Tot seguit hi intervingué el president de la Secció Filològica de l'IEC, Isidor Marí: "Vull subratllar l'encert d'aquest reconeixement a una dona que s'ha distingit per la disponibilitat, la tenacitat i el coratge amb què ha treballat tota la vida per la llengua catalana". Així l'enaltí l'eivissenc.
Una vegada que li va ser entregada la medalla honorífica, fou el torn per a les paraules d'una emocionada Aina Moll. Dedicà el seu discurs a Antoni Maria Alcover, en commemoració dels 150 anys del seu naixement. "Sembla una bona ocasió per rememorar l'aventura del diccionari i comprovar l'evidència del seu impuls inicial", comentà. "El diccionari sorgeix d'un enamorat de la llengua que decideix unir-ne tota la riquesa: antiga i moderna, dialectal i literària, i la que dorm als arxius i als treballs científics", explicà Moll, encara sorpresa pel resultat positiu d'aquella iniciativa. "Ho va aconseguir perquè no sabia que era impossible", bromejà.
Imma Tubella, rectora de la UOC, qualificà Moll com una "activista silenciosa" que des de l'estudi de la llengua ha sabut estructurar les estratègies clau per a la construcció del que avui en dia anomenam normalització lingüística. També el vicepresident de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí -únic representant institucional de les Illes a l'acte-, tingué paraules per a una de les sòcies fundadores de l'organització: "És un reconeixement molt merescut per tot l'amor que ha dedicat a la llengua i per la infinita feina". Martí avançà que enguany, des de l'Obra, se li retrà "un especial homenatge per la seva tasca cívica".
Aina Moll fou la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, entre el 1980 i el 1988; fou també assessora lingüística del Govern balear entre el 1990 i 1995, i l'any 1993 va ingressar a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Entre altres distincions, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi (1989), mentre que el Govern de les Illes Balears li va atorgar el premi Ramon Llull (1997).
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vull agrair a Aina Moll la seva inestimable ajuda quan ara fa 20 anys me volia normalitzar el nom. I és que la persona que aleshores era el secretari de l'Ajuntament de ses Salines me deia que allò que jo demanava era "il•legal". Després de molt de temps d'esperar sense obtenir cap resultat, vaig posar-me en contacte amb Aina Moll, en aquell moment era la presidenta de l'OCB i ella mateixa va telefonar al registre civil de Manacor. Allà me va posar en contacte amb una jutgessa i gràcies a això vaig ser la primera salinera que va aconseguir la normalització del meu nom sense haver d'esperar al registre civil de Manacor. Avui en dia vivim una situació lingüística complicada però ja en aquell moment hi havia funcionaris de l'Ajuntament, que se suposa que estan al servei dels ciutadans, que quan sol•licitàvem aquest servei de normalització ens feien esperar mesos i mesos a fi de fer-nos abandonar el nostre propòsit. Gràcies a Aina Moll vaig aconseguir fer-ho realitat i darrere meu, molts altres. Per tot això, vull felicitar-la pel seu nomenament i agrair-li públicament la seva dedicació. ..
Es mereix aquest honor i tots els que li fessin. Gràcies, Aina Moll, per tota una vida dedicada a la nostra estimada llengua.
Com a català de Mallorca i defensor de la meva llengua no puc més que enorgullir-me de tenir com habitant d'aquesta illa i ciutadana dels Països Catalans a una persona com Aina Moll. Moltes felicitats a ella i a tota la seva família, que per molts d'anys poguem comptar amb el seu suport i amb la seva seviesa.
La catedratica i filòloga menorquina de naixement i mallorquina per dret de naturalesa Ain a Moll, a qui vaig conèixer sent ben joveneta per l'Esglèsia dels Pares Caputxins, davant de la casa familiar de la Plaça d'Espanya, té el mateix somriure de fà seixanta anys. El temps no ha passat per aquesta dona no sols silenciosa sino tambè carinyosa, d'un senyoriu cabdal. El poble, llevat les seves alumnes i alguns enamorats de la llengüa, no omplirà un´teatre per parlar d'ella. Però si no hagués existit n'Aïna Moll l'hauriem d'haver inventada . Llàstima queel seu germà Pep Moll no hagi pogut ésser-hi
N'Aina Moll té tota la raó del món. També els Països Catalans serem independents d'Espanya si tots ho volem ser. El que passa és que hi ha un 90 per cent d'infiltrats i de renegats.
Català, única llengua oficial.
Si senyora, depén de nosaltres enfortir el català.Fer-lo servir sempre i denunciar quan ens sigui negat el dret d´emprar-lo.