Trenta anys sense el gran Guillem d’Efak
Guillem Fullana i Hada d’Efak (1929-1995), més conegut com a Guillem d’Efak, és una de...
El Parlament acull la presentació de l'obra inèdita d'Efak 'La ponentada gran'
La sala d'actes del Parlament ha acollit aquesta dimecres la presentació...
L'obra narrativa de Guillem d'Efak, recuperada i restituïda al seu lloc eminent
Aquesta setmana acaba de sortir del forn la novel·la oblidada de Guillem d'Efak...
Els XXXIV Premis Cavall Verd homenatjaran la poesia de Guillem d'Efak
La 34a edició dels Premis Cavall Verd se celebrarà aquest dissabte a Manacor, amb una jornada plena d'activitats d'homenatge...
Reeixit homenatge a Guillem d'Efak a Barcelona
Més de 300 persones varen assistir aquest dissabte a La revolució del bon gust, Homenatge Popular a Guillem d'Efak al CAT de Gràcia, a Barcelona.
Bernat Quetglas fa sonar la música del tricentenari
El jove músic mallorquí Bernat Quetglas Torelló va dirigir, a finals de 2015, l'estrena de l'obra EL REGNE ENMIG DEL MAR, inspirada en la commemoració del TRICENTENARI 1715-2015 i amb el mateix títol del poemari de 1980 de Guillem d'Efak.
D’Efak en estat pur
"Un home lliure, que lluità tota la vida per ser-ho, i algunes vegades ho aconseguí". Aquesta és la visió que Pep Tosar té de Guillem Fullana d'Efak, aquell polifacètic homenot que deixà empremta tant amb la seva veu com amb la seva literatura. D'ençà del 19 de gener i fins al 18 de març, al Círcol Maldà de Barcelona, Tosar encarna D'Efak en l'espectacle Tots aquests dois, una obra que repassa pam a pam la biografia del manacorí. Després de gairebé dos mesos en cartell i d'omplir gairebé cada dia -segons comenta l'actor-, ara ha arribat l'hora de mostrar l'obra al públic mallorquí.
Carles Moyà, D'Efak i Càritas, Medalla d'Or de les Balears
El Govern balear distingirà, entre d'altres, Guillem d'Efak, finat el 1995. El tennista Carles Moyà, el cantant i escriptor ja desaparegut Guillem d'Efak i l'entitat Càritas, vinculada a l'Església, seran enguany guardonats amb la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la més alta distinció que concedeix el Govern. Amb l'acord al qual arribà ahir el Consell de Govern es vol reconèixer la trajectòria d'un dels esportistes més importants que ha tingut l'Arxipèlag, que ha estat número 1 del rànquing mundial i que s'ha retirat fa poc. A la vegada, s'hi retrà homenatge al polifacètic Guillem d'Efak, desaparegut l'any 1995 després d'una fructífera carrera en el món de la cultura en català. I, finalment, es posa en relleu la tasca d'una associació sense ànim de lucre com Càritas, que desenvolupa un paper rellevant en la lluita contra l'exclusió social, sobretot en temps de crisi econòmica. La Medalla d'Or vol homenatjar els ciutadans il·lustres de les Illes i reconèixer-los públicament els mèrits en què han excel·lit i, alhora, enaltir tots els valors que els han caracteritzats, l'actitud de servei a la terra des dels llocs més diversos. A banda d'aquests tres guardons, però, el Consell de Govern donà el vistiplau a la concessió del premi Ramon Llull a 18 persones o entitats que han destacat en la contribució feta a les Illes i que s'han distingit pels mèrits en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d'investigació, d'ensenyament i lingüístic.
Una vetlada inoblidable amb Guillem d'Efak
Al cap de setze anys de la mort del poeta i cantant, el 15 de febrer de 1995, un teatre Municipal de Manacor completament ple va retre dissabte vespre un brillant i sentit homenatge a Guillem d'Efak, el qual es va haver de repetir l'endemà perquè molta gent havia quedat sense entrada. L'espectacle és una nova versió del que Guillem havia presentat a la Sala Imperial de Manacor fa trenta-un anys: Siau qui sou. Es tracta d'una rapsòdia amb la música d'Antoni Parera Fons que inspira un clar esperit identitari mallorquí a partir de versos que expressen una potència aclaparadora i que palesen l'immens amor de l'autor envers Mallorca: "Hem passat molta sendera fins a arribar aquí on som, però la història convida: mallorquins, siau qui sou!
Reviu aquella 'colla de veure'
"Això que farem avui vespre, a un país normal, seria totalment innecessari. Però com que no ens ho ensenyen a l'escola, he fet aquestes cançons amb l'esperança que tenguin més eficàcia que una conferència". Amb aquestes paraules Guillem Fullana d'Efak presentava fa 31 anys la rapsòdia Siau qui sou a la Sala Imperial de Manacor. Segons explica Bartomeu Mestre, Balutxo, fou un recital emocionant quan aquell maig de 1980 el crit de Siau qui sou va esdevenir un "desafiament identitari". Han passat més de tres dècades d'aquell acte, però la lliçó que d'Efak volia donar-nos encara no està del tot apresa. D'aquell espectacle, organitzat per l'aleshores regidor Antoni Sureda, no se'n conversa cap imatge fotogràfica, sols la cinta enregistrada pel poeta Bernat Nadal que sàviament ha preservat durant tants anys. Aquest testimoni fonogràfic dóna fe a un espectacle que no ha quedat en l'oblit. La prova tornarà a fer-se patent el proper dissabte, dia 12 de febrer, quan la banda municipal de música de Manacor pujarà a l'escenari del teatre Municipal de la vila per presentar un nou Siau qui sou.
L'auditori sense nom
El consens serà més que necessari per arribar a un acord sobre el nom del nou auditori de Manacor, que ha d'obrir les portes abans de les festes de Nadal. Fins a tres personatges manacorins rellevants en diferent mesura es troben sobre la taula, però només un és oficial. El grup municipal PSM-Esquerra-Verds ha proposat que el poeta i cantant barracaner Guillem d'Efak doni nom a l'auditori i la seva inciativa serà debatuda en el ple de demà, dilluns, de l'Ajuntament de Manacor.
L'esperit del 'siau qui sou'
Diu un proverbi africà que una persona no mor mentre algú la somia. Això és del tot aplicable a Guillem d'Efak, que continua ben viu i en forma. L'empenta de l'escriptor, poeta i glosador del carrer del Barracar fou recordada ahir pels nombrosos assistents de la presentació de l'edició ampliada de Balada d'en Guillem d'Efak, de Bartomeu Mestre, Balutxo.
Guillem d'Efak, la història d'una vida sense por
Hi ha persones que, malgrat que ens deixin, creixen com a referents a mesura que passa el temps. Aquest és sense dubte el cas del manacorí nascut a Guinea Guillem Fullana d'Efak, un cantant, poeta i escriptor que fou, per damunt totes les coses, un home que estimà la vida i la seva terra. Ja fa tretze anys que Bartomeu Mestre, Balutxo, donà a conèixer Balada d'en Guillem d'Efak, una biografia fruit de l'amistat i de les bones converses. Ara, quan la figura del manacorí és més gran que mai, ha arribat a l'hora de revisar el treball de llavors amb una edició ampliada, de la qual quasi es podria dir que és un llibre nou. "Estic molt content d'aquesta feina. S'han fet moltíssimes coses sobre Guillem d'Efak des que morí, ara fa quinze anys. És una pena que ell no ho hagi vist, però també és bo perquè és la comprovació que la seva obra està viva", explicà Balutxo sobre el llibre, que qualificà com a "d'aventures". "El secret és l'esperit de Guillem d'Efak, perquè fou ell qui va tenir una vida d'aventures". En aquesta obra, la presència de d'Efak és una constant. Les seves paraules fan la funció d'il·lustradores d'allò que es conta i ofereixen al lector un viatge a una època en què la llibertat era un luxe del qual pocs eren capaços de guadir.
La nova balada de Guillem d'Efak
Estrena de l'obra teatral "Negret de Guinea" en homenatge a Guillem d'Efak, el passat mes de setembre al Teatre Principal de Palma. Fa poques setmanes Manacor i Palma estrenaven l'obra de Corcada Teatre Negret de Guinea, una mirada particular a la figura de Guillem d'Efak. N'és només un exemple. En els darrers 15 anys -d'ençà que morí de càncer, el febrer de 1995-, han estat moltes les persones i entitats que han volgut retre homenatge al cantant, poeta, escriptor i moltes altres coses de Manacor. "En quinze anys, s'han escrit més llibres i publicat més discs sobre ell que no en tota la seva vida", recorda Bartomeu Mestre, Balutxo, en la reedició de Balada d'en Guillem d'Efak (Documenta Balear, 2010), que, a partir d'aquesta setmana, ja es podrà trobar a les botigues en una versió revisada i actualitzada. "De la primera edició, del desembre de 1997, se'n van fer 1.500 còpies i ja feia estona que estava esgotada. L'editorial me'n demanà una segona versió, però, com que cada dia sortien més i més coses, mai no trobava el moment de fer-ho", comenta l'autor, qui considerava oportú incloure en aquesta segona edició tot el que Guillem d'Efak donava de si.
Guillem d'Efak, referent cultural
La història de Guillem d'Efak il·lumina el camí de molts d'immigrants que arriben a Mallorca amb ànims d'integrar-s'hi. Procedent de Guinea Equatorial i criat a Mallorca, D'Efak es va convertir en el 'primer negre' de la ciutat de Manacor. Amb motiu de la jornada Viu la llengua, en la qual es lliuraran els diplomes d'assistència dels cursos de català per a nouvinguts, l'esperit de l'artista nascut al continent africà reviurà a mans de Projecte d'Efak.
Manual d'Efak (per anar per la vida)
Guillem d'Efak fou cantant, però sobretot fou un gran poeta. De manuals, n'hi ha per a tot: per muntar un moble, per programar un vídeo, per aprendre a menar i també, com ja digué fa uns anys el manacorí Guillem d'Efak, per anar per la vida. Ell el deixà "inacabat", amb aquell "Mai no podràs volar, si no t'afluixes", però ara, 15 anys després de la seva mort, hem intentat completar-lo amb alguns companys de viatge a fi de poder anar per la vida amb la seva mateixa incansable capacitat de lluita, de bauxa i de llibertat.
De Vilafranca a l'espai
3001, una odissea molt especial es donà a conèixer l'any passat en guanyar el premi Guillem d'Efak de teatre infantil que atorga la Fira de Vilafranca, però llavors només n'existia el text. Demà, i després d'un camí d'adaptació i assaigs, pujarà a l'escenari del Teatre de Vilafranca l'espectacle homònim, que és dirigit per Luca Bonadei i coproduït per la Fundació Xarxa i Sa Xarxa de Balears. "Les adaptacions han estat només per raons de producció. Els personatges, per exemple, s'han reduït dels 8 del text a cinc", assenyalà Bonadei, qui destacà la importància del càsting d'aquest muntatge. "És una sort poder treballar amb professionals del món del clown com Enric de las Eras, Camil Casesnoves, Salvador Oliva, Catherine Bader i Jasué Guarp", hi afegí el director.No és la primera vegada que Bonadei treballa un text guanyador del Guillem d'Efak de teatre infantil.
- Engràcia Vicens, una vida marcada per la fugida cap a Alger i pel retorn a Mallorca
- Les dones a l’Opus Dei
- Acusen la duquessa de Sussex, Meghan Markle, de plagiar l’escut de Porreres per a la seva marca
- Assassinen a trets l'exbatle de Gandia, del PP, Arturo Torró
- Laura Camargo analitza les grans potències mundials i presenta el seu llibre 'Trumpisme discursiu'