El president del Govern central ha proposat reformar la Constitució per limitar el deute. | Emilio Naranjo

TW
8

José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern, demanà ahir als grups parlamentaris el seu suport a la reforma de la Constitució que ja negocia amb Mariano Rajoy, líder del PP, per incloure una regla de despesa que obligui totes les administracions públiques a controlar el dèficit.

Zapatero demanà als grups que afrontin amb "naturalitat" una reforma que garantirà l'estabilitat pressupostària a llarg termini i que es farà amb la mirada posada en la pròxima dècada, i amb la flexibilitat necessària perquè els pressuposts de l'Estat es puguin adaptar als cicles econòmics.

No obstant això, explicà que la regla haurà de ser "objectivament rigorosa" per impedir el creixement del dèficit públic estructural. L'anunci de la reforma de la Carta Magna es produí durant el ple extraordinari del Congrés, en el qual es van validar les darreres mesures del Govern, per reforçar el compliment de l'objectiu de dèficit públic per enguany (6% del PIB), consistents a rebaixar l'IVA un 4% per a l'adquisició de nou habitatge, la racionalització de la despesa farmacèutica i l'augment dels imposts a les grans empreses.

Zapatero creu que es dóna "un clima favorable" per introduir a la Constitució "un tema concret" que no servirà "per afrontar els problemes econòmics més peremptoris, sinó per projectar a futur la idea de confiança en la sostenibilitat de les finances públiques". Durant el debat, Rajoy explicà el seu suport a la reforma per coherència amb propostes anteriors promogudes pels populars, en les quals apostava per "consensos polítics" perquè la Constitució recollís principis d'estabilitat pressupostària. No obstant això, recordà que ell mateix va ser objecte de desqualificacions "en tota regla" per fer costat a aquesta reforma.

Tràmits pertinents

El president del Congrés, José Bono, advertí el PSOE i el PP que hauran de presentar aquesta mateixa setmana la seva proposta de modificació constitucional, perquè en cas contrari no hi haurà temps abans que es dissolguin les Corts, en tant que fonts d'ambdós partits han confirmat que l'acord està molt avançat. De fet, ja als passadissos del Congrés instà els respectius grups parlamentaris a presentar la proposta "demà mateix" per tal que es puguin complir els tràmits pertinents.

Incloure el sostre de despesa a la Constitució n'exigirà una reforma, que necessitarà un suport de les tres cinquenes parts del Parlament. Per arribar a aquesta xifra no hi haurà problemes si es posen d'acord el PSOE i el PP, ja que ambdós sumen 321 escons en el Congrés (169 dels socialistes i 152 del grup popular) dels 350 existents, un percentatge que encara és major en el Senat, on aquests dos grups en sumen 226 dels 264 que componen la Cambra Alta.

En cas que no hi hagués acord, la qual cosa sembla improbable, s'hauria de crear una comissió paritària de diputats i senadors que elaboràs un text per a la posterior votació a les cambres. Si encara així no sortís endavant, i sempre que la iniciativa hagués obtingut la majoria absoluta a la Cambra Alta, podrà ser aprovada pel Congrés per majoria de dos terços. Una vegada que les Corts li hagin donat el vistiplau, la reforma serà sotmesa a referèndum si així ho sol·licitàs una desena part dels membres de qualsevol de les Cambres.

Notícies relacionades

A favor i en contra

Des de la resta de partits, Josep Antoni Duran i Lleida, portaveu de CiU en el Congrés, assegurà que el canvi es reforça com "una tendència necessària" a Europa, però que el seu grup esperarà a "veure de prop" la lletra exacta de la proposta. Amb tot des de la Generalitat Catalana, governada per CiU, asseguraren que la proposta pretendre "carregar-se l'autonomia financera" catalana. Per al diputat d'IU, Gaspar Llamazares, suposarà "l'amputació de l'Estat del benestar" i comentà que es tracta d'un tema "prou seriós" com perquè sigui sotmès a referèndum ja que convertiria "una Constitució de consens, en una altra de dretes i ultraliberal".

Nuria Buenaventura, portaveu d'ICV, mostrà el seu desacord perquè la proposta s'ha fet "de manera exprés" i perquè suposarà "amputar" l'estat social. Franciso Jorquera, portaveu del BNG, subratllà que seria millor reformar el Tractat de la UE que la Constitució que, a més, es farà "per la porta falsa". Per a la diputada de CC, Ana Oramas, la reforma de la Carta Magna hauria d'analitzar-se en un "ple específic", mentre que el portaveu d'UPN, Carlos Salvador, indicà que es tracta d'una reforma constitucional "expressa" que els "imposen". La diputada de UPyD, Rosa Díez, assegurà que una reforma és "imprescindible", però que cal afrontar-la "des de la reflexió comuna". En el mateix ple, Zapatero avançà que en el Consell de Ministres de la pròxima setmana es prorrogarà, entre d'altres, l'ajuda de 400 euros per als aturats sense prestació i es mantindran les bonificacions per convertir contractes temporals en estable.

El PP vol prorrogar un any la rebaixa de l'IVA per a l'habitatge

Mariano Rajoy, líder del PP, anuncià ahir que si el seu partit venç en les pròximes eleccions prorrogarà 12 mesos la rebaixa de l'IVA al 4% per a la compra d'habitatge proposat recentment pel Govern. Durant la seva intervenció en el ple del Congrés per debatre les darreres mesures del Govern, Rajoy criticà que l'Executiu només proposi la reducció de l'IVA fins a final d'any i afegí que el PP aplicaria la mesura només per a la compra d'habitatge habitual i fixaria un límit màxim.

El líder dels popular critica, a més, la improvisació del Govern i explicà per què el seu partit no votà a favor del decret llei que presentà el Govern. " En el decret només es legisla sobre quatre aspectes heterogenis, i això dificulta un judici global(...). Nosaltres estam d'acord amb algunes mesures, però d'altres ens semblen desencertades i pernicioses", afirmà Rajoy.

"El Govern hauria de portar (a la Cambra) un programa seriós per asserenar els nostres creditors, però porta un nou paquet heterogeni (...) que se sumi als incomptables paquets fugaços que ha presentat ja", criticà Rajoy. Sobre les mesures de despesa farmacèutica, Rajoy considerà que es tracta d'"una passa", però que "no és suficient". El líder dels populars lamentà que la majoria d'aquestes mesures suposin "noves rectificacions" i "vaivens" del Govern.