De manuals, n'hi ha per a tot: per muntar un moble, per programar un vídeo, per aprendre a menar i també, com ja digué fa uns anys el manacorí Guillem d'Efak, per anar per la vida. Ell el deixà "inacabat", amb aquell "Mai no podràs volar, si no t'afluixes", però ara, 15 anys després de la seva mort, hem intentat completar-lo amb alguns companys de viatge a fi de poder anar per la vida amb la seva mateixa incansable capacitat de lluita, de bauxa i de llibertat.
La passa número 1 ens la diu la companya sentimental, Mònica Pastor: has d'aprendre a fer de tot. "Ell sempre ho inculcava a les seves filles. Havíem d'aprendre i a provar tot el que ens oferís la vida, independentment de si després ho necessitaríem o no", digué Pastor, que reconeix que ella mateixa "era una dona normal i corrent, de bistec amb patates i arròs bullit a tot estirar. I després, amb Guillem, vaig arribar a tastar coses que mai no hauria pensat que existien. Era molt enriquidor conviure amb una persona que toca tantes coses i té tanta vitalitat".
Passa número 2: no tenir por. Ho recorda Bartomeu Mestre. "Guillem d'Efak feia por a la gent perquè ell no en tenia, de por. Projectava una seguretat d'ell mateix que deixava petjada", rememorava el seu bon amic. "Era un esperit de lluita permanent, una persona que incomodava i que mai no va sucumbir a les temptacions de l'establishment . Ell visqué com un poeta i féu de la seva vida una poesia permanent, una completa obra de teatre amb tota casta de gèneres: drama, comèdia, passió...", hi afegí.
La tercera passa indispensable per anar per la vida ens la comenta Biel Majoral: la senzillesa. "Guillem demostrava que els recursos literaris havien de ser senzills. Ni pedants, ni forçats, ni pretensiosos com solien ser la majoria de lletraferits d'aquesta terra. I és per això que va esdevenir un marginat, una marginalitat que venia per la seva actitud i senzillesa. Si hagués estat un llepaculs i un lletraferit que hagués seguit el so dels poderosos, com feren tants d'altres que ara són proclamats escriptors de l'any, no hauria estat mai un marginat", declara.
Però la senzillesa no té res a veure amb la pobresa cultural o lingüística, de la qual D'Efak no n'era precisament un representant. El també poeta Bernat Nadal ens apunta així una altra premissa per anar per la vida: l'única manera de fer pàtria és fer les coses bé. "Ell deia que hi havia moltes coses que no eren negociables, i una d'elles era la nostra cultura", apunta Nadal, qui destaca la gran riquesa lingüística que tenia D'Efak. "Ell defensà sempre la unitat cultural dels Països Catalans i de la seva llengua, formada per tots els dialectes". "A Barcelona -recorda Nadal-, els pegava unes passades enormes als escriptors catalans que, amb el seu barceloní, deia, tenien una escriptura lingüísticament limitadíssima".
Quico Pi de la Serra era un d'aquests companys barcelonins que aviat congenià amb Guillem d'Efak. El cantautor ens assenyala una nova lliçó del manacorí: "Ell em va ensenyar una manera descontractada d'estar damunt l'escenari. Era d'aquestes persones que ho donaven tot a l'escenari. Deia les coses pel seu nom i li agradaven les coses autèntiques", indicà, "ell era així com jo, i tot d'una vàrem ser amics. Un home vital, extravertit i animat".
I és que, quinze anys més tard, la filosofia vital d'aquell "primer negre de Manacor" continua igual de vigent. El grup musical Projecte d'Efak són els encarregats de traslladar la seva figura als joves. La cantant, Joana Gomila, ens remet la darrera gran pauta per a aquest manual, ara ja gairebé acabat: la normalitat. "Que als anys 70 una persona de color com ell pogués cantar, xerrar i viure en català de manera normal ens ha fet pensar molt que la nostra lluita també l'hem de viure des de la normalitat. Cantar en català no és una reivindicació, és la nostra manera de ser", conclou.
Guilllem d'Efak, al teatre Principal i també a les aules
Per recordar aquests quinze anys de la mort de Guillem d'Efak, demà vespre, al teatre Principal de Ciutat, tindrà lloc el concert Manual inacabat (per anar per la vida), ideat pel pianista i compositor Joan Martorell. Aquest concert, promogut per Fona, ja s'ha pogut veure a Alcúdia (on fou enregistrat), Andratx i Pollença. Ara, arriba a Ciutat en una versió reduïda però a la vegada de luxe, amb la participació de Marta Elka, Toni Pastor, Joan Martorell i l'actor català Jordi Boixaderas, que en llegirà alguns dels poemes. A més, el concert es complementarà amb unes projeccions d'imatges de l'Àfrica del fotògraf Pep Bonet.
El pianista Joan Martorell, que està casat amb una de les filles de Guillem d'Efak, recorda que no dubtà ni un moment a recuperar la figura del manacorí quan Fonart li encarregà la tasca de musicar algun poeta: "El seu material era tan bo, escrivia d'una manera tan directa, que jo no podia fer res més que posar-m'hi a l'altura", digué.
Així, al concert Manual inacabat (per anar per la vida), es recuperen 35 poemes del manacorí, alguns dels quals d'inèdits, com ara De set a nou i Can Puigjaner, que foren localitzats per la seva companya, Mònica Pastor, entre tots els papers que deixà el poeta.
També per als escolars
Però la trajectòria d'aquest projecte, que inclou també un llibre, cd i dvd, no acaba aquí. A partir de la primavera, la Conselleria de Cultura del Govern balear l'incorporarà al programa didàctic Viu la cultura, per tal que els escolars de l'Illa puguin arribar a l'obra del poeta. Aquests concerts es complementarien amb materials didàctics específics que explicarien l'obra i la figura de Guillem d'Efak. Així mateix, també és un personatge cabdal, digué Martorell, "per conèixer vocabulari propi de les Illes, ja que ell usava paraules molt corrents en el seu entorn i que ara, en canvi, els al·lots joves ja no saben ni que existeixen".
Els concerts, matinals per als escolars, encara no tenen les dates fixades, però es preveu que es facin per diferents espais de la Part Forana.
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Barracaner, tu saps molt bé que en Guillem no era d'UM ni molt menys, no ho podia ser mai. Una altra cosa és que rebés una mica d'ajut del lamentable cacicat uemita i, com tants, s'hagués d'apuntar al partit. La història de na Mònica la desconec, però té punts de contacte amb les de Dolça Mulet, Fina Sintes i altres casos de la cohort femenina de la madona.
La senzillesa de què parla Majoral partia d'una porgada de l'ample bagatge cultural que havia anat acaramullant en Guillem, que va saber trobar el punt just entre el llenguatge dels intel·lectuals i el del poble més planer. Mai no va ser pedant, en Guillem (un mal massa comú entre els lletraferits), sinó proper, fàcil d'entendre per tota persona amb un mínim de sensiblitat, i això sense baixar ni un gram la seva qualitat literària. Molts d'aquests poetes hermètics d'avui en dia, que es queixen de ser uns incompresos, haurien dàgafar mostra d'en Guillem.
En Guillem era amic de Jeroni Albertí. Havien compartit campaments de ben jovenets. Avui estaria al costat d'en Melià i, per descomptat, hauria estat un excel·lent conseller de cultura o president de l'Institut d'Estudis Baleàrics. En tot cas, no militava en el PSM a plena consciència que és un partit de capellans i il·lustrats. En canvi, va col·laborar sense manies amb ERC. Fins i tot, els va lliurar un poemari per editar que és magnífic: Tampoc el foc. Ell tenia clar quin era el seu país, però no suportava les beates falses i sectàries. Això que ha declarat Barceló que Sebastià Serra feia la feina de l'IEB ben feta, però que l'han retirat perquè l'havia posat UM és, precisament, allò que abominava Guillem d'Efak: el sectarisme dels beatos falsos!
Toni Parreta, no veig per què s'hauria esborrat d'UM. Ens ho pots explicar? Jo el vaig conèixer una mica i no en sé veure cap motiu. També et podries preguntar per què no s'afilià mai al PSM.
Ara no es hora de recordar si en Guillem militava o no a Um, ell fa temps que s´heuria esborrat, ara es hora de recordar-lo com el poeta que era, i recordarlo com un homo cabal i com diu "Manacori": El pas del temps enlaira l'obra i l'exemple d'aquell homenot! Tothom fos com ell!
jo, que mai votaré a UM per diverses raons , també crec que es un partit imprescindible, algú a de cobrir les sensibilitats centre-dretanes de les illes alhora que arrossega els votants peperos no nacionalistes espanyols a posicions més civilitzades, però això no vol dir que els dirigents corruptes, (si es demostra que ho son, evidentment) no paguin els delictes comesos
Guillem d'Efak no només "militava" a Unió Mallorquina, sinó que defensava a ultrança la necessitat d'aquest partit per no sucumbir al bipartidisme espanyol. Considerava uns "errats de comptes" els que volien exterminar aquest partit. En el seu moment, Cañellas quan va expulsar la Consellera Maria Antònia Munar (us recordar res, això?) i va pujar del 3% al 5% el mínim per entrar al Parlament. En Guillem sabia que UM era la clau per mantenir una frontissa. Doncs, això també fa que, ara mateix, quan tothom fa allò tan espanyol de "leña del árbol caido", l'enyorem més!
Aquest si que era d´um i no era gens sospitós de malversa, corrompre ni prevaricar de cap mena ans al contrari, en consequència no tots els politics són iguals hi ha gent xereca per tots costats i persones bones també hi ha que sabre on són cadascú d´ells i seguir el cami signat, cadascú al seu rodol i al seu "tall".................. Salut i llibertat i bona rua !
Guillem d'Efak cavalca al galop! El concert de Joan Martorell és més que recomanable. La gent de Projecte d'Efak ha rejovenit les cançons. El pas del temps enlaira l'obra i l'exemple d'aquell homenot! Tothom fos com ell!