Una conversa i reflexió meta-artística a partir de l'obra teatral ‘Jauría’ (II)
'Jauría' és una obra teatral amb un objectiu clar i evident, contar la veritat...
Una conversa i reflexió artística a partir de la obra teatral ‘Jauría’ (I)
El 24 de febrer vaig parlar amb l’actor Quim Àvila abans de veure la funció a l'Auditori...
Un pont teatral
Si a algú li fa ganes passar els dies de festa que s’acosten veient una obra teatral, el Teatre de Manacor els ho posa fàcil. De demà fins dilluns es representaran sis obres en el marc de la cinquena edició de la Fira de Teatre de Llevant. Enguany hi participen cinc companyies de la comarca (tres de Manacor, una de Sant Llorenç i una de Felanitx), a més d’una altra de del País Valencià, convidada a la mostra.
Mallorca es tenyeix de traïció
Harold Pinter, Nobel de literatura 2005, tingué una amant durant un bon grapat d’anys. La dona en qüestió era l’esposa del seu millor amic i la traïció es féu a tres bandes perquè, quan Pinter descobrí que feia temps que el seu millor amic sabia la veritat i no havia dit res, s’enfurismà de valent sentint-se ell la víctima de tot l’engany.
Reviu aquella 'colla de veure'
"Això que farem avui vespre, a un país normal, seria totalment innecessari. Però com que no ens ho ensenyen a l'escola, he fet aquestes cançons amb l'esperança que tenguin més eficàcia que una conferència". Amb aquestes paraules Guillem Fullana d'Efak presentava fa 31 anys la rapsòdia Siau qui sou a la Sala Imperial de Manacor. Segons explica Bartomeu Mestre, Balutxo, fou un recital emocionant quan aquell maig de 1980 el crit de Siau qui sou va esdevenir un "desafiament identitari". Han passat més de tres dècades d'aquell acte, però la lliçó que d'Efak volia donar-nos encara no està del tot apresa. D'aquell espectacle, organitzat per l'aleshores regidor Antoni Sureda, no se'n conversa cap imatge fotogràfica, sols la cinta enregistrada pel poeta Bernat Nadal que sàviament ha preservat durant tants anys. Aquest testimoni fonogràfic dóna fe a un espectacle que no ha quedat en l'oblit. La prova tornarà a fer-se patent el proper dissabte, dia 12 de febrer, quan la banda municipal de música de Manacor pujarà a l'escenari del teatre Municipal de la vila per presentar un nou Siau qui sou.
Una vetlada inoblidable amb Guillem d'Efak
Al cap de setze anys de la mort del poeta i cantant, el 15 de febrer de 1995, un teatre Municipal de Manacor completament ple va retre dissabte vespre un brillant i sentit homenatge a Guillem d'Efak, el qual es va haver de repetir l'endemà perquè molta gent havia quedat sense entrada. L'espectacle és una nova versió del que Guillem havia presentat a la Sala Imperial de Manacor fa trenta-un anys: Siau qui sou. Es tracta d'una rapsòdia amb la música d'Antoni Parera Fons que inspira un clar esperit identitari mallorquí a partir de versos que expressen una potència aclaparadora i que palesen l'immens amor de l'autor envers Mallorca: "Hem passat molta sendera fins a arribar aquí on som, però la història convida: mallorquins, siau qui sou!
Desclassificats: què passa quan cauen les conviccions pròpies?
El Teatre de Manacor oferirà el cap de setmana l'obra Desclassificats, escrita i dirigida per Pere Riera (Canet de Mar, 1974) i interpretada per Emma Vilarasau, Abel Folk i Toni Sevilla, tres noms de pes de l'escena catalana. Les funcions seran dissabte i diumenge a les 20.30 hores. L'argument de Desclassificats se centra en l'entrevista que ha de fer una prestigiosa periodista per tal d'aclarir "certes informacions que el poden implicar en un delicte". Així ho explica Pere Riera, que va escriure aquest text com a treball de final de carrera a l'Institut del Teatre, en el qual es va llicenciar en Dramatúrgia i direcció teatral. Això sí, aquesta peça no tracta de política ni de periodistes, sinó que adopta un punt de vista molt més personal. Els tres personatges oposen sobre l'escenari els seus valors i la seva visió de l'ètica. La pregunta fonamental que els envolta és: Què passa quan cauen les conviccions pròpies? "La vida et posa en situacions que et fan reaccionar d'una manera que no esperaves, que provoquen que trenquis els principis propis", declara Pere Riera. "Quan jutjam els altres som implacables, però la cosa canvia quan nosaltres mateixos entram en contradiccions", afegeix l'autor i director, "molt il·lusionat" de portar aquesta proposta a Mallorca.
Manacor viu el teatre d'estiu
El Teatre de Manacor no descansa durant els mesos d'estiu. Des de fa tres anys, la cartellera de l'espai escènic de Llevant queda copada amb el cicle Teatre d'Estiu a Manacor, una proposta on es dóna cabuda a les companyies teatrals del municipi. L'objectiu, assegura el gerent Tomeu Amengual, és impulsar el "teatre acadèmic" que es genera a la zona, a més de potenciar les companyies i els actors més novells. La cita començà el passat 19 d'agost amb El xou de les teresines, de la companyia Búfals, i prosseguirà fins al 25 de setembre. En total, passaran per l'escenari manacorí fins a 23 companyies, unes més novelles que d'altres, i hi representaran un global de 45 funcions. Amengual destaca també la joventut dels participants: "El 70% dels actors i actrius tenen una mitjana de 20 anys", assegura. I és que les classes de teatre a les escoles del municipi han donat els seus fruits i han generat un bon planter de professionals, presents i futurs.
Pastor es queixa a Salom per deixar 'a zero' la Fira
"Manacor tindrà Fira de teatre, ara bé, no sabem de quina manera". Així ho assegurava ahir el batle de la ciutat, Antoni Pastor, després d'haver telefonat a la presidenta del Consell, Maria Salom, per exigir-li una explicació a la retallada de les subvencions. I és que, amb la modificació de crèdit dels pressuposts del Consell -que aprovaren ahir els populars-, deixen a zero les ajudes al teatre. En principi, el Teatre Municipal de Manacor tenia una subvenció nominal de la institució insular valorada en 42.500 euros.
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá
- Narges Mohammadi: dona de foc