Referèndum
Les queixes se centren ara en la negativa del PSOE de fer un referèndum perquè els ciutadans es pronunciïn a les urnes sobre aquesta reforma constitucional. De fet, Rubalcaba descartà ahir que es dugui a a terme aquesta consulta i convidà els seus companys socialistes crítics a llegir-se el text acordat, del qual va assegurar que n'està "satisfet". Rubalcaba recordà que la mateixa Constitució estableix dos mecanismes i que la consulta popular només es requereix quan la reforma afecta drets fonamentals. "Quan no és així, no és necessària", apuntà. El seu resum de la situació és que l'acord pactat recull la imprescindible estabilitat pressupostària -"no podem gastar el que no podem pagar", assegurà-, una referència a Europa -"si demanam a Europa més passes, nosaltres hem de fer més passes"- i una certa flexibilitat per garantir la cohesió social, qualsevol que sigui la situació econòmica.
"Aquests tres principis estan recollits i per això estic satisfet amb aquest acord", hi apostil·là. Sobre els dubtes d'alguns dirigents i diputats socialistes, els instà a llegir el document final. "Jo mateix hi tenia reticències", va admetre, per després repetir que "l'acord finalment és bo per al país". Per part seva, José Blanco, ministre de Foment i portaveu de l'Executiu, assegurà que el Govern està "molt satisfet" amb l'acord i descartar la possibilitat d'un referèndum.
El PP, satisfet
Per part seva, Soraya Sáenz de Santamaría, portaveu del PP al Congrés, es mostrà contenta amb la mesura i assegura que l'acord "és bo" des del punt de vista econòmic i social. "Cada un pot fer la política econòmica que estimi adequada, però l'estabilitat pressupostària serà un component comú de tots", subratllà Sáenz de Santamaría.
El dèficit es fixarà en el 0,4%
El PSOE i el PP han tancat l'acord per reformar la Constitució i establir una disciplina d'equilibri pressupostari de les administracions públiques, al mateix temps que han pactat un document marc per a una futura llei orgànica, que fixarà en un 0,4% el dèficit estructural global màxim del conjunt de les administracions públiques a partir de 2020.
Segons la llei, que s'haurà d'aprovar abans del del 30 de juny de 2012, el dèficit es distribuïria de la següent manera: el dèficit estructural en què podrà incórrer l'Estat no superarà el 0,26% del PIB, en tant que el dèficit estructural en què podrà incórrer cada comunitat autònoma no podrà superar el 0,14% del seu PIB. Les entitats locals hauran de presentar equilibri pressupostari. Respecte de la reforma de la Constitució, l'article 135 inclourà els següents punts:
1.Estabilitat. Totes les administracions públiques adequaran les seves actuacions al principi d'estabilitat pressupostària.
2.Marges. L'Estat i les comunitats autònomes no podran incórrer en un dèficit estructural que superi els marges establerts per la UE. Una llei orgànica serà la que fixi el dèficit.
3.Deute. L'Estat i les comunitats hauran d'estar autoritzats per llei per emetre deute públic o contreure crèdit. Els crèdits per satisfer els interessos estaran inclosos en els pressuposts.
4.Excepcions. Els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic només podran superar-se en cas de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d'emergència.
5.Llei orgànica. Una llei orgànica desenvoluparà els principis als quals es refereix aquest article, així com la participació, en els procediments respectius, dels òrgans de coordinació.
6.Disposicions. Les comunitats autònomes, d'acord amb els respectius estatuts, adoptaran les disposicions que procedeixin per a l'aplicació efectiva del principi d'estabilitat.
CiU reclama una consulta i IU carrega contra l'acord
Tot i la voluntat de PSOE i PP d'ampliar el seu acord a la resta de forces polítiques, l'escepticisme o l'oposició contraria a la reforma continuen marcant el parer de la resta dels partits. Al respecte , Josep Antoni Duran i Lleida, portaveu de CiU en el Congrés dels Diputats, criticà ahir les presses del Govern per reformar la Constitució i proposà un referèndum el mateix 20 de novembre, coincidint amb les generals. A la carta que cada setmana dirigeix a la militància a través de la web del seu partit, Duran lamentà que PP i PSOE es posin d'acord per reformar la Constitució "al final de la legislatura i contra rellotge", i l'ha titllat d'"esperpèntic" i "surrealista".
Per part seva, Gaspar Llamazares, diputat d'IU, criticà els dos partits majoritaris per haver arribat a un acord, "amb nocturnitat i de manera sumaríssima, al marge de la ciutadania i dels parlaments, i per estar al servei dels mercats en comptes de tenir un caràcter social i anar a favor de les autonomies". "El PP i el PSOE han trencat amb 'agosticitat' i nocturnitat el consens d'una Constitució social i l'han substituït per una de caràcter conservador imposada pels interessos dels mercats i les institucions financeres que no responen a les necessitats dels ciutadans", recalcà.
Per part seva, Anna Simó, portaveu d'ERC en el Parlament català, qualificà d'"aberrant" la reforma constitucional pactada i avisà que és un atac a l'autogovern català pensat per poder implementar polítiques socials. Simó criticà que és una iniciativa impulsada "sense consens social" i considerà que la Carta Magna és una norma inadequada per fixar els límits de dèficit. Per part seva, Francisco Jorquera, portaveu del BNG en el Congrés, assegurà que el seu partit votarà contra la reforma perquè la rebutja "de forma i de fons", i proposa un referèndum per a aquest assumpte.
El PSIB, a favor; el PSM, en contra
Des de Balears, Rosamaria Alberdi, secretària d'Organització del PSIB, assegurà ahir que l'acord assolit pels dos grans partits estatals "donarà estabilitat". "Que no hi hagi cap xifra concreta fa més flexible que el sostre de dèficit sigui dins de la Constitució, però que no limiti en èpoques d'expansió ni de recessió, les inversions i la defensa de la cohesió social", assegurà Alberdi. Per contra, Joana Lluïsa Mascaró, diputada del PSM-IV-ExM, qualificà de "triple atemptat contra la sobirania" l'acord i assegurà que "no és acceptable" que es limiti el dèficit global.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.