Estrena de l'obra teatral "Negret de Guinea" en homenatge a Guillem d'Efak, el passat mes de setembre al Teatre Principal de Palma.
Fa poques setmanes Manacor i Palma estrenaven l'obra de Corcada Teatre Negret de Guinea, una mirada particular a la figura de Guillem d'Efak. N'és només un exemple. En els darrers 15 anys -d'ençà que morí de càncer, el febrer de 1995-, han estat moltes les persones i entitats que han volgut retre homenatge al cantant, poeta, escriptor i moltes altres coses de Manacor. "En quinze anys, s'han escrit més llibres i publicat més discs sobre ell que no en tota la seva vida", recorda Bartomeu Mestre, Balutxo, en la reedició de Balada d'en Guillem d'Efak (Documenta Balear, 2010), que, a partir d'aquesta setmana, ja es podrà trobar a les botigues en una versió revisada i actualitzada. "De la primera edició, del desembre de 1997, se'n van fer 1.500 còpies i ja feia estona que estava esgotada. L'editorial me'n demanà una segona versió, però, com que cada dia sortien més i més coses, mai no trobava el moment de fer-ho", comenta l'autor, qui considerava oportú incloure en aquesta segona edició tot el que Guillem d'Efak donava de si.
Així, 12 anys més tard, i sis capítols d'afegit, Balada d'en Guillem d'Efak apareix al mercat com un "llibre nou". "Estic molt content de com ha quedat i he passat molt de gust reescrivint-lo i ampliant-lo", afegeix Balutxo. Balada d'en Guillem d'Efak és una espècie de biografia del de Manacor, que combina la informació recollida per Mestre, els records i sensacions de l'autor, amb les paraules del mateix Guillem d'Efak, qui conta bona part de les anècdotes que han acabat sent llegenda en la ment col·lectiva.
Respecte de la primera edició, Mestre n'ha revisat i documentat el contingut i ha inclòs alguns nous capítols, com aquell referit a la història de la cançó Balada d'en Jordi Roca, la transcripció del pregó Manacor, ulls clucs i un estudi sobre el teatre de Guillem d'Efak, aparegut en la recopilació de la seva obra escènica. Així mateix, Mestre ha fet una mica de repàs a totes aquelles iniciatives que han sortit d'ençà de la mort de Guillem d'Efak, com la formació musical Projecte d'Efak, els poemes enregistrats pel pianista Joan Martorell sota el nom de Manual inacabat (per anar per la vida) i molts altres homenatges, records i reconeixements. "Que hagin sorgit tantes coses després de la seva mort té dues lectures: una de negativa, que sembla que en aquest país t'hagis de morir perquè et facin cas, i una de positiva. I és que Guillem d'Efak deixà llavor suficient perquè vagin donant nous fruits", digué l'autor.
Més enllà de la part escrita, són també destacables les novetats en l'apartat gràfic, que incorpora una bona colla d'imatges noves i inèdites sobre Guillem d'Efak. Mestre en destaca la del primer dia que, el 1964, el manacorí desembarcà a Barcelona i on fou rebut -amb capell de mariner- per diversos amics, entre ells l'escriptor Josep Maria Espinàs.
La reedició de Balada d'en Guillem d'Efak es presentarà oficialment a Ciutat dijous dia 4 de novembre amb un acte a l'aula magna de l'Estudi General Lul·lià de Palma. Hi participaran Bartomeu Mestre, Biel Majoral, Antoni Artigues, Mateu Mates Xurí i Mònica Pastor. El llibre també es presentarà posteriorment a Barcelona (30 de novembre) i a altres espais d'arreu dels Països Catalans encara per concretar. "La figura de Guillem d'Efak és encara avui dia un referent i les seves reflexions, per exemple, amb referència a la immersió lingüística, tornen a ser ben vigents".
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
M'agradaria sentir l'opinió d'en Guillem sobre el PP d'ara i, molt concretament de la parella de guàrdies BAUZÀ-DELGADO. Els morts de Son Coletes deuen tenir ganes d'anar devers Calvià i Marratxí.