Els joves d'ERC rebutgen la Constitució per ser un atac contra la cultura catalana
Aquest col·lectiu juvenil fa anys que manifesta el seu rebuig a un text constitucional que consideren caduc. Foto: Arxiu. Components de les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC) varen cremar la Constitució espanyola com a símbol de rebuig a la carta Magna aprovada el 1978, i consideren, tal com ha posat de manifest la portaveu del col·lectiu, Esperança Mateu, que el text constitucional "és un atac directe a la cultura catalana i dista encara de ser democràtic", i per això "no el podem acceptar". L'acte simbòlic es va dur a terme ahir a la plaça de les verdures de Manacor, oficialment de la Constitució, on a més es va llegir un manifest amb el que Mateu i el secretari d'organització, Dídac Martorell, recriminaren com els successius governs estatals "ens han oprimit com a nació i han atacat la parla catalana i la seva gent".
Un comiat d’indignat
Era el seu darrer discurs i l'aprofità. Ramon Socias no deixà passar l'altaveu que li brindà ahir el 33è aniversari de la Constitució per acomiadar-se com a delegat del Govern espanyol. Ho féu amb un al·legat amb càrrega política, que podria signar un ‘indignat' del 15-M. Carregà contra la dictadura dels mercats, alertà que les retallades que fa el PP amb l'excusa de la crisi posen en perill drets constitucionals; i criticà que Europa es mogui al compàs que dicta l'Alemanya d'Angela Merkel. No acabà aquí: també hi hagué aclucades d'ull en clau de partit, on alguns el situen competint amb Francina Armengol per la direcció del PSIB.
Exàmens per ser espanyols
El Partit Popular va difondre ahir el seu programa per a les eleccions del 20-N a través de la seva pàgina web (www.pp.es). En ell hi ha mesures que, més enllà de ser més o menys efectives, són cridaneres. Tant és així que el candidat del PP a presidir el Govern central pretén instaurar noves fórmules per atorgar la nacionalitat espanyola a estrangers, com exigir el coneixement dels valors fonamentals de la Constitució, a més de la llengua, la història i la cultura espanyoles.
Vaga de controladors desembre 2010
El metge de l'aeroport afirma que els controladors tenien símptomes d'ansietat
El metge de l'aeroport de Palma que va atendre nou controladors durant el pont de la Constitució de 2010, quan es va produir el tancament de l'espai aeri, ha afirmat avui el jutge que presentaven un estat ansiós i per això els va diagnosticar tranquil·litzants.
José Ramón Bauzá prendrà possessió com a president el dissabte 18 de juny
José Ramón Bauzá prendrà possessió com a president de les Illes Balears el dissabte 18 de juny en un acte oficial en el Consolat de Mar, seu de l'Executiu autonòmic, han confirmat a Efe fonts del PP. El ple de constitució del Parlament tindrà lloc el dimarts 7 de juny, mentre que el debat d'investidura se celebrarà a la Cambra Legislativa la setmana següent, en concret els dies 14 i 15 de juny.
Aguiló veu positiva la proposta de reforma constitucional de ZP
El vicepresident econòmic del Govern, Josep Ignasi Aguiló, considera que la reforma de la Constitució proposada pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per establir una regla que garanteixi l'estabilitat pressupostària a mitjà i llarg termini suposa un "suport" a la política econòmica de l'Executiu balear, basada a ajustar les despeses als ingressos.
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
Salgado defensa la reforma de la Constitució, que divideix el PSOE
La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, assegurà ahir que la proposta del Govern espanyol de limitar el dèficit en la Constitució és una decisió "autònoma", a la qual "no l'ha obligat ningú", i subratllà que aquesta mesura tranquil·litzarà els inversors, motiu pel qual qualificà la mesura d'encertada. Salgado, que celebrà que el PP hagi acceptat la proposta malgrat haver "desacreditat" la Llei d'estabilitat pressupostària, "llavor" d'aquesta reforma constitucional, apuntà que l'Estat no està obligat per Alemanya i França a fer una cosa així; a més, recordà que Alemanya ja ho va fer i que França i Itàlia també ho faran. Rajoy diu que no cal un referèndum per a aquesta reforma de la Constitució Reaccions dels partits de les Balears ZP i Rajoy pacten reformar la Constitució per limitar el dèficit
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
Reaccions dels partits de les Balears
El PSM-IV-ExM ha assenyalat que la reforma a la Constitució proposada pel Govern i recolzada pel PP per elevar el sostre de despesa pública és una mesura "conjuntural" i adoptada "in extremis", que no serà la solució a la "estabilitat econòmica i financera" d'Espanya. Aguiló veu positiva la proposta de reforma constitucional de ZP
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
ZP i Rajoy pacten reformar la Constitució per limitar el dèficit
José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern, demanà ahir als grups parlamentaris el seu suport a la reforma de la Constitució que ja negocia amb Mariano Rajoy, líder del PP, per incloure una regla de despesa que obligui totes les administracions públiques a controlar el dèficit. Zapatero demanà als grups que afrontin amb "naturalitat" una reforma que garantirà l'estabilitat pressupostària a llarg termini i que es farà amb la mirada posada en la pròxima dècada, i amb la flexibilitat necessària perquè els pressuposts de l'Estat es puguin adaptar als cicles econòmics. No obstant això, explicà que la regla haurà de ser "objectivament rigorosa" per impedir el creixement del dèficit públic estructural.
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
Rajoy diu que no cal un referèndum per a aquesta reforma de la Constitució
El president del PP, Mariano Rajoy, ha insistit en la importància d'escometre la reforma de la Constitució per fixar un límit de dèficit perquè "si volem crear ocupació, el primer que hem de fer és governar seriosament i bé" i ha explicat que no és necessari convocar un referèndum per realitzar aquesta modificació. No obstant això, ha considerat que, donada la proximitat de les eleccions generals, és el moment d'afrontar aquest canvi de la Carta Magna, però "no som partidari de plantejar altres reformes".
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
PSM i EU rebutgen la reforma 'a dit' de la Constitució
La proposta del Govern de Zapatero de reformar la Constitució per tal de limitar el dèficit i el deute de les administracions ha originat el rebuig de les forces polítiques minoritàries a les Balears, que han criticat la manera en què es vol fer. Per la coalició PSM-IV-ExM, la decisió demostra un "dèficit democràtic de PP i PSOE", perquè duen a terme la reforma "de manera autoritària i sense consensuar -ni amb la societat ni amb la resta de forces polítiques-". Els nacionalistes i ecosocialistes consideren que la iniciativa és "conjuntural i adoptada in extremis" i creuen que no serà "la solució a l'estabilitat econòmica i financera de l'Estat". Cayo Lara crida a la mobilització en contra de la reforma de la Constitució
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
Cayo Lara crida a la mobilització en contra de la reforma de la Constitució
El coordinador general d'IU, Cayo Lara, ha assegurat avui que no es resignaran que el Parlament, donada la majoria suficient del PSOE i del PP, tiri endavant la inclusió del dèficit a la Constitució i ha cridat a la mobilització democràtica per mostrar el seu rebuig i forçar el referèndum. "Estarem en la carrers i en les institucions", ha agregat Lara, que ha anunciat que ha enviat avui una carta a organitzacions polítiques, socials i sindicals per aconseguir la unitat i "la lluita lliga".
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
Els sindicats volen un referèndum per aprovar la modificació
CCOO i UGT, en un comunicat conjunt, avançaren ahir que estudiaran "amb la màxima urgència", i de manera coordinada amb altres organitzacions socials, mobilitzacions eventuals, per tal que la ciutadania pugui expressar el rebuig cap a aquesta reforma. Els dos sindicats exigiren ahir al Govern que sotmeti a referèndum la reforma de la Constitució que està pactant amb el PP, al mateix temps que mostraren "ferm rebuig" pel fet que l'exigència del "dèficit zero" sigui inclosa en la Carta Magna.
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
Cimera del PSOE per tancar les diferències sobre la reforma
José Antonio Alonso i Soraya Sáenz de Santamaria, registraren ahir la proposta a l'hemicicle. Foto: Efe El PSOE intenta llimar les diferències internes sobre la reforma de la Constitució per incloure un sostre de despesa. El partit reunirà dilluns la seva Executiva Federal, els "barons" territorials i el grup parlamentari socialista, en una jornada maratoniana que tindrà lloc en la vigília que el Congrés prengui en consideració la proposta de reforma pactada amb el PP. Segons van informar fonts de la direcció federal del PSOE, l'Executiva del partit es reunirà el matí a la seu madrilenya del carrer Ferraz, sota la presidència del cap del Govern i secretari general del partit, José Luis Rodríguez Zapatero. Previsiblement, Zapatero explicarà als seus companys de la cúpula federal les raons per les quals va demanar la reforma urgent de la Constitució per tal d'introduir una disciplina pressupostària per a totes les administracions públiques. A les 17.00 hores, al mateix lloc, es reuniran els secretaris autonòmics del partit en un encontre en el qual ja no serà present Zapatero i que presidirà el candidat socialista per a les eleccions del 20-N, Alfredo Pérez Rubalcaba. El canvi constitucional tampoc agrada al PSIB
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
La reforma constitucional comença el tràmit amb el suport de PSOE, PP i UPN
La reforma de l'article 135 de la Constitució, que consagrarà a la Carta Magna una regla fiscal per a totes les administracions públiques, inicià ahir la seva tramitació urgent en el Congrés, encara que el PSOE i el PP, promotors de la iniciativa, només van aconseguir el suport d'UPN. La proposició de llei pactada entre els dos principals grups esquivat el primer tràmit i, tal com s'esperava, només va tenir un vot en contra dins de les files socialistes: el de l'exsecretari general de CCOO Antonio Gutiérrez. S'hi van oposar els nacionalistes bascos i la resta de grups minoritaris de la Cambra, mentre que els parlamentaris de CiU van optar per no prémer el botó de les votacions i se'ls ha computat com a "absents", malgrat que eren dins l'hemicicle.
La reforma de la Constitució surt endavant
La reforma de l'article 135 de la Constitució per incloure-hi el principi d'estabilitat pressupostària va sortir endavant amb 316 vots a favor, els del PP i la gran majoria dels del PSOE. Manuel de la Rocha, Juan Antonio Barrio i José Antonio Pérez Tapias, els tres diputats de l'ala Izquierda Socialista, no van acudir al Congrés. Després de reflexionar sobre l'assumpte "en profunditat", van decidir que no donarien suport als canvis, per por que implicassin "serioses dificultats" per a l'Estat del benestar. Hi va haver dos socialistes que sí que van ser a la sessió i que hi van votar en contra: l'exsindicalista Antonio Gutiérrez, que discrepa de la idoneïtat de la mesura des del principi, i el balear José Manuel Bar Cendón, que s' equivocà.
La Generalitat declara “innegociable” el model lingüístic a l'escola
El portaveu del Govern català, Francesc Homs, declarà ahir "innegociable" el model d'immersió lingüística a l'escola catalana, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi donat dos mesos a la Generalitat perquè hi incorpori el castellà com a llengua vehicular. "La qüestió lingüística és un dels valord més preuats i el nervi al voltant del qual s'ha de construir la convivència i la cohesió en la nostra societat", subratllà Homs en declaracions a TV3. CiU alerta que no hi haurà acords amb el PP si rompen el model d'immersió català
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
El Senat avala la reforma constitucional de PSOE i PP
La reforma de la Constitució per garantir l'estabilitat pressupostària de les administracions públiques quedà ahir aprovada definitivament, després de ser avalada pel Senat amb 233 vots a favor del PP, PSOE, PSC i UPN, tres en contra i sense que els nacionalistes participassin en la votació. La modificació de l'article 135 de la Carta Magna fou avalada pel ple de la Cambra Alta, un cop haver rebutjat majoritàriament 23 esmenes de les minories d'esquerra i les formacions nacionalistes, incloses les que reclamaven que la reforma fos sotmesa a referèndum popular. D'aquesta manera, el text que es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) és el mateix que ratificà el Congrés la setmana passada, amb l'acord de les mateixes forces polítiques que ahir hi donaren suport al Senat. Els tres vots emesos en contra procedeixen dels dos senadors de Coalició Canària, Narvay Quintero i Miguel Zerolo, i del representant del Fòrum Astúries, Isidro Martínez Oblanca.
Reforma de la Constitució pel dèficit públic
La crítica al PSIB centra la 'rentrée' dels indignats
Els indignats tornaren ahir al carrer, tot coincidint amb la rentrée al nou curs. Devers un miler de persones (joves, sí, però amb la presència cada pic més gran de gent adulta) es manifestaren pel centre de Palma. El moviment 15-M centrà en aquesta ocasió les seves crítiques en la reforma exprés de la Constitució espanyola, pactada per PSOE i PP. I fou precisament contra aquests dos partits que carregaren els manifestants. No debades, els organitzadors feren passar el recorregut de la marxa davant les seus del PSIB, primer, i de PP després. Els socialistes, en tot cas, reberen la pitjor part. El lema més corejat davant la seva seu fou "PSOE i PP, la mateixa merda són", a més de crits de tot tipus i una renouera xiulada.
Aguirre veu la llengua un “risc” per a la Constitució
La presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, advertí ahir del risc que representa que l'Estatut català pugui arribar a modificar la Constitució si no acatàs el model d'immersió lingüística que obliga que el castellà sigui llengua vehicular al costat del català. "Si un estatut d'autonomia modifica la Constitució estam tots perduts", opinà Aguirre, per qui les persones que, com ella, tenen "alguna formació jurídica" consideren que "de cap manera" no es pot permetre "una cosa així". En el fons d'aquesta qüestió hi ha, segons la presidenta, un "problema de fons immens" en el qual el president del Govern, Rodríguez Zapatero, ha ficat l'Estat. A més, lamentà que "no ha quedat clar" que la vigència de la Constitució espanyola és "absoluta i total" a tot el territori estatal. Aguirre insistí a defensar el dret dels pares "a elegir el tipus d'educació que volen per als fills" i criticà que a Catalunya, fins i tot, "estigui prohibit" estudiar en castellà en els col·legis privats, "perquè la llengua vehicular és el català".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula