Esquerra denuncia "l'esclavisme" del segle XXI a Alaró
La reforma impulsada en els últims temps per Madrid a la Llei General de la Seguretat Social té alguns efectes perversos, com ho són els acords de col·laboració social, segons denuncià ahir Esquerra Republicana davant el consistori d'Alaró. Fins allà es desplaçà el president d'Esquerra a les Illes, Joan Lladó, qui acompanyat de la regidora de la formació a aquesta localitat, Carme Comas, recriminà a l'Ajuntament alaroner (PP) que estigui contractant seguint la fórmula de la col·laboració social a veïns sense feina del municipi, que malgrat això cobren una prestació, perquè d'aquesta forma els surt més a compte. Aquests acords tenen vessants crítics pel que fa als treballadors. Si aquests es neguen a exercir la tasca que l'Ajuntament -previ requeriment del SOIB- li reclama, "a efectes pràctics és com si renunciés a una feina".
Els joves d'Esquerra es concentren en contra del topònim bilingüe de Maó
Els joves d'Esquerra Republicana de Catalunya s'han concentrat aquest dijous a les portes de l'Ajuntament de Maó a fi de mostrar el seu rebuig en relació amb la forma bilingüe del topònim de la ciutat, després que l'equip de govern liderat per Àgueda Reynés enviàs una circular interna als seus treballadors per incorporar la fórmula Maó-Mahón als documents oficials. Els concentrats han desplegat una pancarta en la qual es podia llegir 'Prou imPPosicions. #ésmaó' i, des de les escales de l'edifici consistorial, han mostrat una estelada. L'acte ha despertat la curiositat d'alguns turistes que passejaven per la zona que fins i tot han arribat a prendre fotografies al costat del grup. "El canvi de Maó per Mahón és il·legal, prepotent i antidemocràtic"
El Gob denuncia irregularitats a l'urbanisme d'Andratx
Aquest lloc de la costa ja està molt saturat per la construcció a la vorera de la mar. Foto: Arxiu. El Gob demana a l'Ajuntament d'Andratx que "recondueixi la seva política urbanística cap a la transparència, la responsabilitat i el compliment de les lleis". Així s'ha expressat l'organització ecologista per denunciar nous casos d'il·legalitat a l'urbanisme del consistori andritxol, relatius a la concessió de llicències per a la construcció d'habitatges a Cala Llamp, a l'ocupació de terrenys agrícoles per a usos industrials i a la qualificació de terres rústiques com a urbanes. Davant aquests casos, el Gob ha exigit a l'equip de govern que anul·li la tramitació de les Normes Subsidiàries (NNSS) amb què es permetrien aquestes il·legalitats, ha assenyalat l'associació ecologista.
L'oposició a Es Castell presenta una moció perquè el consistori s'enllaci per la llengua
Una nina participa en l'elaboració d'un mural 'enllaçat' a favor de la llengua pròpia. Foto: N. R. Els tres partits de l'oposició de l'Ajuntament menorquí d'Es Castell (PSIB, PSM i EU) reclamen restablir el català "al lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Balears" i exigeixen a més que es garanteixi "que tota la població conegui el català". Amb aquest objectiu han presentat una moció conjunta que es debatrà durant el proper ple municipal, que se celebrarà aquest dimarts, en la qual insten el Govern a derogar la normativa i les lleis aprovades aquest últim any que signifiquen un "retrocés per a la nostra llengua i que han suposat una ruptura a la societat de les Balears". Així mateix, la moció també proposa que l'Ajuntament se sumi a la iniciativa 'Enllaçats per la nostra llengua'.
Confrontació pel futur del Baleares
El futur del monument dedicat al creuer Baleares, situat a la Feixina, ha creat confrontacions entre els experts, el Consistori i agents socials de Palma. El debat es manté obert entre els partidaris de llevar-lo d'enmig d'aquest emplaçament, entre els quals hi hauria sectors del Bloc i entitats socials, com ARCA i Memòria Històrica, i els partidaris de contextualitzar-lo sense aixecar polèmiques ni desenterrar "velles rancúnies", com el PSOE, el PP i els veïns de la zona de Santa Catalina. Els professors de la UIB que estan elaborant els informes externs encarregats per l'Ajuntament de Palma perquè determinin els possibles valors patrimonials que pot tenir el monòlit amb vista a decidir si és més adequat tomar-lo o contextualitzar-lo en funció del que marqui la Llei de memòria històrica encara no s'han posicionat.
Conxi Peña aplega les eines
Després de vuit anys dedicats "intensament" als afers municipal des de la primera línia, la regidora d'Els Verds-Esquerra de Son Servera, Conxi Peña, anuncià ahir que dimiteix com a membre del Consistori serverí. La seva retirada de la política activa ha estat "per unanimitat", per propiciar un canvi i per donar pas a gent nova. Serà el número 2 de la llista, Rafel Àngel Valls, qui en el ple de novembre agafarà el relleu de Penya per convertir-se en el nou edil d'Els Verds-Esquerra, ara des de les files de l'oposició.
Caterina Mas fa història al poble de Petra
Moment en què es va fer efectiu el canvi. L'Ajuntament tindrà batlessa. Amb una sala de plens a vessar, Caterina Mas feia ahir història al seu poble quan agafava la vara i es convertia en la primera batlessa del municipi. A l'Ajuntament de Petra començava una nova etapa amb moltes il·lusions i amb moltes "ganes de treballar" per als veïns i per "fer front a la crisi". Era un dia de festa, una fita històrica. Després de la dimissió, ja fa quinze dies, de qui va ser batle pel PSM durant quinze anys, Joan Font, ahir migdia es produïa el ple de relleu. Fou un acte senzill en el qual no faltà ningú. La plana major dels nacionalistes volgué ser-hi present per donar el suport a la nova batlessa nacionalista. Tal com mana la legislació, es donà la possibilitat als partits polítics que integren el Consistori de presentar candidats.
Just un 7% dels ciutadans de les Illes no tenen un batle del PP o del PSOE
Just un 7% dels ciutadans de Balears tindran batles que no pertanyin als dos partits majoritaris, PP i PSOE, després de les preses de possessió als Ajuntaments de les Illes. En concret, els batles del PSM-IniciativaVerds-EN representen el 2,8% dels illencs, i els de Convergència per les Illes (CxI) un 2%. Molt per damunt d'aquestes quotes tenim els batles populars, que governaran aproximadament al 86,2% de la població de l'arxipèlag, i els del PSIB al 6,8%.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula