El Senat avala la reforma constitucional de PSOE i PP

La reforma de la Constitució per garantir l'estabilitat pressupostària de les administracions públiques quedà ahir aprovada definitivament, després de ser avalada pel Senat amb 233 vots a favor del PP, PSOE, PSC i UPN, tres en contra i sense que els nacionalistes participassin en la votació. La modificació de l'article 135 de la Carta Magna fou avalada pel ple de la Cambra Alta, un cop haver rebutjat majoritàriament 23 esmenes de les minories d'esquerra i les formacions nacionalistes, incloses les que reclamaven que la reforma fos sotmesa a referèndum popular. D'aquesta manera, el text que es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) és el mateix que ratificà el Congrés la setmana passada, amb l'acord de les mateixes forces polítiques que ahir hi donaren suport al Senat. Els tres vots emesos en contra procedeixen dels dos senadors de Coalició Canària, Narvay Quintero i Miguel Zerolo, i del representant del Fòrum Astúries, Isidro Martínez Oblanca.

Els tres senadors d'ERC al costat del del BNG es varen absentar de l'hemicicle just abans de la votació, mentre que els nacionalistes de CiU, el PNB, a més dels dos parlamentaris d'ICV, varen quedar als seus escons, però sense participar en la votació final del conjunt. A més, ahir no varen acudit a la sessió plenària els senadors socialistes crítics amb aquesta modificació Imanol Zubero i Roberto Lertxundi. Les votacions varen ser precedides d'un llarg debat en el qual durant tres hores i mitja els portaveus dels grups varen reiterar els seus arguments a favor i en contra de la modificació urgent de la Carta Magna per limitar el dèficit públic.

D'una banda, PP i PSOE, a qui s'uní Unió del Poble Navarrès, varen exhibir el consens polític assolit entre ambdós per a una reforma que no només consideren necessària i urgent, sinó obligada per un exercici de "responsabilitat" política davant la inestabilitat dels mercats i l'exigència de generar confiança. Tant Pio García Escudero (PP) com Carmela Silva (PSOE) varen coincidir que la modificació no és antisocial, perquè, de fet, permetrà tenir uns comptes públics sanejats que garantiran l'aplicació de futures polítiques socials. Així maeteix, van negar taxativament que suposi una retallada en el poder autonòmic i local o una nova centralització, acusacions llançades des dels grups nacionalistes. A més, Silva advertí que el referèndum podria "demorar-ne l'eficàcia" i posar en risc la mesura. Des del PSC, Isidre Molas afirmà que la Constitució es canvia "en interès de Catalunya, d'Espanya i d'Europa".

Notícies relacionades

ZP diu que l'economia es comença a recuperar

Més notícies relacionades

Contra la reforma

Amb una posició contrària, els grups nacionalistes van recalcar que la reforma lesiona l'autonomia financera i política de les comunitats autònomes i va arremetre contra el "corró parlamentari" de socialistes i populars.
En nom dels republicans d'ERC, Miquel Bofill, que intentà expressar-se en català a la tribuna fins que fou advertit pel president de la Cambra, Javier Rojo, assegurà que Catalunya queda marginada amb aquest canvi i convidà els catalans que "saltin el mur de la Constitució". Per part de CiU, Jordi Vilajoana proclamà que la mesura no soluciona els problemes d'inestabilitat dels mercats ni recull les "sensibilitats" del text original de la Carta Magna.
Joseba Zubia, del PNB, apuntà que "s'ataca l'autogovern d'Euskadi", atès que José Manuel Pérez Bouza, del BNG, reprovà PP i PSOE per haver "banalitzat" la Constitució. El senador Joan Saura, d'ICV, defensà la necessitat d'un referèndum.