural, paisatgístic i etnològic, a més de la posada en valor d'aquest patrimoni. Segons les dades oferides per Espais de Natura Balear, el centre de recepció del parc comptabilitza uns 18.000 visitants cada any, però són unes 30.000 persones les que passen pel parc de mitjana anualment.
Cinc detinguts per agredir i segrestar un lladre a Palma i disparar a l’aire
Agents del Cos Nacional de Policia detingueren ahir cinc persones implicades en una agressió, un segrest i per haver disparat una arma de foc a l'aire a la Platja de Palma. Els fets es remunten a dilluns de la setmana passada, concretament a les nou del matí. Segons informació policíaca, un jove identificat com Antonio O.R. va entrar en un bar, hi va fer una consumició, no va voler pagar el compte, va agredir la cambrera i va partir. Tot seguit, la parella de la responsable del bar, que havia estat agredida anteriorment, exerceix com a vigilant de seguretat. En aquell moment, amb quatre amics més, decidiren anar a "caçar" el delinqüent. Instants més tard, en un local del carrer Cardenal Rosell, el subjecte va ser localitzat. El vigilant i els seus acompanyants van entrar al bar, van agafar el lladre i el van convidar a sortir a fora. Una vegada a l'exterior de l'establiment, suposadament, el van agredir i li van propinar un fort cop al rostre amb la culata d'una pistola.
1 de cada 5 euros serà per pagar els bancs
El Govern destinarà un de cada cinc euros dels pressuposts de la Comunitat per al 2012 a pagar el deute amb els bancs. Dels 3.675 milions d'euros prevists per a l'any que ve, 567, és a dir un 21,2% del total, es destinarà als deutes pendents. El 2010 se'n dedicaren 69,2 milions, fet que representa un increment del 719%. El vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, presentà ahir el projecte de llei de pressuposts de la Comunitat per al 2012, que ha aprovat el Consell de Govern. La xifra total creix un 8,58% -passant de 3.384 milions d'euros el 2010 a 3.675 milions el 2012-. Amb tot, aquest augment de 291 milions "no resta duresa als pressuposts", advertí Aguiló. Els comptes es presentaran dimarts dia 8 al Parlament. Dels 567 milions que es destinaran al deute, 212,4 milions seran per pagar interessos. Això representa el doble dels 105 milions que s'hi dedicaren el 2010. Reaccions dels partits parlamentaris Mala acceptació per part dels sindicats als pròxims pressuposts
El PSIB anima els illencs a “lluitar” pels drets que “alguns volen convertir en privilegis”
El PSIB ha animat els balears a "lluitar pels seus drets" ja que en aquesta comunitat és "més cert que mai" que "n'hi ha alguns que volen convertir en privilegi l'Estat del Benestar".
El GOB denuncia que el PP negocià el parc abans de les autonòmiques
El president Bauzá i part del seu gabinet es reuniren amb els empresaris danesos que promouen el projecte. Foto: J.Torres El GOB denuncià ahir que "algú de l'entorn del PP" negocià la construcció d'un parc temàtic a Campos amb la promotora danesa Theme Park Group (TPG) abans de les passades eleccions autonòmiques i que llavors es pactà la "requalificació de terreny agrícola", segons un informe al qual ha tingut accés. L'associació afirmà que "el PP hauria pactat una fórmula urbanística a la carta. Una pilotada urbanística clàssica". A més, alertà que el polèmic parc temàtic només seria part del projecte, ja que per fer-lo rendible es podria invertir a la zona en "hotels i centres comercials". També afegiren que el document reflecteix "l'entramat politicoempresarial" del Govern Bauzá. El GOB apuntà que el moviment 15-M l'ajudà a aconseguir l'esmentat informe, una auditoria feta a TPG el maig de 2011, que consta de 14 pàgines i que ha estat traduïda, en part. El document analitza la situació econòmica de l'empresa i fa al·lusió al projecte del parc temàtic a Mallorca i les expectatives de futur. TPG ja havia intentat amb anterioritat tirar endavant aquesta iniciativa sense èxit.
El PP proposa bonificar el 100% dels contractes a aturats de llarga durada
Cabrer ha informat d'aquesta reforma que té per objectiu la recuperació econòmica. Els populars proposaran aquest dimecres en el ple del Parlament establir una bonificació del 100% en la cotització a la seguretat social a les empreses que contractin menors de 30 anys, dones i aturats de llarga durada majors de 45 anys. La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer ha informat avui en roda de premsa que en el pròxim ple el Parlament aprovarà instar al Govern central i autonòmic a establir aquesta bonificació del 100% en la cotització durant el primer any de contracte. Aquesta mesura forma part d'una proposició no de llei (PNL)que han presentat els populars sobre una reforma fiscal que té com objectiu la recuperació econòmica.
Acord dels grups del Parlament per formar el Consell Consultiu
El Consell Consultiu quedarà format aquesta setmana després del consens assolit al Parlament pel PP, PSIB i PSM-IV-Entesa, de manera que la Cambra balear elegirà quatre membres d'aquest òrgan (un del PP, un del PSM i dos del PSIB), mentre que el Govern en nomenarà altres sis (quatre del PP i dos del PSIB).
Aguiló, el govern i petit comerç
El comerç de Mallorca acumula unes pèrdues de 21 milions segons PIMECO
Els petits comerciant pateixen més deute per la crisi. Foto: M. À. Cañellas. El comerç minorista de Mallorca acumula el setembre pèrdues de 21 milions d'euros en comparació amb l'any passat, ha assegurat avui l'Associació de Petit i Mitjà Comerç de Mallorca (PIMECO). En un comunicat, els comerciants mallorquins expliquen que el volum de vendes el setembre de 2011 va ser d'aproximadament 281 milions d'euros, 5 milions menys que el mateix mes de 2010, "i situa el volum de negoci anual a 21 milions d'euros per sota de les vendes aconseguides durant els 9 primers mesos de 2010". PIMECO ha assenyalat també que les vendes de setembre suposen una caiguda de 39 milions d'euros en comparació a les xifres de l'any passat. Estancament absolut de l'economia
L’economia espanyola es manté aturada
El Banc d'Espanya ha publicat el seu darrer informe econòmic. Foto: Efe. L'economia espanyola continuà estancada en el tercer trimestre de l'any a causa de les retallades de despesa de les administracions públiques i de la prolongació de la contracció en el sector de la construcció, malgrat que es va mantenir el dinamisme del turisme. Segons el darrer butlletí econòmic del Banc d'Espanya, la variació del Producte Interior Brut (PIB) fou nul·la entre juliol i setembre, davant les dues desenes que havia crescut el trimestre anterior, atès que que l'avenç interanual es va conservar en el 0,7%. El supervisor subratlla que el debilitament econòmic s'ha produït en un context marcat per l'agreujament de la crisi de deute sobirà a la zona euro i avisa que les exportacions de béns i el turisme -que constitueixen el principal suport de l'economia- podrien desaccelerar-se fins a final d'any.
L’atur puja a Europa, empès per Espanya
La desocupació augmentà a Europa el setembre després de dos mesos sense canvis i ja afecta el 10,2% de la població activa en l'àrea de l'euro i el 9,7% a la UE, a causa sobretot de la pujada d'Espanya, molt superior a la mitjana dels socis. Tant als països de la moneda única com en els 27, la dada de la desocupació és la més alta registrada el darrer any.
Martín Garrido pinta l’Alzhèimer
Tot nasqué arran de L'actriu que es perdia a l'escenari, l'obra que dirigí el seu pare. A partir d'aquí, Martín Garrido Barón es plantejà com es podria plasmar artísticament l'alzhèimer i es posà en feina. "Crec que és la pitjor malaltia que hi pot haver, perquè no tenir memòria és com no tenir vida", explica Garrido. L'exposició Alzhèimer s'inaugura demà a la capella de la Misericòrdia (20.30 hores) i s'hi podrà veure fins al proper 22 de novembre. La mostra és formada per 70 obres (realitzades amb tècnica mixta d'acrílic i oli) o, millor dit, 70 rostres que reflecteixen diferents aspectes de la malaltia. Tanmateix, sobretot, són cares amb l'esguard perdut, amb els ulls d'aquells que ja no recorden qui són. "He volgut mostrar etapes i diferències entre persones", continua l'artista i cineasta. "Per documentar-me, he hagut de llegir molt sobre el tema", afegeix Garrido, qui ha dedicat el darrer any a enllestir les pintures de la mostra.
El retaule gòtic torna a lluir a la Catedral
El retaule major gòtic de la Seu de Mallorca torna a lluir com escau a una peça única. La restauració ha estat promoguda i finançada pel Capítol catedralici i s'emmarca dins el programa "Recuperar Gaudí a la Seu de Mallorca". La intervenció es dugué a terme entre els mesos de febrer i agost. El taller de restauració del Bisbat de Mallorca coordinà i executà el pla de restauració i conservació del retaule, amb la col·laboració del grup d'investigació Conservació del patrimoni artístic i religiós de la Universitat de les Illes Balears, amb Mercè Gambús i Antònia Reig al capdavant. La historiadora de l'art Cati Mas hi exercí les tasques de coordinació i documentació.El retaule és una obra excepcional en molts sentits. La seva datació definitiva és de 1420 i és pràcticament l'únic que es conserva a Europa d'aquestes característiques. Esà format per dues façanes superposades, que en l'origen formaven una caixa tancada per cinc mitges cúpules.
Tsonga ja és setè a la classificació mundial de tennis
El francès Jo-Wilfried Tsonga, guanyador del torneig de Viena, ha pujat a la setena plaça de la classificació mundial de tennis, que segueix liderada pel serbi Novak Djokovic, Rafel Nadal i el britànic Andy Murray.
Compte enrere per negociar amb els creditors
El Reial Mallorca firmarà el dia 13 de desembre el conveni de pagament amb els seus creditors, si aconsegueix arribar a un acord amb la majoria. Així ho anuncià ahir el president de la Societat Anònima Esportiva, Jaume Cladera, després d'una reunió de més de quatre hores del consell d'administració a l'Iberostar Estadi en que també participaren Llorenç Serra Ferrer, Utz Classen, Miquel Coca, Biel Cerdà i Pere Terrasa. Un any i mig per sortir del procés de creditors. Aquesta és la perspectiva que sospesa el consell d'administració vermell si aconsegueix que el gruix dels creditors acceptin les condicions de pagament oferides per l'entitat. "El conveni amb els creditors es firmarà si hi ha una majoria que l'accepti el 13 de desembre. En aquest moment es fa feina de manera exhaustiva perquè la majoria accepti el conveni. Aquest, que més o menys ronda els 54 milions d'euros, té un gruix de 30 milions de deute ordinari i els creditors que voten l'aprovació tenen aquest tipus de deute", explicà el president.
El PP opta pel model trilingüista a l’educació
El Partit Popular obta pel trilingüisme. El model educatiu que defensen els populars promourà el bilingüisme espanyol-anglès en tot el sistema educatiu des del segon cicle d'Educació Infantil, a més del trilingüisme en el cas de comunitats amb llengua cooficial, com les Balears. Els populars també volen modificar l'estructura de l'Educació Secundària per fer-la "més flexible" i introduir "vies formatives" d'acord als interessos i progressos dels alumnes. Així mateix, pretenen augmentar a tres els dos anys del Batxillerat i convertir el primer en un "curs d'iniciació". Aquestes són algunes de les mesures en matèria d'educació que apareixen incloses entre les ‘cent propostes per al canvi' que donà a conèixer el PP ahir després que el comitè executiu del partit, reunit a Santiago de Compostel·la, aprovàs el programa electoral, el contingut íntegre del qual no es coneixerà fins avui.
Un grup de hackers pirateja Rubalcaba
El grup de hackers Anonymus piratejà ahir la web de campanya d'Alfredo Pérez Rubalcaba, candidat socialista a les eleccions generals del 20-N. Tot i que en un primer moment es pensa en l'esmentat col·lectiu, famós pel seu ciberactivisme, el PSOE apunta a l'extrema dreta. Ahir dematí, el lloc web de Rubalcaba presentava una transformació: una foto de diverses persones que duien la màscara de la pel·lícula V de Vendetta -que utilitza el grup Anonymous-, un missatge principal que l'advertia de tenir l'"ombra de l'11-M perseguint-lo" i una foto de Rubalcaba amb un pegat de pirata i ullals de vampir.
Blanco reitera que no accepta diners d’un empresari
José Blanco, ministre de Foment, assegurà ahir que és "fals" que l'empresari de Lugo Jorge Dorribo, imputat en l'operació Campió, pagàs 200.000 euros a un cosí seu per poder reunir-se amb ell i insistí que confia "plenament" en "l'acció de la Justícia". "Ho he dit des que va començar això: és una falsedat i, per tant, quedarà provat que és fals, i poca cosa més puc dir. Confii plenament en l'acció de la Justícia i quan pugui emprendré accions judicials contra aquells que m'han difamat i que l'únic que tracten de fer és d'implicar-me en un assumpte a partir de la falsedat", afirmà el ministre en una entrevista a la TVG en relació amb el presumpte pagament per part de Dorribo i que publicà ahir el diari El Mundo. Segons el rotatiu, l'empresari s'hauria reunit amb Blanco el febrer passat dins el seu cotxe oficial. Moments abans, segons el diari, Dorribo s'hauria trobat amb Manuel Bran, cosí del portaveu del Govern, a qui hauria lliurat els 200.000 euros.
El Govern confirma que Gonyalons és viu
El Govern espanyol confirmà ahir que el mallorquí Enric Gonyalons i les altres dues cooperants, segrestats el passat dia 23 al camp de refugiats sahrauís de Tindouf (Algèria), "són vius" i es troben bé. L'Executiu assegurà, a més, que les dues cooperants espanyoles de Metges sense Fronteres segrestades al camp de refugiats somalis de Dadaab (Kenya) una setmana abans també són vives. Carme Chacón, ministra de Defensa, confirmà ahir que els quatre cooperants de l'Estat segrestats a l'Àfrica "són vius", si bé explicà que el Govern ha optat per la discreció a l'hora de gestionar-ne l'alliberament, "amb l'objectiu que com més aviat millor puguin tornar sans". "Tots són vius", remarcà en una entrevista, en la qual també aclarí que, com ja s'ha fet en ocasions anteriors, "sempre que hi hagi una informació important" serà el Ministeri d'Exteriors l'encarregat de difondre-la. Sobre el segrest de Gonyalons, experimentat cooperant de 29 anys, l'espanyola Ainhoa Fernández i la italiana Rossella Urru, la titular de Defensa no va voler confirmar de manera "definitiva" si els tres són a mans d'Al Qaeda al Magreb Islàmic (AQMI).
Palestina ja és membre de ple dret de la Unesco
La Conferència General de la Unesco va aprovar ahir l'admissió de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) com a membre de ple dret d'aquesta organització de Nacions Unides en una votació que tingué lloc a la seu de París. La petició d'adhesió de l'ANP a l'Organització de Nacions Unides per l'educació, la ciència i la cultura (Unesco) va ser aprovada amb els vots a favor de l'Índia, la Xina i diversos països llatinoamericans. En contra, s'hi varen pronunciar els Estats Units, Alemanya i Canadà, entre d'altres. L'admissió de l'ANP, membre número 195 de l'organització, va ser rebuda amb una ovació pels participants en la Conferència General de la Unesco, que es va pronunciar a favor de l'ingrés, després que així ho fes també el Comitè Executiu de l'organització el 5 d'octubre passat. Varen votar a favor de l'ingrés dels palestins a la Unesco, a més dels països esmentats, Espanya i França -dels de la Unió Europea-, mentre que també va rebutjar l'adhesió de l'ANP Israel i se'n varen abstenir el Regne Unit, Colòmbia, el Japó i Mèxic.
Tres dècades sense el verb llibertari de Brassens
França recorda aquests dies Georges Brassens, autor irreverent mort fa trenta anys i que va marcar la poesia i la cançó francesa del segle passat amb la ironia crítica dels seus versos i la tènue sobrietat de la seva guitarra. Mentre que els seus incondicionals llancen flors sobre la tomba on descansa a la seva mediterrània i natal Seta o visiten la casa on va viure, la televisió francesa ret homenatge a l'àcrata del bigoti poblat que fumava en pipa i mostrava humor en les estrofes que va convertir en una tribuna per alinear-se al costat dels pàries de la societat i per criticar el gregarisme o la religió. Nascut en una família obrera a vorera de la Mediterrània, Brassens (1921-1981) es va traslladar a París després de cursar els estudis primaris, on va aprendre a tocar el piano a casa de la seva tia i va treballar efímerament en una fàbrica del grup automobilístic Renault, fins que els nazis varen bombardejar la planta.
Els metges recepten ja per principi actiu
Els metges ja prescriuen des d'avui la medicació als seus pacients per principi actiu, és a dir, amb el nom de la molècula que conté el fàrmac en lloc d'amb la marca comercial, mentre que els farmacèutics tindran l'obligació de lliurar als pacients el que sigui més barat. Per posar-ne alguns exemples, avui els doctors receptaran àcid acetilsalicílic en comptes d'aspirina, paracetamol en lloc de gelocatil i diazepam en lloc de valium. No es tracta de complicar la vida als citadans amb paraules rares, sinó d'estalviar als comptes del Sistema Nacional de Salut uns 2.000 milions d'euros anuals sense danyar la qualitat de la prestació, a l'empara d'un decret aprovat pel Govern. De fet, els apotecaris dispensaran el medicament de menor preu dins dels que continguin el mateix principi actiu, la mateixa dosificació i la mateixa via d'administració. No obstant això, el facultatiu podrà prescriure al pacient el que consideri més apropiat sempre que n'existeixi "una necessitat terapèutica justificada", cosa que farà constar a les receptes oficials avalant-ho amb la seva firma.
L’audiència dicta sentència
Si hem acceptat que la teleporqueria és el gènere en què sempre s'espera una passa més, per què hauríem de sorprendre'ns quan cada nova passa es produeix? L'entrevista a la mare d'El Cuco (condemnat per encobriment en l'assassinat de Marta del Castillo, dissabte, a...
On és la il·lusió? On és l’esperança?
Ni els pobles són escoletes ni els ciutadans són infants. Tot el contrari. Són éssers humans drets i orgullosos de viure en democràcia. Per això són persones en majúscules, és a dir, capaces d'assumir els més grans sacrificis i de treure forces d'allà on no n'hi ha per tirar el...
Determinisme social
Dels pressuposts del 2012 sabem el que han volgut dir-nos; ni una xifra més. Pel que ens han dit, el pagament del deute s'endurà un de cada cinc euros disponibles. Euros que, per cert, són més dels que tengué Manera el 2010, perquè el nou finançament que ell i...
No vagi per dit
Al voltant de Joan FontL'afer del dinar del batle de Deià, Jaume Crespí (PP), podria dur el desenterrament de qüestions que afecten Joan Font (PSM) al voltant de la seva gestió com a batle de Petra. Podria ressorgir el cas del permís a una nau...
L’estancament econòmic espanyol
Les dades econòmiques del conjunt de l'Estat espanyol fan tremolar. L'estancament anuncia una més que possible entrada en una altra conjuntura de recessió. Les dades de l'atur són tan grans que ja pesen de manera molt important en l'índex de desocupats del...
El “prestigi” d’uns premis i el desprestigi de la governanta
Els governants podrien ben bé abstenir-se de parlar d'allò que no els importa gens. El problema és que hi ha governants que volen transmetre una imatge de saviesa ecumènica i de control de la situació, sigui quina sigui. Això passa, sobretot, amb els més veterans -i...
Mentides, eleccions i Halloween
Era previsible. Tan aviat com la Conferència Episcopal ha vist que els seus anaven a l'alça i que el 20-N pot ésser l'inici gojós d'una altra Creuada, s'ha sumat a les eleccions amb un comunicat d'orientació del vot. I naturalment Monsenyor Murgui s'ha posat en feina. Vull dir...
Qüestió de criteri
Clar i contundent: 150 treballadors socials han perdut la feina des de l'arribada del PP. El titular que obria la portada d'ahir d'aquest diari és un missatge prou aclaridor d'on som i, sobretot, d'on ens volen dur els nous amos de les cadires del Consolat. Amb la crisi com a...
Avarícia, legalitat
A la pel·lícula Wall Street descobríem un personatge magnètic i inoblidable, el tauró financer Gordon Gekko, que va interpretar Michael Douglas. Gekko tenia un lema, que va deixar anar en un monòleg que ja forma part de la història del cinema i que molts joves empresaris...
La marginació dels cristians coptes
La majoria de minories i de pobles sense estat propi tenen una data fatídica que va marcar la seva dissort. En el cas de Mallorca, evidentment va esser el 1715, quan deixàrem d'esser un estat membre d'una monarquia composta i passàrem a esser una província de la...
Un nou messies
La setmana passada vaig sentir de rampellada per la televisió una notícia que aquests últims dies, prou donats a la reclusió gairebé eremítica i a les divagacions existencials, m'ha portat de capoll. Resumint, la informació venia a dir més o menys el següent: "En algun lloc...
Una magrana costumista (1942)
"Costa amunt els picarols i cascavells del tir esbufegaven feblement. Es podia percebre el fregar de les guarnicions i el gemegar dels tirants tot arrossegant aquella mola que balandrajava: la diligència, el fanal de la qual, cobert de brutor, posava un poc de llum fins més...