El 'Cicle Felanitx fa memòria' acull la conferència 'Joanot Colom, Rescatat'
La 'Casa de Cultura de Felanitx' acollirà la conferència il·lustrada 'Joanot Colom...
Presentació del llibre 'Blues amb dones' de Bartomeu Mestre Balutxo
Aquest dimarts, a les 19 hores, a Embat Llibres, es presenta el llibre...
Per molts d'anys de cultura i llibertat!
Més d'un centenar de persones foren testimonis ahir de cinc volums de memòria cultural, literària, artística i científica de la cultura catalana. L'auditori del Centre de Cultura Sa Nostra acollí la presentació de la reedició facsímil de La nostra terra, "la primera revista d'alta cultura", com definí el col·laborador de dBalears i encarregat de l'estudi introductori d'aquesta obra, Bartomeu Mestre. A la cita, no hi faltaren els impuslors del projecte, Sebastià Serra, president de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB); el mateix Mestre ni altres peces clau per tirar endavant la iniciativa, com Gracià Sànchez, d'El Gall Editor, i Fernando Alzamora, representant de Sa Nostra. La taula la completava el catedràtic Miquel Duran Pastor, autor d'un dels dos pròlegs de l'edició. Una cadira quedà buida per motius personals, la del catedràtic Pere Rosselló, autor del segon dels pròlegs que, malgrat que no hi assistís envià unes paraules per a l'ocasió.
Aquella Mallorca que quedà darrere les vies del tren
Bartomeu Mestre, amb un exemplar de la novel·la a les mans. Foto: P.B. En un moment en què el tema del tren a Mallorca torna a estar damunt la taula, i no precisament en perfecta sintonia, Bartomeu Mestre ens transporta a un època en què les línies fèrries constituïen l'artèria que unia pobles i ciutats de tota l'Illa. Ho fa a través d'una novel·la, El darrer manuscrit, que dimecres presentarà a la llibreria Àgora, juntament amb Margalida Capellà i l'historiador Nicolau Canyellas. Editada recentment per columna, l'obra fou finalista en el premi Carlemany 2008, que atorga el Govern d'Andorra, i ambienta bona part dels fets a la Mallorca dels anys 60. "Crec que és una època molt poc novel·lada. Sí que es parla molt de la Guerra Civil i de la postguerra, però no d'aquest període", diu el col·laborador de dBalears. El seu protagonista, Macià Gomis, estigué al costat dels nacionals durant l'alçament franquista i, com a tal, rebé el càrrec de cap de l'estació de Pedreres.
El darrer manuscrit, una novel·la que amaga el seu veritable sentit
Com aquell poema de Joan Brossa en homenatge al Che Guevara en què el poeta elimina de l'abecedari les lletres que conformen el seu nom, la primera novel·la de Bartomeu Mestre, El darrer manuscrit, també amaga molt més del que ensenya. Així la definí ahir l'autor en una atapeïda sala del Centre Cultural de Sa Nostra a Palma, amb la participació de Margalida Capellà i Nicolau Canyelles. "No escric per agradar ni perquè la gent passi gust de llegir-la", exposà Mestre, "sinó que ho faig en voluntat d'inquietar, de provocar i, en definitiva, de fer sentir vives les persones". Així, El darrer manuscrit és la història i el pensament d'un "feixista descrit magistralment", digué Capellà que exaltà la gosadia de Mestre a l'hora de fer-ho perquè, generalment, "els de dretes parlen dels de dretes i els d'esquerres ho fan amb les esquerres".
La nova balada de Guillem d'Efak
Estrena de l'obra teatral "Negret de Guinea" en homenatge a Guillem d'Efak, el passat mes de setembre al Teatre Principal de Palma. Fa poques setmanes Manacor i Palma estrenaven l'obra de Corcada Teatre Negret de Guinea, una mirada particular a la figura de Guillem d'Efak. N'és només un exemple. En els darrers 15 anys -d'ençà que morí de càncer, el febrer de 1995-, han estat moltes les persones i entitats que han volgut retre homenatge al cantant, poeta, escriptor i moltes altres coses de Manacor. "En quinze anys, s'han escrit més llibres i publicat més discs sobre ell que no en tota la seva vida", recorda Bartomeu Mestre, Balutxo, en la reedició de Balada d'en Guillem d'Efak (Documenta Balear, 2010), que, a partir d'aquesta setmana, ja es podrà trobar a les botigues en una versió revisada i actualitzada. "De la primera edició, del desembre de 1997, se'n van fer 1.500 còpies i ja feia estona que estava esgotada. L'editorial me'n demanà una segona versió, però, com que cada dia sortien més i més coses, mai no trobava el moment de fer-ho", comenta l'autor, qui considerava oportú incloure en aquesta segona edició tot el que Guillem d'Efak donava de si.
Guillem d'Efak, la història d'una vida sense por
Hi ha persones que, malgrat que ens deixin, creixen com a referents a mesura que passa el temps. Aquest és sense dubte el cas del manacorí nascut a Guinea Guillem Fullana d'Efak, un cantant, poeta i escriptor que fou, per damunt totes les coses, un home que estimà la vida i la seva terra. Ja fa tretze anys que Bartomeu Mestre, Balutxo, donà a conèixer Balada d'en Guillem d'Efak, una biografia fruit de l'amistat i de les bones converses. Ara, quan la figura del manacorí és més gran que mai, ha arribat a l'hora de revisar el treball de llavors amb una edició ampliada, de la qual quasi es podria dir que és un llibre nou. "Estic molt content d'aquesta feina. S'han fet moltíssimes coses sobre Guillem d'Efak des que morí, ara fa quinze anys. És una pena que ell no ho hagi vist, però també és bo perquè és la comprovació que la seva obra està viva", explicà Balutxo sobre el llibre, que qualificà com a "d'aventures". "El secret és l'esperit de Guillem d'Efak, perquè fou ell qui va tenir una vida d'aventures". En aquesta obra, la presència de d'Efak és una constant. Les seves paraules fan la funció d'il·lustradores d'allò que es conta i ofereixen al lector un viatge a una època en què la llibertat era un luxe del qual pocs eren capaços de guadir.
L'esperit del 'siau qui sou'
Diu un proverbi africà que una persona no mor mentre algú la somia. Això és del tot aplicable a Guillem d'Efak, que continua ben viu i en forma. L'empenta de l'escriptor, poeta i glosador del carrer del Barracar fou recordada ahir pels nombrosos assistents de la presentació de l'edició ampliada de Balada d'en Guillem d'Efak, de Bartomeu Mestre, Balutxo.
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá
- Narges Mohammadi: dona de foc