Madrid consigna 879.875 euros per la lluita contra la pobresa infantil a les Illes
Les Illes Balears rebran 879.875 euros de la partida de 17 milions que el Govern central ha aprovat distribuir entre totes les comunitats per a lluitar contra la pobresa infantil, dins del Pla Nacional d'Inclusió Social 2013-2016.
MÉS vol transformar Palma en una ciutat per a infants
El Grup municipal de MÉS presentà dissabte una proposta perquè l'Ajuntament de Palma tingui en compte la planificació urbanística a "l'escala de nins i nines". L'objectiu de la coalició és convertir la ciutat "en un espai més habitable per a tots els infants" i veïns de les barriades. En concret, la coalició ha presentat 10 propostes amb les quals pretenen "facilitar i potenciar" la participació dels nins i nines en la presa de decisions sobre la "planificació de la pròpia ciutat". Entre les propostes hi destaquen la progressiva adequació dels carrers i voravies per tal de millorar el desplaçament a peu dels infants i les seves famílies, la creació de rutes per anar a les escoles, la potenciació d'espais públics com biblioteques i la realització de cursos de psicologia infantil per als policies de barri.
El govern d'Isern nega ara l’existència de la comissió que havia de fer els informes sobre l’alimentació dels infants
El PP nega ara l'existència d'una comissió educativa de l'Àrea de Benestar Social quan fa nou mesos va proposar aquest òrgan per al seguiment de l'alimentació dels infants a les escoles. El resultat és que el govern d'Isern confirma que no s'ha realitzat cap informe en relació a aquesta problemàtica social, a pesar del compromís plenari aprovat per unanimitat el passat octubre.El Grup Municipal PSIB-PSOE denúncia les mentides i la descoordinació del govern municipal per exercir les seves competències en matèria d'atenció social: "El govern Isern es desmenteix a sí mateix" explica la regidora del socialista Maribel González.
Objectiu: "cap nin sense menjar a l'estiu"
La sostinguda crisi que ens colpeja des de fa més de cinc anys sempre té les seves expressions més crues en els febles. I els infants són sovint i per desgràcia els que més pateixen les dificultats dels seus majors. Un acord dels dos grups majoritaris a l'Ajuntament de Palma, PP i PSIB, tractarà de canviar aquesta realitat, possibilitant que l'acció de la institució municipal es destini a mitigar la vulnerabilitat en la qual es troben molts nins i nines de Palma. L'objectiu és que cada menor tingui cada dia algun aliment per a menjar aquest estiu.
Caçadors de vuit anys
El Parlament ha començat a tramitar una modificació de la Llei de caça que permetrà als infants de vuit anys anar a caçar, tot i que només quan es tracti de pràctiques sense armes de foc i sempre que vagin acompanyats d'un adult amb autorització paterna. Per caçar amb armes, hauran d'esperar fins als 14 anys i haver obtingut la llicència d'armes però, a diferència del que passava ara, ja no caldrà que vagin acompanyats d'un dels pares o tutor fins als 18 anys, sinó que ho podran fer en companyia d'un adult que hagi estat autoritzat per aquests.
Moltes fresses i poca imaginació
La Rua de Palma s'ha convertit en una desfilada on lluir tipet i bafles. Sobretot això darrer, perquè la cercavila d'ahir capvespre pel centre palmesà semblava una competició per veure quina de les carrosses posava la música més forta. A la majoria, s'hi deixà sentir repetitivament el Gangnam style del raper coreà Psy amb les comparses al darrere pegant bots de cavall. La primera feia gràcia; a la sisena, tothom es demanava si no hi havia més música que fos ballable. La imaginació, doncs, no fou el fort de la Rua d'ahir. S'hi congregaren molts pallassos de la tele, algunes colles de formigues i les tradicionals comparses balladores bolivianes i de dansa del ventre.
Dijous Llarder, dia de fresses
El Dijous Llarder o Jarder, segons la contrada, marca l'inici de les festes de carnaval. Són els dies d'esbarjo i gresca que conclouran amb el tradicional enterrament de la sardina, el dimecres de cendra. Si bé temps enrere la crítica social i política marcaven la tònica d'aquestes dates, avui s'han convertit en un celebració en què les disfresses, el color i la imaginació en són els principals protagonistes. L'onada de fred i vent que sacsejà ahir capvespre les principals poblacions de l'Illa no aconseguí deslluir les desfilades dels escolars en les ruetes. Enguany destacaren per les grans dosis d'imaginació que tant mestres com pares i mares han aportat a aquestes fresses.
L'Atlètic Balears reparteix il·lusió als infants ingressats a Son Llàtzer
Representants dels jugadors, cos tècnic i directiva de l'Atlètic Balears visitaren el dijous al matí els infants ingressats a la planta de pediatria de l'hospital de Son Llàtzer.
Desallotjats set infants d'una escoleta per un petit incendi a Eivissa
Set infants petits que es trobaven avui matí a una escoleta d'Eivissa han estat desallotjats del centre de forma preventiva a causa d'un petit incendi originat al local, ha informat l'112.
Campanet reclama un mestre d’Infantil
Un centenar de pares, alumnes i professors del col·legi públic Llorenç Riber de Campanet es manifestaren ahir a primera hora del matí per protesar per les retallades pressupostàries. Arran d'aquestes, des de principi de curs les sis aules d'Infantil de 3 a 6 anys que estan operatives disposen únicament de cinc tutors i d'un professor de suport. Allò habitual és que un col·legi de doble línia (dues aules per curs) tingui sis mestres d'Infantil i almanco un de suport. El col·legi va ser ampliat ara fa un any, després d'una dècada de reivindicacions. Se n'incrementà la capacitat amb 125 places escolars, 50 de les quals d'Infantil i 75 de Primària.
Infants lliurats en una xarxa global
El campus universitari de la carretera de Valldemossa, a Palma, ha estat l’escenari escollit per dur a terme el I Congrés estatal dels drets del menor davant les noves tecnologies. Dos dies plens de reflexions i d’anàlisis entorn de la relació establerta en els temps més recents entre els menors i les eines sorgides de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), un fenomen prou nou i complex com per atreure un nombrós públic multidisciplinar.
Uns 10.000 infants de 3 anys es matricularan per al proper curs
Els pares feren ahir nombroses coes per poder matricular per primera vegada els seus fills als centres educatius de les Illes. El procés d’escolarització afecta devers uns 10.000 infants de tres anys que s’incorporen per primer cop al sistema educatiu i els que vulguin continuar els seus estudis en un centre diferent del que tenen assignat en l’actualitat.
Petites felicitats
De ben segur que una de les màximes preocupacions de qualsevol pare o mare és aconseguir que els fills siguin tan feliços com sigui possible. Resulta evident pensar que la major part dels pares serien capaços de qualsevol cosa per tal de poder estirar una rialla o un gest de gratitud dels seus fills. Tot i això, en algunes ocasions aconseguir aquests estats d'ànims no és gens fàcil i molts nins i nines creixen immersos enmig de l'angoixa de qui no se sent del tot bé amb allò que l'envolta.
Recepta dels infants davant la crisi: “Canviar ZP per ma mare”
Abaixar els preus, estalviar, crear més doblers i no malversar són quatre de les mesures que 2.000 infants d'entre 4 i 16 anys, sondejats per Adecco, han proposat per sortir de la crisi en la cinquena edició de l'enquesta Què vols ser de gran?" El 48 per cent dels entrevistats han aconsellat seguir aquestes quatre mesures, mentre que a altres se'ls ha ocorregut "que els polítics deixin de mentir", "que en comptes d'acomiadar, s'abaixin els sous" i fins i tot han suggerit "llevar doblers als rics per donar-los als pobres", informà l'empresa de recursos humans autora de l'estudi per mitjà d'un comunicat.
215 milions d'infants fan feina per sobreviure
L'explotació infantil torna a sortir a la palestra amb motiu de la celebració, ahir, del Dia internacional contra l'explotació infantil. Una vegada més, les ONG denuncien que al món hi ha 215 milions d'infants que han de fer feina per poder sobreviure. Així mateix, indiquen que mentre el treball dels al·lots ha disminuït un 3% des de 2004 fins a 2008, tanmateix ha augmentat un 20% entre els joves de 15 i 17 anys, és a dir, ha passat de 52 milions a 62.
“Amb 18 anys no estan preparats per ser autònoms”
Actualment, 32 infants i 8 joves formen part de la família de la Fundació Natzaret. Els menors, que tenen entre 9 i 17 anys, viuen al centre, on "fan una vida totalment normal: van a l'escola i, en tornar, aprofiten per fer els deures i activitats extraescolars", explica el director de la Fundació, Guillem Cladera. Els més petits surten per anar al col·legi o a l'institut i per fer activitats. "Fins als 12 anys van acompanyats i els més grans es mouen amb transport públic", assenyala Cladera.
Tractar els infants com a adolescents: mala inversió
"Cada vegada volen tenir mòbil més prest, senten la necessitat de vestir com les al·lotes més grans que elles, llegeixen revistes d'adolescents i escolten música que fins fa uns anys els nins i les nines d'aquestes edats no escoltaven". Aquestes són les paraules que ens respon una mestra de sisè de Primària d'un centre de Palma just quan li demanam l'opinió sobre els alumnes amb els quals ha treballat aquests darrers anys.
Creix l'oposició a les vacunes pel risc de fer emmalaltir els infants
L'oposició a les vacunes creix en l'àmbit internacional. Almenys, però, ara estan més organitzats i n'ha crescut la visibilitat. Aquest cap de setmana, per exemple, han tingut lloc a Palma unes jornades en torn als perills que comporta la vacunació massiva. Convidat per Cercle Matern, Naixença i l'Ateneu Llibertari Estel Negre, l'especialista gironès Xavier Uriarte ha animat a aturar les vacunacions dels nostres fills sense que haguem de sentir-nos "irresponsables" per això. Segons Uriarte, el risc de patir una complicació postvacunal ascendeix a una persona per cada 25.000/50.000. Els accidents postvacunals més freqüents són lesions neurològiques com l'encefalitis, l'epilèpsia, mort sobtada del lactant, la síndrome de West, l'autisme, la paràlisi, l'esclerosi a plaques i la demència d'Alzhèimer. Uriarte presideix la Lliga per la llibertat de vacunació, entitat que té aprovat un manifest mèdic en el qual s'argumenta en contra d'aquesta aquesta tècnica. "Les vacunacions comporten riscos notables, perquè no es té en compte la reactivitat individual dels antígens, que estan determinats pel bagatge genètic; ni es té en compte el grau de maduració del sistema immunitari". De fet, les vacunes poden arribar a ser "tòxiques" per algunes persones, defensa l'entitat, a causa d'una hipotètica acció alergògena.
Milions d'infants, en perill laboral
Un infant treballador sofreix cada minut un accident, malaltia o trauma psicològic relacionat amb la seva tasca, segons es desprèn del darrer informe de l'Organització Internacional del Treball (OIT): Infants en treballs perillosos: el que sabem, el que hem de fer. El nou estudi s'ha donat a conèixer amb motiu de la celebració ahir del Dia internacional contra el treball infantil. L'OIT insta els governs a prendre "mesures urgents" per eradicar el treball infantil que afecta uns 115 milions de nins al món. A més dels accidents, l'informe recorda que, si bé el nombre total de nins entre 5 i 17 anys en treball perillós davallà entre 2004 i 2008, la quantitat d'al·lots entre 15 i 17 anys pujà un 20%, de 52 a 62 milions. L'organisme recomana insistir en els esforços per garantir que els infants rebin educació almenys fins a complir l'edat mínima d'ocupació i sol·licita als països que estableixin una llista dels treballs perillosos. Així mateix, l'OIT destaca que és precís ocupar-se dels al·lots que han complert l'edat mínima per treballar.
La fam s'estén al sud de Somàlia
La fam a Somàlia s'ha estès a Bay, la sisena regió del sud del país en la qual es declara aquesta situació, i amenaça d'expandir-se encara més en els pròxims mesos, segons va informar ahir l'ONU en un comunicat difós a Nairobi. "Quatre milions de persones sofreixen la crisi alimentària a Somàlia, de les quals 750.000 corren el risc de morir en els pròxims quatre mesos si no hi ha una resposta adequada", va dir la Unitat d'Anàlisi de Nutrició i Seguretat Alimentària de Somàlia (FSNAU), lligada a l'ONU. Segons l'organisme, "desenes de milers de persones ja han mort, la meitat d'ells infants". A més, als afectats actuals se n'hi podrien unir 50.000 més a les àrees de cultiu de Gedo i Juba, al sud-oest de Somàlia, segons les investigacions de la FSNAU. "Assumint que continuen els actuals nivells de resposta (a la crisi humanitària), s'espera que la fam s'estengui encara més en els pròxims quatre mesos", s'afegeix a la nota.
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- Narges Mohammadi: dona de foc
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá