Barnier, en declaracions als mitjans. | OLIVIER HOSLET

TW
0

Els bancs pagaran les seves crisis. La Comissió Europea proposà ahir la creació de 27 fons (un per cada país de la UE), finançats amb una taxa a la banca encara per definir i coordinats en l'àmbit europeu, per costejar futures crisis bancàries.

"No és acceptable que els contribuents continuïn pagant l'onerós cost de rescatar el sector bancari. Ells no han d'estar en primera línia. Crec en el principi que qui contamina paga", afirmà el comissari europeu de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, en la presentació de la proposta, que avança en el compliment dels compromisos adquirits al si del G20. Dirigents a ambdós costats de l'Atlàntic han insistit en aquest assumpte des de la caiguda del banc d'inversió nord-americà Lehman Brothers el setembre del 2008, que va causar una onada de rescats amb doblers públics a la Unió Europea que van ascendir al 13% del PIB comunitari.

Encara que Barnier declinà oferir detalls sobre la quantitat total que hauran de mobilitzar els fons i sobre la quantia i la modalitat de les aportacions dels bancs, la proposta d'ahir és la primera d'àmbit europeu i es presentarà davant dels líders del G20 en la reunió que es farà al final del juny a Toronto.

Amb aquesta proposició la Comissió Europea ha optat per un enfocament pragmàtic, ja que prefereix la creació d'una xarxa de fons nacionals a un d'europeu supranacional o federal, "que hauria suposat una sèrie d'avantatges" en processos com la reestructuració d'entitats transnacionals, segons l'Executiu comunitari.
La proposta també pretén tallar el "risc de falsejament de la competència" i els obstacles a "la cooperació transfronterera" associats a la falta de coordinació, després de constatar que alguns estats, com ara Suècia, ja han introduït mesures similars unilateralment o estan considerant fer-ho.

Provisió per immobles
Per part seva, el Banc d'Espanya (BE) vol elevar la provisió del 20 al 30% del valor dels immobles que han de fer els bancs i caixes per les propietats amb què es queden com a pagament de deutes dels seus clients, si han transcorregut més de 24 mesos des que els van adquirir. A més, vol unificar els diferents calendaris de provisions per a qualsevol préstec morós perquè estigui cobert totalment després del primer any d'impagament, amb la qual cosa retalla de manera substancial el període que tenien les entitats per provisionar aquest tipus de préstec.

En un altre ordre de coses ahir va transcendir que el governador del Banc d'Espanya, Miguel Àngel Fernández Ordóñez, s'ha retallat el sou un 15% i cobrarà 165.000 euros bruts anuals. Ordóñez ha pres aquesta decisió per alinear-se amb la retallada dels salaris a les administracions públiques anunciada pel president Zapatero.