La UOC reconeix “l’activista silenciosa” Aina Moll
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) investí ahir com a Doctora Honoris Causa la filòloga menorquina Aina Moll per ser una "activista tan silenciosa i pacífica com sòlida i contundent". El comitè de direcció executiu decidí per unanimitat, el 12 de gener, concedir-li la més alta distinció acadèmica. "Aina Moll sempre ha estat lligada a l'estudi i a la difusió de la llengua i la literatura catalanes, ha destacat pel seu activisme cultural i ha marcat les bases del model lingüístic català", esmentà el doctor Joan Pujolà, tot explicant algunes de les raons que els han portat a prendre la decisió. Tot seguit hi intervingué el president de la Secció Filològica de l'IEC, Isidor Marí.
Jubilats per Mallorca fa costat a la marxa nocturna dels xeremiers pel català
Diverses associacions de xeremiers de Mallorca realitzaran una marxa nocturna aquest divendres que partirà des d'Inca i arribarà, al matí següent, a Palma, a fi de protestar contra els "atacs" que diuen que realitza el Govern balear contra la llengua catalana a causa de la seva política lingüística.
Círculo Balear difon un vídeo contra "l'adoctrinament" en els centres educatius
La Fundación Círculo Balear ha fet costat a l'elaboració d'un vídeo per denunciar "l'adoctrinament polític", i que s'ha realitzat en resposta a un altre vídeo que criticava la política lingüística del Govern.
Manacor s’enllaça
La façana de l'Auditori de Manacor llueix també una senyera. Foto: G. Mas. La ciutat de Manacor es despertà ahir "enllaçada". Hi havia llaçades quadribarrades arreu: a l'auditori municipal, a la Bassa, als indrets més cèntrics i en algunes rotondes. L'acció va ser a càrrec d'un grup de "ciutadans anònims manacorins", que les va penjar de nit. La llaçada més gran i visible era la de l'auditori, que anava acompanyada del lema de la campanya: "Enllacem ca nostra". Destacaven, així mateix, les instal·lades dalt el fanal de la Bassa, a la plaça de la Mora i la col·locada sobre el bust de mossèn Alcover. Molts de comerços del centre també en portaven. El batle explicà que els llaços es començaren a retirar a partir del migdia en virtut d'una ordenança sobre mobiliari urbà que impedeix que puguin continuar exhibits.
Diàleg? No, gràcies
El Partit Popular, el de la majoria absoluta tant aquí com allà, de cada vegada ens demostra més la seva incapacitat per dialogar i arribar a acords. L'endemà de la manifestació per la llengua, una de les més multitudinàries que es recorden a Mallorca, José Ramón Bauzà ja va deixar clar que no farà anques enrere ni obrirà cap negociació per consensuar la política lingüística.
El PSM acusa Bauzá de ser “l’enemic número 1 del català”
La política lingüística encén debats al Parlament. Ahir també. PSM-IV-E acusà el president José Ramón Bauzá d'haver-se convertit en "l'enemic número 1 de la llengua catalana". Així el qualificà el diputat Antoni Alorda, qui considerà una "vergonya" les seves polítiques. Alorda, el seu portaveu, Biel Barceló, i la líder del PSIB, Francina Armengol, li demanaren que rectifiqui, escolti el "clam" dels milers de manifestants de diumenge i aturi la "croada" contra el català. Bauzá s'atrinxerà en l'argument que la rebaixa del català era al programa que votaren "lliurement" els ciutadans i reiterà que no rectificarà. "El Govern no ataca el català, sinó que dóna més llibertat als ciutadans perquè puguin triar", afirmà el president, qui acusà l'oposició de "falsejar la realitat amb interessos partidistes" i proclamà un "sí a la llibertat i no a la imposició".
Josep Massot veu en la política lingüística balear un “greu retrocés” al temps de Franco
El monjo de Montserrat Josep Massot i Muntaner s'ha alineat a favor de la manifestació del diumenge a Palma a favor del català, i ha considerat de "greu retrocés des de la mort de Franco" els canvis en matèria de política lingüística que planteja el Govern balear a les escoles i el funcionariat.
‘Tanmateix, no rectificarem’
Bosch respecta la manifestació del 25M però creu que no representa la majoria. Foto: J. Morey. El Govern de José Ramón Bauzá ho té clar en política lingüística. Ni la manifestació de demà, ni els moviments sorgits per defensar la llengua catalana, ni els milers d'al·legacions en contra de la modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no els faran rectificar. El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, s'escudà ahir en la majoria absoluta que els atorgaren les urnes en les eleccions del 22 de maig passat i en les darreres enquestes publicades per defensar la seva gestió en aquesta matèria. "Els sondejos d'opinió ens donen un suport molt clar", manifestà Bosch, qui recordà que segons les darrers consultes "dos de cada tres ciutadans estan d'acord amb la nostra política lingüística". La UIB mostra suport a les mobilitzacions pel català
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
Jaume Bonet avisa que no deixarà la vaga de fam a favor del català
El jubilat de 64 anys Jaume Bonet, que duu 23 dies sense ingerir aliments, ha remarcat que, de moment, no deixarà la vaga de fam en protesta per les polítiques lingüístiques del Govern i ha asseverat que aquesta es mantindrà de forma "indefinida".
Isidor Marí: “Mai no s’havia fet una política lingüística tan temerària”
Isidor Marí (Eivissa, 1949), president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, es mostra optimista amb el futur de la llengua i confia que el Partit Popular recapacitarà sobre la seva política lingüística. Sobre un dels temes més conflictius que han sortit a la llum pública en els últims temps, la modificació de la Llei de funció pública, valora que "no es tracta d'una simple modificació, sinó d'un fet molt més greu: la ruptura unilateral i encoberta del consens unitari que representa la Llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat el 1986, i amb un Govern del PP! És una regressió tremenda als temps predemocràtics i contrària a la tendència universal cap a un plurilingüisme equitatiu i sostenible, en què cada llengua, en l'espai on és patrimonial, pugui tenir el màxim reconeixement", valora Marí.
El Govern considera “molt encertat” el discurs de Rotger
El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha qualificat aquest divendres de "molt encertat" el discurs que va realitzar el president del Parlament Pere Rotger, amb motiu de la celebració del dia de la comunitat, i ha considerat que no hi va haver cap crítica cap a la política lingüística desenvolupada per l'actual Executiu autonòmic.
Rotger no fa com Bauzá: crida a la unitat i defensa la llengua
Pere Rotger no és José Ramón Bauzá. Ambdós són presidents i del PP, sí. Però el primer té un càrrec institucional, experiència i es diu regionalista, i el segon és nou i té molt de poder. Potser, per això, el discurs institucional que feren amb motiu del Dia de Balears mostrà tantes diferències. Rotger fou reivindicatiu, autonomista, i es cansà de fer crides a la unitat per sortir de la crisi, des de l'optimisme. El segon evità les reivindicacions, pintà un panorama obscur, omplí la llotja de retrets i culpà de tot el seu antecessor, Francesc Antich, i l'oposició.
Bosch: “El manifest dels Missioners dels Sagrats Cors és desafortunat”
El Govern considera "inacceptable" que els Missioners dels Sagrats Cors equiparin amb un "atemptat" la política lingüística del PP. El portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, assegurà ahir que respecta "molt" l'opinió i el posicionament dels religiosos, però considera que emprar la paraula "atemptat" en el manifest és anar massa lluny.
El PP vol trencar amb 25 anys de consens lingüístic
Rajoy fou aclamat ahir per 4.000 persones a Sa Riera. Foto: T.A. Si el candidat del Partit Popular al Parlament, José Ramón Bauzá, ja feia mesos que deixava entreveure les seves intencions pel que fa a la política lingüística, el debat de diumenge vespre a IB3 fou un atac directe a l'actual model lingüístic. Bauzá deixà clar que no vol mantenir el consens en matèria lingüística, iniciat ja fa vint-i-cinc anys amb la Llei de normalització lingüística, aprovada durant la presidència del popular, Gabriel Cañellas. Així mateix, el candidat popular s'ha declarat partidari de canviar el Decret 92/1997 de mínims de català a l'ensenyament en diferents oportunitats. El candidat realitzà "un atac directe a la llengua i trenca el consens en matèria lingüística", segons valorà ahir el catedràtic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB Joan Mas.
La desaparició de Política Lingüística és “el primer atac” de Bauzá al català, segons el PSM
El portaveu parlamentari de la coalició nacionalista, Biel Barceló. El portaveu del PSM-IniciativaVerds-Entesa al Parlament, Biel Barceló, ha afirmat avui que la desaparició de la direcció general de Política Lingüística de l'organigrama del Govern balear és el "primer pas" de l'atac que s'"espera" de l'executiu del PP cap a la llengua i la cultura. Després de l'obertura oficial a la Cambra Legislativa de la VIII Legislatura, Barceló ha asseverat davant els periodistes: "és un atac i un menyspreu cap a la nostra llengua eliminar aquesta direcció general i eliminar pressupost per impulsar el coneixement del català". Bauzá suprimeix la Direcció General de Política Lingüística
El cinema a la fresca en català assolirà aquest estiu 74 localitats de Mallorca i Eivissa
Una seixantena de localitats de Mallorca i catorze d'Eivissa tindran cinema a l'aire lliure en català amb el cicle "Cinema a la fresca" que aquest any inclou la projecció de pel·lícules d'animació i d'aventures, i de films guardonats com "Pa negre" i "El discurs del rei".
L'OCB lamenta que Cort elimini la Direcció General de Política Lingüística
L'Obra Cultural Balear (OCB) ha lamentat que el nou equip de govern de l'Ajuntament hagi eliminat la direcció general de Política Lingüística de Palma. En una nota de premsa, l'entitat ha expressat que considera que la creació de la direcció general i de l'àrea de Política Lingüística va ser "un pas important en les polítiques públiques a favor de la llengua pròpia de Mallorca".
Crítiques a la subvenció pel foment del català del Consell de Mallorca
L'Associació Nacional per la Llibertat Lingüística (ANLL) ha lamentat que l'última decisió del PSIB-PSOE al capdavant del Consell de Mallorca hagi estat "dilapidar" 168.000 euros en subvencions per al foment del català a Mallorca.
Allà deçà la raó
En acostar-se les eleccions sempre hi ha remoguda lingüística, amb el fi de crear adhesions dels qui volen creure que els problemes del món s'arreglaran fent desaparèixer el català. Una remoguda que provoquen, indefectiblement, els qui volen amagar ombres personals o les contradiccions dels seus programes.
El català és la “reeducació” de De Santos
L'intern més cèlebre de la presó de Palma, amb permís de Tomeu Vicens, reivindicà ahir l'aprenentatge del català. Javier Rodrigo de Santos, extinent de batle d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, rebé ahir el títol que n'acredita el nivell B. Fou la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, qui li entregà el diploma acreditatiu. Durant unes declaracions recollides per IB3, Rodrigo de Santos mostrà la seva cara més mallorquinista i assegurà: "Jo em sent molt mallorquí i crec que és molt important conèixer la llengua de Mallorca". De Santos és un dels sis interns que reberen el títol del nivell B, mentre que 13 interns obtingueren l'A.
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá
- Narges Mohammadi: dona de foc