La família d'un nin amb autisme de les Balears denuncia discriminació en l'accés a les escoles de pasqua i estiu

Imatge d'una iniciativa escolar per a la plena inclusió dels infants i joves amb autisme. | Foto: Plena Inclusión

TW
4

Els pares d'un nin amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) de les Balears han denunciat públicament la «discriminació» que pateix el seu fill en l'accés a les escoles de pasqua, estiu o Nadal que es duen a terme amb motiu de festes escolars i amb l'objectiu de garantir la conciliació de la vida laboral i familiar.

En declaracions a l’agència de notícies Europa Press, la mare del nin amb una dependència de grau III relata com una empresa que gestiona escoles d'estiu i pasqua en un centre públic els ha assegurat que no disposen de places per a infants amb Necessitats Educatives Especials (NEE), ni Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE), perquè no els «subvencionen aquestes places» i no «poden destinar una persona només a un nin».

No obstant això, fonts de la Conselleria de Famílies i Afers Socials recorden que existeix una convocatòria de subvencions per a la contractació de monitors addicionals per a atendre persones d'entre 3 i 18 anys amb un grau reconegut de dependència durant els estius de 2024 i 2025. De fet, segons consta en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), les entitats que volguessin acollir-se a aquesta subvenció estarien en termini.

Aquestes ajudes de l'Executiu balear cerquen contribuir al fet que infants i joves amb diversitat funcional o cognitiva puguin gaudir d'un oci de qualitat en igualtat d'oportunitats a totes les Illes. No obstant això, aquesta mare relata que l'empresa l'ha informat per email que només atenen infants «sense necessitats» especials.

L'entitat que ofereix aquest servei, que en la seva pàgina web indica que fomenta la diversitat, ha assegurat que són els centres escolars els que decideixen «quins nins poden anar-hi» però que desconeixen aquestes ajudes de la Conselleria. Precisament, la mare censura que només després que Europa Press contactés amb ells li hagin enviat un altre email per a «aclarir la situació».

«Els vaig demanar informació sobre places NEE o NESE, em van declarar que no atenien si necessitaven suport, els vaig contestar que això era una discriminació i no em van fer ni cas. Ara que la premsa els ha assenyalat em diuen que és perquè tenen poca capacitat i se centren a atendre les places derivades dels centres escolars que acullen físicament aquestes escoles d'estiu o pasqua», ha relatat la mare.

«Si això és així, per què no ho van explicar en un primer moment? Per què han esperat que els ho digui la premsa? Per què cap de les mares de nins amb discapacitat que acudeix a aquests centres ha estat informada? Em fa l'efecte que continuen amb el mateix: rebutjant a nins que realment necessiten el suport i centrant-se en aquells que puguin tenir més autonomia. Això per a mi continua sent una clara discriminació», ha afirmat la progenitora.

La mare insisteix que no fa aquesta denúncia pública amb la intenció que permetin la inscripció del seu fill en aquesta escola d’estiu. «No vull que gent amb poca sensibilitat cuidi el meu fill, però sí que és necessari cridar l'atenció sobre aquest problema. Això no és un cas aïllat i aquesta discriminació ens afecta a tots. Nosaltres podem buscar alternativesper a la seva cura, però, i les famílies que no compten amb una xarxa de suport?», es pregunta.

L'apunt

Un altre cas de possible discriminació

Una altra mare d'un nin amb autisme de grau 1 ha narrat que el 2024 va realitzar la inscripció a l'escola d'estiu exposant la condició del seu fill, de llavors cinc anys, però al mes de ser allí, li van dir que li retornaven els diners i que se l’emportés. «Ens quedarem sense escola d'estiu d'un dia per l’altre. Què faig? No treballaré? No poden dir d'un dia per l’altre 'et retornem els diners i et busques un altre lloc'», ha al·legat aquesta altra família que va veure com van cuidar al seu fill un mes dels dos que havien contractat. «Em van dir que et retornem els diners i busca't la vida», ha lamentat.