El PSM-IV-ExM considera una 'provocació' que el català deixi de ser un requisit
El diputat de PSM-IniciativaVerds-Entesa, Antoni Alorda, ha asseverat que l'Avantprojecte de llei que estableix que el coneixement del català serà un mèrit i no un requisit per accedir a la funció pública és una "provocació que enterra, de forma unilateral, el consens en matèria lingüística." Alorda ha incidit que, en aquests moments, hi ha altres problemes molt més importants per als ciutadans de Balears, a causa de la greu crisi econòmica en la qual ens trobam i ha demanat al PP que retiri la modificació legislativa. Alorda ha assenyalat en roda de premsa que la intenció d'aquest avantprojecte és la de "degradar" el caràcter oficial de la llengua catalana a les Balears i ha anunciat que el seu grup està treballant en una sèrie d'al·legacions en contra d'aquesta modificació.
El Govern capola la Llei de normalització
El Govern de José Ramón Bauzá capola els principals preceptes de la Llei de normalització lingüística i ho fa per la porta de darrere, canviant una altra llei. Tot i que havia dit que no la modificaria, ara aprofita la revisió de la Llei de funció pública, que es fa perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, per deixar sense contingut bona part dels eixos de la Llei de normalització, aprovada per consens ara fa més de 25 anys, quan també governava el PP.
El PP també modificarà la Llei de normalització lingüística
El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, deixà caure ahir que el Govern del PP durà a terme una modificació puntual de la Llei de normalització lingüística, aprovada pel mateix PP l'any 1986. Tot i que no aclarí l'abast que tindrà, si que deixà entreveure que aquesta reforma es farà per no entrar en contradicció amb la modificació que s'està fent de la Llei de funció pública. El canvi en aquesta darrera llei permetrà que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració autonòmica i passi a ser només un mèrit, amb la qual cosa no caldrà conèixer la llengua pròpia per ser empleat públic de la Comunitat.
Vicenç Thomàs assegura que el requisit de saber català no ha causat cap vacant
L'exconseller de Salut del PSIB Vicenç Thomàs ha assegurat avui que l'establiment del català com un requisit per a l'accés a la sanitat balear no ha causat cap vacant en el sistema públic, ja que es dóna un termini de dos anys als funcionaris perquè aprenguin la llengua cooficial.
El Parlament demana que no calgui saber català a la Sanitat
El PP diu que "no podem privar els ciutadans de bons especialistes per qüestions lingüístiques". Foto: M. À. Cañellas. Amb els únics vots del PP i el rebuig de l'oposició (PSIB i PSM), el Parlament aprovà ahir una iniciativa dels populars que demana al Govern la modificació de la normativa actual per tal que el català deixi de ser un requisit per accedir a fer feina en el sistema sanitari públic de les Illes i passi a ser un mèrit. En la Comissió de Sanitat del Parlament, la diputada popular Catalina Palau defensà que el requisit del català és un obstacle a l'hora de cobrir les necessitats sanitàries de les Illes, sobretot a determinats centres de Menorca, Eivissa i Formentera. També indicà que cal recuperar el "sentit comú" entorn de la llengua, acabar amb els "disbarats" i no seguir amb "imposicions anòmales". Conclogué la defensa del bilingüisme assegurant que "al pacient no li interessa en quin idioma se li dirigeix un professional de la sanitat".
El Partit Popular vol que el català sigui un mèrit a la sanitat
La diputada del Partit Popular Catalina Palau registrà ahir una proposició no de llei al Parlament que proposa al Govern que el coneixement de la llengua catalana sigui considerat "un mèrit i no un requisit per treballar en el sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma". En un comunicat, el PP explicà que la proposició, que serà debatuda en la Comissió de Salut, sol·licita a l'Executiu la rectificació urgent de la normativa que regula l'exigència de coneixement de català per a l'accés i la mobilitat del personal públic de la sanitat a l'Arxipèlag.
Maria del Mar Bonet rebrà la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts
Maria del Mar Bonet és la cantautora mallorquina més reconeguda. Foto: P. Bota. El Consell de Ministres ha concedit aquest divendres, a proposta del Ministeri de Cultura, les Medalles d'Or al Mèrit en les Belles Arts 2010, un guardó de caràcter anual concedit a figures o entitats per la seva tasca de foment i difusió de l'art i de la cultura. En aquesta ocasió, figura entre els guardonats la compositora i cantautora Maria del Mar Bonet. Completen la nòmina de creadors la funambulista Atilina Segura; la bailaora i coreògrafa Merche Esmeralda; l'escriptora i guionista Dolores Salvador Maldonado; el pintor i il·lustrador 'Ceesepe' i l'arquitecta i compositora Patricia Urquiola Hidalgo. Entre les entitats, també es troben l'associació de moda ACME, la companyia Uroc Teatro i el col·lectiu autoral Violeta Denou.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
- La sèrie 'Norats' aconsegueix una audiència històrica a IB3 després que es proposassin liquidar-la