TW
0

Actualment, 32 infants i 8 joves formen part de la família de la Fundació Natzaret. Els menors, que tenen entre 9 i 17 anys, viuen al centre, on "fan una vida totalment normal: van a l'escola i, en tornar, aprofiten per fer els deures i activitats extraescolars", explica el director de la Fundació, Guillem Cladera. Els més petits surten per anar al col·legi o a l'institut i per fer activitats. "Fins als 12 anys van acompanyats i els més grans es mouen amb transport públic", assenyala Cladera. Tots han estat apartats dels progenitors per diferents motius (maltractament físic o psicòlogic, abandó o pèrdua dels pares) i es troben sota la tutela de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), del Consell de Mallorca.

Els majors, de 18 a 21 anys, viuen a dos pisos tutelats, propietat de la Fundació i de l'Ajuntament de Palma. En aquests habitatges, la Fundació hi fa simplement un servei d'orientació i supervisió. La normalitat s'hi aconsegueix, per exemple, fent que els de 15 anys aprenguin a autogestionar les vides. "Tenen una assignació setmanal, com fer la llista de la compra, i també s'encarregen de la resta de tasques domèstiques". Segons Cladera, d'aquesta manera els joves poden treballar l'autonomia.

A la Fundació hi ha un total de 58 professionals que s'encarregen que el centre pugui funcionar les 24 hores els 365 dies a l'any. Per això, també gaudeixen de la feina desinterassada dels voluntaris. Gràcies a ells, els menuts poden tenir classes de reforç o bé sortir a fer activitats el cap de setmana. "Allò que hem notat és que amb la crisi el que s'ha incrementat és la guarda, és a dir, estades de més curta durada". La majoria de nins que viuen en aquest centre són de llarga estada, és a dir, que mai no tornaran a casa seva. Des de començament d'any, ja han arribat 5 nous al·lots al centre. Normalment estan en habitacions de dos o de quatre, si bé de vegades, quan hi ha problemes de conducta, s'opta perquè estiguin a una habitació individual.

Allunyada de la realitat
A les Balears la Llei del menor estableix que a 18 anys els joves són majors d'edat a tot els efectes i, per tant, no han d'estar a un centre de menors. "Amb 18 anys no estan preparats per ser autònoms i poder-se mantenir", assegura Cladera. "Ens agradaria que això canviàs. A Catalunya fins a 21 anys i a Castella-la Manxa fins a 24 són responsabilitat de l'Administració".

Una altra de les propostes per les quals lluitaran des de Natzaret és que amb vista al curs que ve es pugui ampliar el nombre de places per a infants. Tots intenten fer del centre casa seva, però sovint l'arribada no és fàcil. "D'un dia per l'altre es troben que són apartats del seu entorn i tot és nou per a ells, és un xoc i la integració és un procés lent", manifesta Caldera.

"Cal que els nins tinguin una estabilitat emocional, ja que sovint han de prendre decisions importants sobre si volen veure o no els seus pares", comenta el director. Quan s'aparta un infant dels progenitors, són pocs els casos que s'estableix un règim de vistes, si bé de vegades s'arriba a acords per realitzar visites controlades al mateix centre o a la seu de l'IMAS. Normalment les trobades són d'una hora i estan supervisades, perquè cal veure si la comunicació entre les dues parts és adient i positiva per al menor.