Tractar els infants com a adolescents: mala inversió
"Cada vegada volen tenir mòbil més prest, senten la necessitat de vestir com les al·lotes més grans que elles, llegeixen revistes d'adolescents i escolten música que fins fa uns anys els nins i les nines d'aquestes edats no escoltaven". Aquestes són les paraules que ens respon una mestra de sisè de Primària d'un centre de Palma just quan li demanam l'opinió sobre els alumnes amb els quals ha treballat aquests darrers anys.
La crisi retalla encara més les partides d'investigació
D'ençà que va començar a fer-se notar aquesta crisi econòmica, els distints presidents de països europeus han donat a conèixer tot un elenc de propostes per adreçar una situació que ha tingut unes conseqüències del tot inesperades. En el cas de l'Estat espanyol, se'ns ha reiterat la idea de baratar el model productiu actual -fonamentat en la construcció pura i dura- per uns altres que ens permetin incorporar-nos al vagó capdavanter de països especialitzats en les noves tecnologies.
Davalla la demanda de becaris per part de les empreses
Just ara que acaben els exàmens i la calor comença a fer-se notar de valent, les ganes de vacances s'evidencien entre el jovent universitari. Tot i això, cada any hi ha un sector d'estudiants que mostra interès per poder treballar en empreses relacionades amb els estudis que duen a terme durant l'hivern. Els avantatges són substancials per a totes les parts. Així, aquests estudiants tenen la possibilitat de disposar d'uns ingressos amb els quals poden fer front a les despeses diàries, cosa que sempre s'agraeix en aquests temps.
La lectura del 2008
Des de la seva invenció, la lectura s’ha convertit en una de les peces que més fluïdesa han atorgat al complex engranatge del desenvolupament humà. Tot i que a alguns els sembli estrany, el naixement de l’art de saber llegir no va lligat a allò que avui en dia coneixem com a escriptura.
Aules desconnectades de la nova era tecnològica
"Farem de l’Estat espanyol un país de referència quant a noves tecnologies". Aquestes paraules –pronunciades amb èmfasi pel ministre Sebastián, ara fa just un parell de dies a la seu de la transnacional Telefónica–, no són més que l’enèsima mostra que dóna comptes de la significació que les anomenades TIC han assumit a hores d’ara en la nostra societat.
Llibres de franc i de tothom
Acabam d’encetar el setembre i la majoria de famílies ja estan preparant el material que els seus fills hauran de dur a l’escola d’aquí dues setmanes. Però els pares i mares dels alumnes serverins saben que a canvi d’un preu simbòlic, el proper dia 15 els seus fills podran tenir un lot de llibres damunt el pupitre.
Nines allunyades de l'escola
La problemàtica que fa referència a la discriminació de gènere no esdevé exclusiva de casa nostra. De fet, el menyspreu atorgat a les dones s’escampa arreu del planeta des de temps immemorials. Ja sigui de manera descarada o ja sigui amb un toc de subtilesa, la realitat ens mostra que la desigualtat s’evidencia a través d’un ampli ventall d’actituds, algunes de les quals ja hem incorporat a la nostra quotidianitat.
Cort manté les ajudes per comprar llibres de text
L’Ajuntament de Palma mantindrà enguany les ajudes a la compra de llibres de text per als alumnes d’Educació Primària que estiguin escolaritzats a centres públics i concertats de Ciutat. Els pares i mares que vulguin rebre aquest ajut hauran d’emplenar un model de sol·licitud i presentar el justificant de compra dels llibres de text: factura, tiquet o rebut.
155.000 alumnes balears tornen demà a classe
Un total de 154.988 alumnes començaran matí a les Balears el curs escolar 2008-2009, una xifra que suposa un increment de l'1,64 per cent, amb 2.514 estudiants més respecte a qui van començar el passat any. Els estudiants estaran repartits en un 396 centres escolars i el total de professors ascendirà aquest any a 14.328, dels quals, 3.291 donaran classe en col·legis concertats i la resta en centres públics.
Tothom a classe!
Avui acaba oficialment l’estiu per a 147.000 alumnes dels centres públics i concertats de Balears. Els centres d’Educació Infantil, Primària, Batxillerat i Educació Especial obren les portes per acollir 2.514 alumnes més que el curs anterior. A la imatge, un dels infants de Balears a qui se'ls fa costa amunt la tornada a l'escola. Foto: Julian Aguirre.
En Xavier torna a l'escola
Són les 8.35 hores del matí i Xavier és en un banc de la plaça dels Patins recolzat en la seva mare, Bàrbara. Sembla que té son, però aquesta sensació dura poc: en entrar al pati del col·legi públic Eugenio López, s’activa com un mecanisme i activat es mantindrà fins que ens acomiadam.
5 taules per a 32 nins
Els alumnes de tercer d’Infantil del col·legi públic Voramar de Can Picafort hauran de fer classe dins l’aula de psicomotricitat, després que la Conselleria d’Educació s’hagi negat a instal·lar una nova aula prefabricada. La Conselleria tampoc no ha subvencionat mobiliari nou per a l’aula i els alumnes hagueren de fer ahir la primera classe asseguts en tres banquets. L’escola disposa només de cinc taules dobles i 12 cadires per als 32 alumnes que hi ha matriculats.
Amples o massa estrets
Fa vint i set anys que la capital del Raiguer no estrenava un col·legi públic. Més de cent persones treballaven fa una setmana perquè el nou C.P. Inca (conegut popularment com Col·legi Públic Son Amonda) estigués enllestit per començar el curs escolar dins la normalitat.
Els col·legis obren les portes
El curs escolar 2008/2009 començà ahir amb normalitat. Més de 147.000 alumnes des d’Educació Infantil fins a Batxillerat, passant per Educació Especial, Primària i Secundària estaven convocats a tornar a les aules. Foto: Serge Casas
Una FP més suggerent
Una de les primeres obligacions que guaiten just quan arriba l’adolescència és la de plantejar-se quin ofici es vol exercir a l’hora d’incorporar-se al món laboral. Tot i que, aparentment, la via universitària continua sent la més ambiciosa, la realitat destapa que molts dels èxits professionals de bona part dels joves illencs han tingut el seu bressol en els cicles de Formació Professional durant aquests darrers anys.
Ensenyament d'avantguarda en català
Aquesta mateixa setmana s’ha tornat a posar en marxa un dels engranatges més perfeccionats dels que treballen en el món de l’ensenyament universitari: la Universitat Oberta de Catalunya ha iniciat el seu curs 2008-2009.
Classe a la consergeria
Fins ara havíem vist aules prefabricades enmig del pati, enmig del carrer, o biblioteques i sales de professors habilitades per fer-hi classe, però encara no coneixíem la nova versió que ha posat en marxa la Conselleria d’Educació al col·legi Simó Ballester de Manacor: és la ja anomenada consergeria d’Educació Infantil.
Elles són majoria a les aules, ells en són els professors
Les dones són majoritàries a les aules de la Universitat, quan parlam d’estudiants. Els homes en són els professors, doctorats i catedràtics. Aquesta realitat, massa assimilada en les nostres consciències, no ha de ser per força natural. Els models que ens ensenyen d’infants i amb els quals convivim dia rere dia, condicionen les eleccions que les i els joves prenen sobre el seu futur.
Mai no és tard per aprendre
Mares enfeinades fins al cap però que no desisteixen en la seva recerca d’horitzons nous; jovenets que hi tornen després d’haver-se perdut enmig de la travessia de l’adolescència; persones jubilades i plenes de la il·lusió de continuar descobrint el món; i aturats que fan dels llibres els aliats millors en la seva lluita per aixecar-se i avançar. L’amplíssim espectre de gent que decideix reprendre la seva formació.
El nombre d'immigrants a les aules es multiplica per quatre
L’arribada ininterrompuda d’immigrants i la mobilitat geogràfica de les famílies autòctones i foranes dins les Balears compromet la planificació escolar. Segons les dades que en té Educació, el nombre d’alumnes estrangers de tots els nivells s’ha multiplicat per quatre durant els darrers set anys. Així, el sistema educatiu de les Illes ha passat de tenir 5.463 escolars immigrants a les aules en el curs 2000/2001.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán