Al setembre i sense escola
Els més de 150 alumnes de l’escoleta municipal Toninaina d’Inca no pogueren començar ahir el curs perquè les obres d’ampliació del centre no estaven encara enllestides. Segons l’Ajuntament, el retard s’ha produït perquè estan pendents de la instal·lació d’un comptador de Gesa que proporcioni la potència elèctrica necessària per a l’escoleta.
104 centres educatius donaran assignatures en una tercera llengua
Un total de 104 centres educatius de les Balears donaran durant el curs 2008-09 alguna assignatura en un tercer idioma, després d'haver-se acollit al “Pla tercera llengua” del programa “Seccions Europees” de la Conselleria de Educació i Cultura.
Tornar a l'escola, pitjor que la costa del gener
Por. Molta por. És el sentiment que envaeix els pares i les mares que aquests dies han de comprar els llibres de text i altres complements per a l’escola dels seus fills. No debades, el preu de la campanya Tornada al col·le suposa una mitjana de 855 euros per cada infant. Ara bé, són preus que varien molt depenent de la xarxa educativa a la qual estigui inscrit l’al·lot.
Els col·legis obren les portes
El curs escolar 2008/2009 començà ahir amb normalitat. Més de 147.000 alumnes des d’Educació Infantil fins a Batxillerat, passant per Educació Especial, Primària i Secundària estaven convocats a tornar a les aules. Foto: Serge Casas
L'escola pública de Binissalem, al límit
L’escola pública de Binissalem, aixecada fa més de vint anys, es va ubicar en uns solars que aleshores eren els afores del poble. Llavors Binissalem tenia una població de poc més de quatre mil habitants. Ara en té al voltant de set mil, i els sementers de devora el col·legi on fa vint anys pasturava el bestiar s’han convertit en el darrer barri de Binissalem.
Els alumnes de l'IES Port d'Alcúdia accepten començar les classes
Els 61 alumnes matriculats a l’IES Port d’Alcúdia començaran previsiblement avui les classes després de la reunió mantinguda ahir vespre entre la cap de centres de la Conselleria d’Educació,Margalida Moll, i l’Associació de Pares i Mares d’Alumnes.
Minva l'índex de lectors i també la venda de llibres
Un dels indicadors que s'han de fer servir per tal de mesurar l'estat cultural d'un col·lectiu és la salut dels seus lectors. Per tant, identificar-ne la proporció que hi ha en una societat determinada, com també la modalitat de literatura que es consumeix i en quines condicions es du a terme la lectura, és un dels ítems del darrer estudi que ha encarregat la Federació de Gremis d'Editors de l'Estat espanyol.
El joc, eina d'aprenentatge
Les primeres accions que realitza un infant després d’alimentar-se i dormir són les de jugar. Creixen jugant espontàniament amb ajuda i sense. És per aquesta raó que els educadors han utilitzat el joc per preparar-los per a la vida personal i social...
La virtut de jugar
Una de les temptacions principals amb les quals ha de conviure qualsevol alumne durant el seu periple formatiu són les distraccions derivades dels jocs. Aquesta no és una amenaça contemporània perquè, de fet, jugar i créixer són dos conceptes que sempre han anat molt junts. Tot i això, la proliferació dels jocs virtuals, que varen néixer fa unes dècades (el primer va ser creat l’any 1958), ha enganxat l’interès de milions de joves i d’infants que hi veuen la manera millor de passar una bona estona.
L'anèmia dels nostres investigadors
Talment l’argot futbolístic, el món de la política viu i beu de grans tòpics. Són frases fetes que acostumen a incloure en els seus discursos, tot i saber que la transcendència que aquelles paraules tindran entre el públic serà més aviat escassa. Segurament, algú de vosaltres coincidirà amb un servidor a l’hora de valorar alguns debats electorals –o fins i tot parlamentaris– com un seguit de tòpics i frases orfes d’un suport tangible.
La lectura del 2008
Des de la seva invenció, la lectura s’ha convertit en una de les peces que més fluïdesa han atorgat al complex engranatge del desenvolupament humà. Tot i que a alguns els sembli estrany, el naixement de l’art de saber llegir no va lligat a allò que avui en dia coneixem com a escriptura.
Aules desconnectades de la nova era tecnològica
"Farem de l’Estat espanyol un país de referència quant a noves tecnologies". Aquestes paraules –pronunciades amb èmfasi pel ministre Sebastián, ara fa just un parell de dies a la seu de la transnacional Telefónica–, no són més que l’enèsima mostra que dóna comptes de la significació que les anomenades TIC han assumit a hores d’ara en la nostra societat.
El nombre d'immigrants a les aules es multiplica per quatre
L’arribada ininterrompuda d’immigrants i la mobilitat geogràfica de les famílies autòctones i foranes dins les Balears compromet la planificació escolar. Segons les dades que en té Educació, el nombre d’alumnes estrangers de tots els nivells s’ha multiplicat per quatre durant els darrers set anys. Així, el sistema educatiu de les Illes ha passat de tenir 5.463 escolars immigrants a les aules en el curs 2000/2001.
Mai no és tard per aprendre
Mares enfeinades fins al cap però que no desisteixen en la seva recerca d’horitzons nous; jovenets que hi tornen després d’haver-se perdut enmig de la travessia de l’adolescència; persones jubilades i plenes de la il·lusió de continuar descobrint el món; i aturats que fan dels llibres els aliats millors en la seva lluita per aixecar-se i avançar. L’amplíssim espectre de gent que decideix reprendre la seva formació.
Elles són majoria a les aules, ells en són els professors
Les dones són majoritàries a les aules de la Universitat, quan parlam d’estudiants. Els homes en són els professors, doctorats i catedràtics. Aquesta realitat, massa assimilada en les nostres consciències, no ha de ser per força natural. Els models que ens ensenyen d’infants i amb els quals convivim dia rere dia, condicionen les eleccions que les i els joves prenen sobre el seu futur.
Classe a la consergeria
Fins ara havíem vist aules prefabricades enmig del pati, enmig del carrer, o biblioteques i sales de professors habilitades per fer-hi classe, però encara no coneixíem la nova versió que ha posat en marxa la Conselleria d’Educació al col·legi Simó Ballester de Manacor: és la ja anomenada consergeria d’Educació Infantil.
Ensenyament d'avantguarda en català
Aquesta mateixa setmana s’ha tornat a posar en marxa un dels engranatges més perfeccionats dels que treballen en el món de l’ensenyament universitari: la Universitat Oberta de Catalunya ha iniciat el seu curs 2008-2009.
Una FP més suggerent
Una de les primeres obligacions que guaiten just quan arriba l’adolescència és la de plantejar-se quin ofici es vol exercir a l’hora d’incorporar-se al món laboral. Tot i que, aparentment, la via universitària continua sent la més ambiciosa, la realitat destapa que molts dels èxits professionals de bona part dels joves illencs han tingut el seu bressol en els cicles de Formació Professional durant aquests darrers anys.
Entre la integració i la segregació
Tal com es pot percebre cada dia, l’arribada més o manco recent de població extracomunitària a casa nostra ha anat alterant determinades dinàmiques precedents, dinàmiques que en alguns casos semblaven inalterables. En aquest sentit, un dels debats encetats arran d’aquest nou estatus ha estat la recerca d’un model eficaç i conciliador per tal d’integrar els nouvinguts entre nosaltres.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem