El PP vol trencar amb 25 anys de consens lingüístic

Si el candidat del Partit Popular al Parlament, José Ramón Bauzá, ja feia mesos que deixava entreveure les seves intencions pel que fa a la política lingüística, el debat de diumenge vespre a IB3 fou un atac directe a l'actual model lingüístic. Bauzá deixà clar que no vol mantenir el consens en matèria lingüística, iniciat ja fa vint-i-cinc anys amb la Llei de normalització lingüística, aprovada durant la presidència del popular, Gabriel Cañellas. Així mateix, el candidat popular s'ha declarat partidari de canviar el Decret 92/1997 de mínims de català a l'ensenyament en diferents oportunitats. El candidat realitzà "un atac directe a la llengua i trenca el consens en matèria lingüística", segons valorà ahir el catedràtic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB Joan Mas. A parer seu, "mostrà una actitud bel·ligerant en contra de l'equilibri lingüístic".

Sobre la llibertat de deixar triar la llengua vehicular en què s'han d'escolaritzar els fills, "això suposa que, si hi ha dues comunitats lingüístiques, sempre hi haurà un enfrontament; és una qüestió de supervivència". Mas apuntà que el que cal és que, "un cop finalitzin Secundària, els joves coneguin les dues llengües i aleshores sigui quan puguin triar-la". Sobre les modalitats lingüístiques de les Illes (mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc), el catedràtic de la UIB creu que és una qüestió "secundària" i una excusa "absurda", perquè el tema de fons és la "supervivència" del català.

D'altra banda, el professor de Filologia de la UIB Jaume Corbera assegurà ahir, amb relació a la proposta d'adaptar els llibres de text a les modalitats balears, que "els llibres que es fan en català central molt sovint s'adapten en la seva edició per a les Illes, no sé què és el que vol inventar". El president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, assegurà que, "si el decret de mínims ha funcionat fins ara, per què s'ha de llevar?, si fos així seria un retard". Des de la patronal Escola Catòlica, el president, Bernat Alemany, manifestà ahir, sobre la lliure elecció de centre, que "és un dret reconegut per la legislació i emparat constitucionalment"; no s'ha d'oblidar que actualment "dins el procés d'admissió els pares ja posen les seves preferències". Pel que fa a la llengua vehicular en què s'han d'educar els fills, Alemany recordà que "no és el que preveu el senyor Bauzá sinó la llei; així ho diu l'article 18 de la Llei de normalització lingüística: "Els alumnes tenen dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la castellana".

El president de la federació de pares FAIB-Concapa, Jordi Llabrés, apuntà que "a la Comunitat Autònoma les dues llengües són oficials i cal conèixer-les". A més, sobre els llibres de text segons les modalitats de les Illes, Llabrés defensà que el que cal és que els "llibres de text siguin gratuïts". Pel que fa als sindicats educatius, el secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, defensà que tot plegat "és un debat de distracció ideològica" i que el que cal "és un pacte per l'educació real i tot el que diu el PP són propostes sense viabilitat i que no tenen sentit". Respecte de les modalitats als llibres de text, "es tracta d'una tasca que ja fa el professorat". Des de FETE-UGT, la secretària general, Carme Santamaria, qualificà "d'extravagància" el tema de les modalitats i comentà que "la normativa està claríssima en matèria lingüística i s'ha de mantenir".

Quant al debat econòmic, la majoria dels enquestats assenyalaren que el debat no havia estat gaire productiu. Xisco Mellado, sindicalista de CCOO, criticà que només es parlà d'ajudes a les empreses, però no de la classe treballadora. Pep Juárez, històric dirigent de CGT, ni tan sols va veure el cara a cara; "tenc coses més importants a fer". Biel Company, portaveu d'Asaja, valorà que Antich "és bo en el cos a cos i cercà el debat directe", mentre que Bauzá "és millor enviant els discursos per compte seu". Finalment, Lorenzo Bravo, portaveu d'UGT, titllà el debat de "beneitura', perquè no varen fer res".