1 de 2 | Vista de l'hemicicle en el moment de la votació que possibilita l'inici dels tràmits per reformar la Carta Magna. | Chema Moya

2 de 2 | La plana major dels socialistes donà suport a l'inici del tràmit. | SERGIO PEREZ

Previous Next

EfeEuropa PressMadrid31/08/11 0:00
TW
3

La reforma de l'article 135 de la Constitució, que consagrarà a la Carta Magna una regla fiscal per a totes les administracions públiques, inicià ahir la seva tramitació urgent en el Congrés, encara que el PSOE i el PP, promotors de la iniciativa, només van aconseguir el suport d'UPN.

La proposició de llei pactada entre els dos principals grups esquivat el primer tràmit i, tal com s'esperava, només va tenir un vot en contra dins de les files socialistes: el de l'exsecretari general de CCOO Antonio Gutiérrez.

S'hi van oposar els nacionalistes bascos i la resta de grups minoritaris de la Cambra, mentre que els parlamentaris de CiU van optar per no prémer el botó de les votacions i se'ls ha computat com a "absents", malgrat que eren dins l'hemicicle.

També eren en els seus escons els principals actors d'aquest pacte: el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero; el líder de l'oposició, Mariano Rajoy, i el candidat socialista per a les eleccions del 20-N, Alfredo Pérez Rubalcaba, visiblement cansat després de la jornada maratoniana que va tenir dilluns per explicar als seus companys de partit la reforma. "Estic molt satisfet perquè realment és molt important per a Espanya en aquest moment", assenyalà Zapatero en unes breus declaracions als periodistes en acabar la sessió, en les quals assegurà que té el suport dels seus companys.

Va ser els portaveus parlamentaris del PSOE i del PP, José Antonio Alonso i Soraya Sáenz de Santamaría, els encarregats de defensar el seu acord des de la tribuna, la necessitat del qual i urgència van justificar. Alonso advertí que, sense aquesta reforma, la situació "s'agreujaria a la tardor" i s'assoliria un estat "insostenible" que posaria en risc les polítiques socials de benestar. Una idea que compartí la seva homòloga del PP, per a qui és una mesura "necessària, oportuna i responsable", que reforçarà el model d'Estat i mitjançant la qual l'estabilitat pressupostària es convertirà en un deure i no en una opció.

Crítica a les formes
Tota l'oposició criticà les formes en les quals s'ha plantejat la iniciativa, en ple mes d'agost i sense comptar amb l'opinió de tot l'arc parlamentari malgrat tractar-se d'una modificació de la Carta Magna. Molt dur va ser el portaveu de CiU en el Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, que qualificà d'"esperpèntic" que amb "nocturnitat i traïdoria" s'hagi fet "bocins" el consens constitucional. Duran avisà del "xoc de trens" que suposa aquesta reforma i criticà l'agressió que sofrirà l'autonomia financera. "Ells fan el so i ballen", assegurà el líder de CiU, moments després en els passadisos del congres.

PSOE i PP intentaran convèncer els nacionalistes catalans perquè s'afegeixin a l'acord, al qual CiU ha deixat la porta oberta després d'anunciar la presentació d'esmenes, igual com farà el PNB. El portaveu, Josu Erkoreka, no comparteix la idea de constitucionalitzar l'estabilitat pressupostària, que és "funesta", i rebutjà la reforma després d'entendre que és un "abús" als procediments democràtics, ineficaç, irrespectuosa amb l'estructura de l'Estat i innecessària. Més lluny anà el portaveu d'IU-ICV, Gaspar Llamazares, que cridà a la rebel·lió els diputats socialistes i demanà la retirada de la iniciativa, encara que, en cas de no ser així, exigí un referèndum.

Referèndum
També van clamar per una consulta popular els portaveus d'ERC, Joan Ridao; BNG, Francisco Jorquera; UPyD, Rosa Díez, i NaBai, Uxue Barkos, petició a la qual podria adherir-se Antonio Gutiérrez, qui lamentà que els que estan en contra del referèndum utilitzin una argumentació "poruga" de l'exercici de la democràcia. Finalment, s'ha acceptat la presa en consideració de la reforma amb 318 vots a favor, 16 en contra (PNB, ERC, IU, ICV, BNG, NaBai, UPyD i Gutiérrez) i 2 abstencions (Coalició Canària). A partir d'ara s'obre el termini d'esmenes i els grups tindran fins dijous per presentar les propostes de modificació de la iniciativa, que serà aprovada ple del Congrés divendres que ve.

Notícies relacionades
Zapatero, d'esquenes, ha defensat l'acollida que han fet els mercats de la reforma de la Carta Magna.

ZP diu que l'economia es comença a recuperar

Més notícies relacionades

La Generalitat vol la seva pròpia llei d'estabilitat
El Govern català es proposa aprovar "tan aviat com pugui" una llei catalana d'estabilitat pressupostària abans que les Corts espanyoles "dictin" a Catalunya com ha d'actuar, assegurà Francesc Homs, portaveu del Govern, amb referència a la llei orgànica que concretarà en un futur el compromís amb el dèficit públic inclòs a la Constitució.
En roda de premsa després de la primera reunió del Consell Executiu després de les vacances d'estiu, Homs anuncià aquest 'contraatac legal' amb el qual la Generalitat respon al canvi constitucional pactat entre el PP i el PSOE.

El govern català formalitzà la seva oposició a la reforma amb els arguments bàsics, que "no serveix per donar confiança als mercats" i que va "en contra de l'autogovern". Homs assegurà que el Govern espanyol ha actuat amb "menyspreu absolut" cap a la Generalitat per no informar-la dels seus plans de reforma de la llei fonamental, i opinà, igual com va fer CiU al Congrés dels diputats, que el pacte constitucional ha quedat trencat amb aquest canvi de la carta magna.

Els sindicats i el 15-M comencen avui les mobilitzacions contra la reforma

Les mobilitzacions convocades per CCOO, UGT, USO i el Moviment 15-M contra la reforma que limita el dèficit a la Constitució arranquen avui a algunes ciutats espanyoles, amb concentracions de protesta, i prosseguiran demà, a altres punts de l'Estat espanyol.

Segons informà CCOO, avui hi haurà concentracions a Palma, València i Saragossa, mentre que demà es desenvoluparan a devuit ciutats espanyoles més.

Les protestes contra la reforma constitucional es visualitzaran també en una gran manifestació el 6 de setembre a Madrid. L'objectiu de totes aquestes protestes és expressar el rebuig social de la reforma de la Constitució i exigir la convocatòria d'un referèndum, perquè la ciutadania pugui manifestar la seva opinió a la mateixa.

Els convocants creuen que la reforma, a més d'haver-se realitzat de manera precipitada i amb "nocturnitat i traïdoria", servirà per justificar noves retallades socials i laborals en el futur. Ahir, un centenar de persones del moviment 15-M ja es van manifestar pels voltants del Congrés per la "vergonya" que comporta l'acord entre PP i PSOE. La protesta es desenvolupà sense incidents amb una forta presència policial davant la Cambra.