L' FMI retallarà poder a Europa

Europa no tindrà tant de pes decisori. La cessió de poder als països en vies de desenvolupament a les estructures econòmiques internacionals va fer ahir una altra passa amb el compromís dels països membres del Fons Monetari Internacional (FMI) de posar fi al control europeu de la direcció d'aquest organisme. El Comitè monetari i financer internacional, que representa els 186 països membres de l'FMI, ha promès que aprovarà, l'abril vinent, un nou procés de selecció dels directius de l'entitat que serà "obert, basat en el mèrit i transparent". Des de la seva fundació, el 1944, tots els directors gerents del Fons han estat europeus, mentre que el "número dos" ha estat nord-americà. A canvi, els Estats Units s'han reservat la designació del president del Banc Mundial.

Es tracta d'un pacte tàcit entre els dos màxims accionistes de les institucions contra el qual els països en desenvolupament fa anys que protesten. La declaració del comitè, efectuada al final de la seva reunió semestral, significa que, per primera vegada en la història, el pròxim director gerent de l'FMI podrà no ser europeu.
El comitè s'ha reunit en un centre de convencions de la part europea d'Istanbul, durant l'assemblea anual de l'ens multilateral, en la qual s'ha notat més que mai l'empenta del món en vies de desenvolupament que comença a l'altra banda de l'estret del Bòsfor. L'encontre ha tingut lloc una setmana després que el G20 es consolidàs com el fòrum de coordinació econòmica més important del món, en substitució del club d'estats rics i Rússia que és el G8.
Els països emergents han aconseguit més que això en la cimera de Pittsburgh (EUA) i s'han guanyat el suport del Grup perquè els transfereixi "almenys" un 5 per cent del vot dels països rics, sobrerepresentats a l'FMI. En la pràctica, això significa una cessió de vot de Bèlgica, Suïssa i possiblement del Regne Unit i França, per exemple, a estats com la Xina, el Brasil, Mèxic, l'Índia i Rússia. Ahir, els altres 166 membres del Fons es mostraren conformes amb allò suggerit pel G20 per mitjà del Comitè monetari i financer internacional, que donà suport a la proposta en la seva declaració.

La situació de l'Amèrica Llatina

Pel que fa a l'anàlisi de la situació econòmica internacional, una de les dades rellevants analitzada ahir per l'FMI va ser la recuperació de l'Amèrica Llatina. Segons l'organisme internacional, la sortida de la crisi serà molt desigual, amb països amb gran empenta, com ara el Brasil, Xile i el Perú, les monedes dels quals es podrien apreciar en excés, i un retard a les zones de l'Amèrica Central i del Carib. L'organisme multilateral preveu que l'economia llatinoamericana es contregui un 2,5 per cent enguany i creixi un 2,9 per cent el 2010, però els nombres són enganyosos. En aquest sentit, l'entitat també fa una crida especial a l'Argentina perquè, segons ha explicat, quedarà enrere si pensam que, citant el director del departament d'Amèrica, el xilè Nicolás Eyzaguirre, el país viu immers en una manca d'accés als mercats de capitals des de la crisi de 2001.