L'hora de la veritat per a Portugal

La setmana passada van començar els treballs tècnics per analitzar l'estat dels comptes portuguesos i les seves necessitats per al rescat financer, estimades en prop de 80.000 milions d'euros per als pròxims tres anys. Però des d'ahir les converses van adquirir un caire més polític, amb l'objectiu de decidir quines són les contrapartides -principalment, reformes en l'economia- a les quals s'ha de comprometre Portugal a canvi de l'ajuda financera.
Per aquest motiu, els enviats de Brussel·les i l'FMI es reuniren ahir amb els principals responsables polítics i econòmics del país.

Més enllà de la quantitat final que impliqui el rescat de Portugal, i de la taxa d'interès a la qual es concedeixi aquesta ajuda -a Irlanda fou del 5,8%-, el principal dubte que encara queda per resoldre és si la negociació es tancarà totalment abans o després dels comicis legislatius portuguesos, convocats per al pròxim 5 de juny.
Paral·lelament, la jornada de negociacions va estar marcada per la pressió sobre el deute portuguès, que va tornar a intensificar-se. Els interessos que penalitzen les obligacions lusitanes al mercat secundari van prosseguir una jornada més amb la ininterrompuda escalada i els títols a cinc anys van batre un nou màxim històric, des de l'entrada en vigor de l'euro, en cotitzar al 10,587%

Així, el diferencial entre el bo portuguès i l'alemany -utilitzat com a referència- continuà creixent, ja que els títols germànics a cinc anys es van situar al 2,66%. Però el dia de negociacions d'ahir no només va estar marcat per la pressió sobre el deute lusità, sinó també pels resultats electorals assolits a Finlàndia. I és que l'espectacular pujada del partit ultradreà Vertaders Finesos, que podria formar part del nou govern de coalició, podria paralitzar el rescat financer dels països de l'eurozona.

Els Vertaders Finesos, un partit opositor a la zona euro que s'ha situat com la tercera força del país al Parlament d'Hèlsinki, espera que la UE canviï els plans sobre el rescat a Portugal, va dir ahir el seu líder. Els Vertaders Finesos assoliren, amb un 19% dels vots, 39 dels 200 escons legislatius -un gran progrés, tenint en compte que el 2007 va obtenir tan sols 5 escons. "Sens dubte, hi haurà d'haver canvis", declarà el líder ultradretà, Timo Soini. Canvis que podrien donar un gir a la política finesa. I és que el Parlament de Finlàndia, a diferència d'altres a la zona euro, té el dret de votar sobre les comandes de la UE per finançar rescats.