La UE lloa el pla d'austeritat italià, que no agrada gens a oposició, sindicats ni patronal

El president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, lloà ahir les "rigoroses" mesures financeres adoptades per l'Executiu del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, en el marc d'un nou pla d'ajust. "Don ple suport, i la salud, a la política econòmica oportuna i rigorosa" impulsada pel Govern de Roma, assenyalà Van Rompuy. "Aquestes disposicions aprovades són crucialment importants no tan sols per a Itàlia, sinó per a tota l'Eurozona", indicà.
El Govern transalpí ha aprovat un nou programa d'ajust de 45.500 milions d'euros amb el qual pretén assolir l'equilibri pressupostari el 2013 i calmar la inquietud dels mercats sobre la situació de les finances públiques del país.

Roma implantarà l'anomenada "contribució de solidaritat", que grava amb un 5% els salaris que superin els 90.000 euros a l'any i amb un 10% els que passin de 150.000, tots deduïbles de la renda i amb una durada de tres anys a partir de 2011. La reducció de costos arribarà a més a la política, perquè Itàlia considera que és necessari reduir el nombre de parlamentaris i especificar les funcions del Senat i la Cambra de Diputats per rebaixar així la despesa de l'activitat legislativa. Quant als sous d'aquest col·lectiu, es gravaran amb un 20% els que superin els 150.000 euros anuals. A més, l'equip de Berlusconi aposta per suprimir les províncies de menys de 300.000 habitants o de 3.000 quilòmetres quadrats de superfície.

En relació amb la jubilació, fins ara establerta en els 65 anys en el cas dels homes i els 60 en el de les dones, passarà als 67 en els pròxims cinc anys i el 2050 podria quedar fixada en els 70. El decret llei preveu igualment una pujada del gravamen sobre els rendiments financers, del 12,5% al 20%, un augment del qual estan exempts els títols de deute públic. El text inclou, així mateix, l'enduriment de la lluita contra l'evasió fiscal. Però davant aquest programa d'austeritat, sindicats, partits de l'oposició i la patronal es mostraren ahir crítics amb el Govern, perquè els més afectats seran els febles i les classes mitjanes.