Drets Humans per Mallorca fa dejuni un dia amb Bonet
Jaume Bonet, amb els respresentants de Drets Humans per Mallorca Bernat Vicens i Aina Calafat. Foto: J.M. Jaume Bonet va compartir ahir dia i nit amb Bernat Vicens i Aina Calafat, de l'associació Drets Humans per Mallorca. El matrimoni expressà suport a la iniciativa en defensa de la llengua de Jubilats per Mallorca i ho va fer amb 24 hores de dejuni en companyia de Bonet. El mestre jubilat fa 17 dies que és en vaga de fam i ja se li comença a notar el cansament. Ahir dematí patí "la primera molèstia, un mareig una mica fort, però estic bé", comentà. Bonet féu menció a les mostres de suport rebudes arreu dels Països Catalans a través de les xarxes socials. "Estic molt agraït del seguiment que pugui tenir a Catalunya i València, però el que ens interessa és la situació a les Illes Balears. És aquí on volem arribar". Jaume jeu una estona al llit mentre dBalears parla amb Aina i Bernat.
L’OCB demana al PP que se sumi al 25-M
Jaume Mateu i Tomeu Martí, ahir a Can Alcover.Foto: J.Lladó L'Obra Cultural Balear (OCB) animà ahir els votants i els militants del Partit Popular que se sentin "ofesos, molestos i incòmodes" per la política lingüística de José Ramón Bauzá que es manifestin diumenge 25 de març a favor de la llengua pròpia. El coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, assegurà que la protesta pot ser un espai "per expressar-se i fer una crida comuna". Martí insistí que "no és una manifestació d'esquerres ni de dretes, sinó de la societat civil. Vol ser l'expressió de la majoria social que està a favor de la nostra llengua".
Endavant Mallorca posa cara als “enemics de la llengua” a Palma
Emylse Mas, Marcel Pich, Sílvia Portell i David Pujol, acusà el PP de Cort de ser “enemics de la llengua”. Fotos: Joan Lladó. Endavant Mallorca presentà ahir els enemics de la llengua a Palma. Dins la campanya "Tenim la paraula: a Mallorca en català!", aquesta acció pretén assenyalar d'una manera directa i contundent els responsables de la política lingüística del Govern Balear i els seus col·laboradors que des d'alguns ajuntaments mallorquins hi donen suport. La portaveu, Emylse Mas, assegurà durant la roda de premsa duita a terme a la plaça de Cort que "s'ha decidit fer una passa més i presentar la iniciativa en l'actual situació d'agressions directes a la llengua", perquè "no ens valen mitges tintes: tots els representants institucionals del PP són enemics de la nostra llengua i, per tant, esdevenen enemics nostres".
Els ajuntaments de sa Pobla i Alcúdia, en contra de la rebaixa del català
El PP pobler vota a favor de la moció de Moviment per la Llengua. Foto: M.N. Els ajuntaments de sa Pobla i Alcúdia han aprovat adherir-se a Moviment per la Llengua, la plataforma creada encara no fa un mes amb la intenció que el Govern no rebaixi la legislació lingüística. Això implica que els dos consistoris demanen formalment a l'Executiu que retiri l'avantprojecte de llei de la funció pública, la que eximiria la majoria de treballadors de l'Administració de conèixer la llengua catalana. L'adhesió dels dos ajuntaments a Moviment per la Llengua es materialitzà amb l'aprovació d'una moció. A sa Pobla, municipi on el PP governa amb majoria absoluta, s'aprovà per unanimitat.
“Els del PP que estimen la llengua han de ser coherents”
Visitam el mestre jubilat de 64 anys Jaume Bonet a l'espai de cultura Can Alcover, on des de dijous passat fa vaga de fam per defensar "la nostra llengua". En arribar el trobam amb dos companys de Jubilats per Mallorca, el president, Maties Oliver, i Tomeu Amengual, que en unes setmanes també s'afegirà a la vaga de fam. A Bonet se'l veu bé, tot i que reconeix que "el metge ha vingut i hem estat xerrant. Tenc una mica tocats el coll i els ronyons, però de de moment no hi ha problema". Jaume ja fa "sis dies que no menj res. Només bec aigua. Ni medicaments, ni sucs". I això fa que al matí es cansi una mica més.
L’OCB convoca la primera gran manifestació pel català
Capçalera d'una de les protestes celebrades en contra d'aquesta reforma legal. Foto: M.À.C. Ja hi ha data per a la gran marxa a favor del català. L'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat una manifestació en defensa de la llengua el proper dia 25 de març a les sis de l'horabaixa a Palma. L'entitat ja advertí que duria a terme un gran acte per demanar al Govern del PP que retiri l'esborrany de modificació de la Llei de funció pública, el qual arracona el català. Sota el lema "Sí a la nostra llengua!", l'entitat que presideix Jaume Mateu té per objectiu fer arribar a l'Executiu de José Ramón Bauzá la veu del poble que no està conforme amb la seva política lingüística. Sindicats, partits polítics de l'oposició i fins i tot membres del PP s'han pronunciat en contra de l'esborrany de llei que presentà l'Executiu.
L’Administració podrà estar un any sense exigir català a llocs on es preveu
Les administracions de les Illes Balears podran estar fins a un any sense exigir cap nivell de català als seus aspirants a funcionaris mentre es determina quins nivells s'han d'exigir per ocupar els llocs "que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic" o per ocupar llocs on es motivi que "és imprescindible exigir el coneixement d'un determinat nivell de català". Així ho preveu el tercer esborrany de la modificació de la Llei de funció pública, que impulsa el Govern del PP perquè el català deixi de ser necessari (passa de ser un requisit a ser un mèrit) per accedir a l'Administració. D'aquest termini d'un any, que es començarà a aplicar un pic estigui en vigor la nova llei, se n'exceptuen els llocs d'especialistes en assessorament lingüístic i aquells on "quedi clar que la seva funció principal és atendre el públic".
Els juristes surten en defensa del català a l’Administració
L'escrit enviat per l'Associació de Juristes ha estat adreçat als portaveus parlamentaris. L'Associació de Juristes de les Illes Balears mostra "preocupació" per l'avantprojecte de la llei de funció pública i insta el Govern i el Parlament que "reexaminin" la rebaixa del català de requisit a mèrit. L'escrit, que consta de cinc folis i ha estat adreçat als portaveus parlamentaris, està signat pel president, Lluís Moyà Noguera. L'entitat considera que retirar el requisist del català "entra en contradicció directa amb l'estatut d'oficialitat atorgat fins ara a la llengua". Segons els juristes, "en l'actualitat, l'Administració autonòmica, els consells insulars i els ajuntaments segueixen el model denominat de bilingüisme dels serveis i bilingüisme dels agents. És a dir, els aparells administratius en conjunt, i tots els empleats públics que els serveixen, han d'estar preparats per garantir plenament el dret d'opció lingüística que assisteix individualment tots els ciutadans".
“Ens mobilitzarem pel català. En tenim ganes i coratge”
Antònia Payeras, Pere Serra, Sandra Rebassa i Bel Gost són un petit tast d'un grup de joves -i no tan joves- compromesos amb la defensa de la llengua catalana, indignats amb la reforma de la Llei de funció pública que impulsa el Govern de José Ramón Bauzá i que suposa també la modificació de la Llei de normalització lingüística. Inicialment, foren un grup de poblers que s'organitzà mitjançant les xarxes socials per protestar davant José Ramón Bauzá i que es reuniren per primera vegada per pintar les pancartes amb motiu de la visita del president per les festes de Sant Antoni. El grup mantingué el contacte i decidí, sempre mitjançant les xarxes socials, promoure una recollida de firmes per "exercir el dret de petició" regulat per la Constitució. Reclamen al Parlament que l'avantprojecte sigui retirat i que, si ja es trobàs aprovat, sigui derogat.
Nova passa del Govern: ara ni els policies locals hauran de saber català
Nova passa del Govern en la rebaixa de l'exigència de català als funcionaris. Ara tampoc els policies locals no hauran de conèixer la llengua pròpia. Així es preveu en un nou esborrany del projecte de modificació de la Llei de funció pública. El darrer redactat modifica la Llei 6/2005, de coordinació de les policies locals de Balears, per eximir els agents i els auxiliars de Policia dels coneixements de llengua catalana com a requisit d'accés i de provisió de places. Però aquesta tercera versió encara va més enfora, perquè estableix que mentre l'Administració no determini -en la relació de llocs de treball- els llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic o els que per les seves característiques especials sigui imprescindible el coneixement d'un determinat nivell de català, quedaran exclosos de tenir aquest requisit.
L'OCB informa que l'avantprojecte de Llei de la Funció Pública ha rebut 12.000 al·legacions
L'Obra Cultural Balear ha informat que l'avantprojecte de Llei de Funció Pública del Govern ha rebut 12.000 al·legacions de ciutadans i entitats demanant la seva retirada, "una quantitat que no té precedents amb cap altra norma del període autonòmic", segons l'entitat.
Simón Gornés: 'El Govern no té la intenció del castellanizar la toponímia'
Gornés en una imatge retrospectiva. Foto: J. Torres. El conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés, ha negat avui que el Govern obligui als ajuntaments a canviar el seu topònim al castellà i ha afirmat sobre això: "res més lluny del nostre ànim castellanizar la toponímia de les Illes Balears". Gornés ha rebutjat la polèmica derivada de la reforma de la Llei de Funció Pública i ha negat que suposi la castellanització dels topònims de les illes, en declaracions facilitades pel Govern. El conseller ha explicat que la modificació plantejada dóna llibertat als municipis perquè puguin fer cooficial el topònim, de manera que no només existeixi en la seva versió catalana, sinó també en castellà. El PP proposa la fórmula bilingüe Maó-Mahón per acabar amb la polèmica
Diada més reivindicativa
Els membres de la Plataforma van fer ahir una roda de premsa davant les portes d’Ona Mallorca. Les majories absolutes del PP, les retallades i els atacs al català faran que la manifestació de la Diada de Mallorca d'enguany sigui més reivindicativa que la d'anys anteriors. El manifest de la protesta, escrit pel col·lectiu Albaïna de Sóller, tindrà "un alt contingut de reivindicació social", segons va explicar ahir un dels portaveus de la Plataforma 31-D, Marcel Pich, i durà el títol Pels nostres drets socials i nacionals. A Mallorca en català. De fet, la Plataforma va fer la roda de premsa de presentació de la manifestació davant les portes d'Ona Mallorca: el tancament de la ràdio i la televisió públiques de Mallorca es farà notar a la marxa.
L'OCB diu que canviar la Llei de Funció Pública és un atac contra els drets lingüístics
En un comunicat, l'OCB afirma que el Govern presidit per José Ramón Bauzá pretén «instaurar un nou règim polític en el qual el català, la llengua pròpia de Balears, ja no gaudirà d'una oficialitat plena en igualtat amb el castellà». Després d'estudiar la modificació que prepara l'Executiu, aquesta entitat cultural conclou que la mateixa és contrària a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc