Minva l'índex de lectors i també la venda de llibres

Sembla que el primer dels titulars del treball és que aquest darrer any han minvat les vendes de llibres. No debades, només el 51% de la població enquestada major de catorze anys afirma haver comprat algun llibre en els darrers dotze mesos. Durant el període anterior, aquesta xifra s'estirava gairebé fins al 58%. Les dades ofertes per aquest baròmetre també transmeten que en aquests darrers dos trimestres del 2009 s'ha intensificat el nombre de persones que es declaren no lectores. D'aquesta manera, si comparam l'evolució dels darrers anys, veim que el percentatge d'individus que no llegeixen es limitava abans al 27% del total consultat i que aquesta xifra s'ha anat incrementant progressivament aquests mesos fins arribar a l'índex actual, el qual indica que aquest col·lectiu ja representa un 31,6% de la població espanyola.

Mentrestant, el grup dels que es defineixen com a lectors freqüents (aquelles persones que llegeixen diàriament o setmanalment) ha experimentat un petit retrocés aquest darrer trienni, tot i mantenir una tendència pròxima a l'estabilitat. En aquest sentit, si el 2007 sumaven el 42% del total de les consultes, ara per ara aquesta proporció se situa entorn del 41%.

Trets del lector

Quines característiques actuals té el prototip de lector espanyol? Malgrat que sigui una pregunta de resposta extensa, els resultats de l'estudi encarregat per aquesta agrupació apunten algunes idees interessants. Per exemple, l'informe ens diu que els que llegeixen de manera habitual dediquen 6,2 hores setmanals a una activitat que, majoritàriament, té una utilitat més aviat d'entreteniment. Amb tot, els joves lectors assenyalen les obligacions acadèmiques com a motiu alternatiu al fixat pels més grans. Com a mitjana, qui llegeix amb certa freqüència consumeix 8,9 llibres cada any, una quantitat que és superior si centram la consulta en els menors que tenen entre 10 i 13 anys, els quals han acumulat lectures de fins a 9 llibres durant aquests darrers dos semestres.

D'altra banda, si establim una comparativa segons el gènere, veim que es confirma la tendència dels darrers anys. Així, les dones continuen llegint més que els homes. Enguany, la diferència gairebé se situa en els 10 punts; el 59,1% de les dones ho fa quotidianament davant el 50,1% dels homes. A part d'això, hi ha més consumidores de literatura que consumidors en tots els grups estudiats i en totes les edats comparades, llevat del cas de les persones majors de 65 anys. Cal no oblidar que entre aquesta gent hi ha moltes dones que no dominen l'habilitat de la lectoescriptura, una circumstància fonamental a l'hora d'entendre que ells llegeixen més que elles.

Joves i ciutadans

En aquest sentit, la variable de l'edat també resulta prou significativa. En tots els grups examinats els percentatges de persones lectores són lleugerament superiors als que es registraren l'any passat, amb l'excepció dels joves d'entre 14 i 24 anys, els quals semblen llegir menys que el 2008. Llevat dels majors de 54 anys, a la resta de grups d'edat l'índex de gent consumidora de literatura supera el 44% del total.

Així mateix, el nivell d'estudis també ens ajuda a construir-ne un perfil. Només un 19% dels individus que han cursat estudis primaris té la lectura com a activitat habitual i, a mesura que s'incrementa el nivell acadèmic assolit, com es pot preveure, aquestes xifres augmenten. Concretament, enguany el 45% dels que tenen estudis secundaris llegeixen amb freqüència i gairebé el 70% dels que ostenten titulacions superiors. En els tres grups els percentatges minven si els comparam amb els darrers anys, però la caiguda més remarcada es troba en el grup de persones amb educació secundària, que, en només dos anys, s'ha reduït en un 5%.

Entre les conclusions d'aquest treball es remarca la necessitat de potenciar la lectura en les edats avançades. Aquest deure es fa evident quan observam els baixíssims índexs de consum de literatura que es registren en les zones rurals, les quals solen concentrar habitants de més anys. Així les coses, a una ciutat com Palma hi ha una mitjana del 41% de població lectora, mentre que en els municipis de menys de 10.000 residents aquesta proporció cau gairebé 10 punts.

El mercat i les edicions

Quant a la compra de llibres, enguany les xifres són preocupants. Si en la informació publicada el 2008 un 43,8% dels espanyols assegurava que n'havia comprat algun que no fos de text, aquest 2009 el percentatge s'ha situat en un 34,1%, gairebé 10 punts per sota de l'anterior registre. És evident que la conjuntura econòmica d'avui dia pot ser un element més que determinant a l'hora d'entendre aquesta circumstància, tot i que des del sector se'n destaquen altres factors. Precisament, a causa de la situació actual, la Federació de Gremis d'Editors va posar en marxa la setmana passada una campanya encaminada a fomentar la lectura entre les generacions més joves. Es tracta d'una caravana literària, que farà aturades en diferents ciutats i en la qual es promocionarà l'activitat de la lectura com una alternativa útil en el temps d'oci que tenen els al·lots durant aquests mesos de vacances.

Amb tot, el llibre que més èxit ha tingut aquests darrers 12 mesos ha estat El noi del pijama de ratlles, de John Boyne, seguit per dos títols ben coneguts: Els pilars de la Terra, de Ken Follett (que ha estat l'autor més llegit, el segon és Dan Brown) i La catedral del mar, d'Ildefonso Falcones. Pel que fa al públic juvenil, val a dir que les publicacions més demanades han estat Crepuscle, d'Stephenie Meyer; A trenc d'alba, un altre treball de la mateixa escriptora, i la darrera entrega dels episodis de l'arxiconegut Harry Potter. La novel·la més comprada aquest darrer any ha estat Els homes que no estimaven les dones, d'Stieg Larsson, qui té l'honor d'haver estat l'escriptor amb més vendes registrades aquests mesos anteriors.