Illes Balears | Cultura | Espectacles
“Passi el que passi hi haurà òpera”
El teatre Principal de Palma està d'estrena: nou director, nou programa imprès, nova i esperada temporada d'òpera i ànims renovats, en concret els del director musical de l'espai, Xisco Bonnín, que veu "il·lusionat" com ara "el conseller Font aposta pels muntatges operístics". Un total de quatre muntatges (2 concerts i 2 òperes) formen aquesta XXIV Temporada, que ha estat possible "després de patir tots aquests mesos" gràcies a "devolucions de part de l'IVA que no estaven previstes", apuntà Font. Tot i això, el conseller insular de Cultura encara no ha aconseguit, o almenys no ha fet oficial, el nom d'un patrocinador econòmic per tal de completr el programa líric. Malgrat que aquestes negociacions estiguin "gairebé fermades", en el pitjor dels casos, si no s'aconseguís aquest suport "el programa operístic continuaria amb els 4 espectacles programats per a aquest semestre. Passi el que passi hi haurà òpera al Principal", afegí.
La cançó més trista
El concert que aquest dissabte es farà al Teatre de Lloseta no serà ni el més animat ni el més alegre de l'any, però serà potser per a alguns el més sentit de tots. El cantautor nord-americà Vic Chesnutt, en una cadira de rodes des dels 18 anys per un accident de cotxe, moria el dia de Nadal per una sobredosi de medicaments. El seu llegat, a part d'unes bellíssimes, encara que a la vegada tristes, cançons, són els prop de 70.000 dòlars en factures mèdiques que, conseqüència de la "brillant" seguretat social dels Estats Units, Chesnutt ha deixat a la família. "Quan per Nadal vaig saber que havia mort, em va venir al cap la seva música, tan torturada i al mateix temps amb un sentit de l'humor tan negre", comenta Joan Andreu, del col·lectiu Pecan Pie, el qual, juntament amb Joan Cabot i Tomeu Gomila (Waiting for waits) ha organitzat el concert benèfic West of Rome. Una celebració de les cançons de Vic Chesnutt. Onze formacions mallorquines s'han unit a la iniciativa: L.A., Sr Nadie, Oliva Trencada, John Tirado, El gran Amant, Son&The Holy Ghosts, Gran Sol, My Deart Flotsam, Toni Monserrat Inc, Astrolabio i Petröleo.
Cantar, ballar i somiar
La sireneta Ariel s'ha cansat de nedar pels oceans i ha arribat, ben acompanyada, fins a la badia d'Alcúdia. Des de Formentor, comenten haver vist Aladí que venia volant amb la catifa i a les restes de Pol·lèntia es veu que s'hi ha instal·lat momentàniament un Hèrcules molt particular. Per la serra de Tramuntana, s'hi passegen bèsties salvatges i a les escoletes hi ha coes de pares que demanen cita amb una mainadera que es fa dir Mary Poppins. Alguna cosa passa a la zona nord de Mallorca, que pareix que tots els personatges de contes s'han posat a trescar per allà. No és casualitat. La companyia mallorquina de musicals Blue extrem ha decidit fer una "passa més" dins la seva curta història - l'any passat ja ens sorprengueren amb Viu el musical!- i acaba de crear Contes per somiar, un espectacle de gran format que vol recrear els personatges més emblemàtics del món de l'animació i que s'estrenarà aquest cap de setmana a l'Auditòri d'Alcúdia. Sota la direcció general de Miquel Rigo, 17 actors ballen i canten damunt l'escenari interpretant gairebé un centenar de personatges. "L'activitat entre bambolines és frenètica: maquillar-se, desmaquillar-se, vestir-se...
Tastaolletes de les Arts
Han eixamplat el panorama musical en català com si fos d'allò més normal i molts comparen la seva evolució amb la d'Antònia Font i la dels Manel. Paral·lismes de banda, el cert és que els Amics de les Arts han propiciat un giravolt en la cançó en català aconseguint un estil propi després de solcar diverses mars. "Som uns tastaolletes", reconeixia ahir el teclista, Dani Alegret. "Tenim aquell esperit modernista pel qual hem de fer una mica de tot", afegia.
12 anys de Sara Baras
Quan li falten només set actuacions per retirar-se temporalment dels escenaris "per intentar ser mare", Sara Baras inaugura avui la 15a Temporada de ballet de Mallorca, una cita que s'allargarà fins al dia 20 de novembre. L'Auditòrium de Palma serà, un any més, l'escenari de les actuacions que integren el programa d'un cicle que torna a incloure artistes de renom internacional, com ara la mateixa Baras i Lucía Lacarra, a més de grups de reconegut prestigi com el Ballet de l'Òpera de Düsseldorf, que actuarà en exclusiva per a Mallorca acompanyat de l'Orquestra Simfònica de les Balears.
El moviment contemporani irromp a Ciutat
La dansa, com altres arts, també té un lloc destacat en el calendari anual d'activitats a Palma. Del 23 d'abril al 2 de maig, Ciutat viurà a ritme de moviments contemporanis de mans i cossos. Palma amb la dansa inclou un complet calendari d'espectacles per commemorar, un any més, el Dia internacional de la dansa, que se celebra arreu del món, el 29 d'abril. Amb una davallada pressupostària de 20.000 euros respecte de l'edició de l'any passat, la mostra ha rebut 60.000 euros, amb els quals acostarà el ballet contemporani als mallorquins. La retallada econòmica no ha impedit, en tot cas, que s'hagi engreixat el calendari d'activitats respecte del de convocatòries anteriors. "S'hi ha mantingut el nombre d'espectacles programats, però han augmentat els tallers i s'han introduït els assajos oberts i les projeccions sobre el que actualment es fa a França dins el gènere", apuntà la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon.
Plácido Domingo torna a l'escenari
El tenor Plácido Domingo, que acaba de superar una cirurgia de càncer, "ha recuperat la força que necessita el diafragma per cantar i té un enorme entusiasme de tornar" a l'escenari. Aquests dies es troba assajant a l'Scala de Milà. A principi de març va haver de passar per quiròfan i, segons declaracions del fill i a l'hora assistent del cantant, l'experiència va suposar un mal moment per a la família. Van ser "moments molt difícils molt delicats" que van afrontar "molt units". Plácido Domingo ha expressat que es troba llest per pujar a l'escenari, el proper 16 d'abril amb l'òpera "Simon Boccanegra", de Giuseppe Verdi, al teatre de la Scala de Milà, on va actuar per primera vegada fa ara 40 anys.
Sans alternatiu
Després de fer escala al Teatre del Mar, les propostes de la Xarxa de teatres alternatius recalen ara al teatre Sans amb tres espectacles ben diferents, "unes propostes que, si no fos per la Red, no es podrien veure a les Balears", explicà ahir Pepa Ramon, del teatre Sans. La primera funció porta per títol El destino de Simón, un espectacle infantil de la companyia malaguenya Pata Teatro, que compleix el desè aniversari amb aquesta representació. "El destino fou una de les iniciatives infantils més ben valorades per totes les sales de l'Estat i pel Ministeri", afegia Ramon. S'hi barregen diferents disciplines teatrals, com són l'acrobàcia, el cant, els titelles i la comèdia. L'obra andalusa serà en el cartell de can Sans el 24 i el 25 d'abril a les 19 hores. La segona proposta és, per ventura, una de les més encomanadisses. El fet de tenir un aforament limitat a cinquanta persones segur que cridarà l'atenció a més d'un. El motiu d'aquesta 'intimitat' és que els Exercicis d'amor es combinen amb un toc gastronòmic fet en directe. "És una manera particular de celebrar la unió entre persones", assenyala el fulletó de presentació dels valencians El pont flotant. "És una companyia molt novedosa", indicà Ramon, mentre recordava la bona acollida que tingué l'any passat a Palma amb l'obra Com a pedres.
El “bon rotllo” arriba a Palma
"En uns moments en què els titulars de 'bon rotllo' no proliferen gaire, és important un musical com aquest". D'aquesta manera la cantant Nina presentava ahir a Palma l'espectacle Mamma mia!, el musical que ha revolucionat el gènere després de deu temporades a Londres i de gairebé sis anys rodant pels escenaris de l'Estat espanyol. El rerefons sentimental d'una mare i sa filla per conèixer qui és el seu vertader pare és la temàtica principal d'aquest espectacle que es podrà veure a l'Auditòrium de Palma a partir de l'1 de juliol fins dia 11. Vint-i-quatre actors ballarins integren l'elenc del Mamma mia, una obra que s'entrenà a Lodres el 1999 i que ha portat als escenaris d'arreu del món les cançons dels mítics Abba. La versió espanyola, amb Nina al capdavant, arribà a Madrid fa quasi sis anys i hi quedà 30 mesos. Després es traslladà a Barcelona, on n'hi estigué 14 més. Ara, aquest "bon rotllo" amb el qual Nina qualificava ahir l'obra arribarà a Ciutat. Durant aquests anys s'hi han succeït nombrosos canvis: en total, hi han passat 90 actors i actrius en les prop de 1.650 funcions que se n'han fet. Tan sols Nina (que encarna el paper protagonista de Donna) i el cap de coreografia hi són des del principi.
El moviment de la intuïció
La mostra Palma amb la dansa estrena enguany la desena edició amb un dels grans noms de la dansa contemporània: Cesc Gelabert. Amb més de trenta anys de trajectòria creativa i actuacions als escenaris més destacats del panorama internacional, el creador català inaugura el certamen de Ciutat amb una de les seves darreres propostes, Sense fi Conquassabit. Des de fa 20 anys, Gelabert treballa amb la coreògrafa Lydia Azzopardi. Així, la companyia Gelabert-Azzopardi és un maridatge que ha engendrat espectacles com Zumzum-Ka (1998), Caravan (2005) i Orion (2007), entre d'altres. Com a coreògraf, Gelabert intenta que "cada muntatge sigui un repte personal i que em suposi una descoberta", apuntà. Una de les claus del seu èxit és la manca de mètode creatiu. "Els meus muntatges parteixen sempre de la intuïció més o manco difusa, però després cada procés creatiu té les seves característiques, que provenen de diferents factors", afegí el coreògraf. "Vull emprar Conquassabit, la segona peça de l'espectacle, per explicar el que em passa en el procés creatiu, en què de la idea raja tota la resta", precisà.
El Bluesville ja fa concerts després de 18 nits de sanció
El Bluesville, la sala de concerts ubicada a la Llonja, ja ha tornat a oferir música en directe després de gairebé 18 dies aturat. Ahir, de fet, hi sonaren els acords de Gnaposs. El conflicte sorgeix per la seva llicència, que data de 1998 i que havia quedat obsoleta amb els nous criteris administratius de Cort. És per això que els tècnics de l'Ajuntament els avisaren el desembre passat.
Vells amics al Teatre del Mar
La companyia valenciana Bambalina no és el primer pic que visita el Teatre del Mar. Amb les teresetes per a adults, ja ens han mostrat personatges com Cyrano de Bergerac, el Quixot i Federico García Lorca. Ara, fidels al seu estil, vénen amb el clàssic de Carmen en versió còmica, que recupera el personatge creat per Mérimée en el segle XIX i que Bizet immortalitzà en la seva òpera. Es podrà veure del 8 al 10 d'abril i serà la primera de les cinc propostes que la sala del Molinar ha programat per a aquesta primavera. Aquesta cartellera es basa en companyies i directors ja consolidats al Teatre del Mar per tal d'assegurar la temporada, que amb les retallades pressupostàries per part de les institucions té el futur ben incert. Tocs d'humor i pinzellades surrealistes són els principals ingredients que la sala ha preparat per als propers dos mesos. Carmen és una fusió entre dansa espanyola i música en directe en un espectacle provocador que té teresetes de mida humana i que, sense text, proposa una innovadora i actual visió d'aquest clàssic.
400 crits de “molta merda”
No són actors professionals, però, com aquests, els prop de quatre-cents alumnes que participen en el XXI Encontre de teatre en català a l'ensenyament secundari, que té lloc ahir i avui a Artà, estimen un art que molts coincidiren a definir com "una forma de vida" i com "la millor manera de descobrir-se a si mateix". Precisament, això és el que durant els dos dies que duren les jornades faran els participants d'aquesta trobada anual, organitzada per l'associació Trenta-1 amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació i del departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca. Els quatre-cents alumnes viuen una autèntica immersió en les tècniques i en els autors propis de les arts escèniques. I és que l'objectiu principal de la trobada és la formació i, per això, s'han preparat fins a devuit tallers diferents. N'hi ha per a tots els gustos: maquillatge, improvisació, acrobàcies, clown, màscares, televisió, música... Gràcies a la gran quantitat i a la diversitat temàtica dels diferents tallers i activitats, cadascun dels participants ha pogut trobar el seu lloc en les jornades i ha pogut aprofitar-les per experimentar noves sensacions, noves maneres d'expressar-se i altres formes de fer feina damunt l'escenari.
Cercadors de taronges als 30
L'anomenada crisi dels 30 no ve tant donada per l'edat, sinó per les habituals situacions en què ens trobam en arribar-hi: mileuristes, sense parella ni descendència, en plena crisi econòmica i amb un futur incert. Aquest és el cas dels protagonistes de La naranja completa, un muntatge dels andalusos Tenemos gato que puja des d'avui i fins diumenge al Teatre Sans de Palma.
Muac! La rialla hi està garantida
Quan fa 13 anys Toni Albà va fer escala a Mallorca amb l'espectacle Muac!, Miquel Fullana va quedar-ne captivat. Tant és així que demà estrena la pròpia versió de la peça. Sota la seva direcció, i acompanyat d'Antònia Seguí i David Pérez, divendres Miquel Fullana pujarà a l'escenari del Teatre de Campos amb la darrera estrena, Muac!, de Toni Albà i Grappa Teatre. Amb el management de Mallorca So, la versió mallorquina de l'obra estarà en cartell fins al proper 25 d'abril.
Deu anys de teatre a Alcúdia
L'Auditori d'Alcúdia està d'aniversari. El proper estiu es compleixen deu anys de la inauguració i l'Ajuntament planeja celebrar-ho amb un programa especial que va ser presentat de manera oficial ahir dins del cicle de la programació de primavera. Els rostres més populars que el 2000 estrenaren les instal·lacions, acompanyant llavors Els Comediants, tornen ara a l'escenari alcudienc a partir del mes de juny amb les seves darrere produccions teatrals. Llum Barrera i Toni Albà seran els autèntics protagonistes del cicle d'humor el dia 12 de juny amb l'espectacle de Produccions Yllana, Glorius, la pitjor cantant del món, interpretat per Llum Barrera, Àngel Ruiz i Alejandra Jiménez. Una setmana després, el 19 de juny, serà el torn d'El Messies Histeria Sagrada. Antepenúltim Capítol, un èxit de Toni Albà i Fermí Fernàndes. La programació especial X Aniversari auditori d'Alcúdia s'estrena el 5 de juny i ho fa amb un concert d'entrada lliure dedicat al mestre Chopin, en el bicentenari del seu naixement. Es tracta d'un concert per a piano interpretat pel solista Ilan Rogoff i un quintet de corda de l'Orquestra Simfònica de les Balears amb els solistes de la Simfònica de l'Obra Social Sa Nostra i amb la col·laboració de la Fundació Pública de les Balears per a la Música.
Natura andritxola
Després de cinc setmanes a l'Espai Brossa de Barcelona, el director Hermann Bonnín aterra al Principal de Palma amb Retorn a Andratx, proposta escènica a partir de texts del desaparegut Baltasar Porcel. La sala Petita del teatre acollirà de demà a diumenge 28 aquesta obra, en la qual "el mite d'Andratx esdevé, per extensió, el de la Mediterrània". A partir de tres peces breus escrites per Porcel durant els anys seixanta, es mostren les diferents quimeres de l'escriptor: des de la farsa fins al quadre poètic, passant pel caràcter èpic de la Guerra Civil. "És un petit tast de les seves narracions", explicà ahir Bonnín en la presentació de l'espectacle a Ciutat. "Aquest era un projecte que interessà molt a Porcel, llàstima que ell no pugui ser aquí", afegí el director en diverses ocasions. En la presentació de Retorn a Andratx, també hi foren els protagonistes reals: Enric Majó, Aina Frau, Joan Fullana i Jaume Pla. Aquest quartet d'actors del Principat i Mallorca encarnen les tres històries de l'obra "amb una unitat interpretativa i fins i tot escènica", indicà el realitzador.
“Amb el pas del temps, he tornat als orígens”
Després de quatre anys sense treure un treball en solitari, CrisJuanico, líder dels desapareguts Ja t'ho diré, surt a la carretera amb Pedres que rallen. El primer escenari de la gira serà Petra, on el menorquí presentarà aquesta nova proposta demà mateix, dia 20 de març. Amb una dotzena de temes en els quals Juanico conta històries "dels altres, de mi mateix, que m'han explicat, que he llegit o que ha vist al telenotícies", el músic torna als orígens amb una proposta de caire rock. "Vint anys després, torn d'alguna manera als orígens, perquè a Ja t'ho diré allò que fèiem era pop-rock amb vessant mediterrani", apuntà. Una vegada desaparegut el grup, Juanico s'encaminà cap a un vessant més popular, "però és difícil fugir de la matriu", hi insisteix. Malgrat que els anys l'hagin retornat al passat, la motxilla artística de Juanico és ben present a Pedres que rallen, un disc que, per la seva formació, presenta uns "arranjaments contundents, sense floritures, amb un so cru, directe i visceral", afegí. El resultat és fruit de la participació d'uns renovats Mags de Binigall, amb els quals el cantant ja compartí treball l'any 2004.
Quan els adults tornen a escola
Som dins una aula en què els pupitres i les cadires no fan més de tres pams. Els colors de les parets i de tots els elements que, com un atrezzo escolar, hi ha en aquell espai no fan indicar que aquell sigui un lloc de discrepància. Tot i això, ara i aquí (o, més ben dit, al Teatre del Mar i d'avui a diumenge), aquest redol no serà ocupat per infants xalests, sinó que hi haurà uns adults que més aviat freguen el patetisme. Es tracta de la darrera proposta dels valencians d'Albena Teatre, Mans quietes!, una obra que, gairebé com si fos una sitcom, tornarà a omplir de rialles la sala del Molinar.
La moral truculenta
"No té fàcil solució maridar la cobdícia humana i la imbecilitat". Així definia el director Pitus Fernández l'essència del que es pot interpretar d'El solitari Oest, la tercera part de la trilogia de Martin McDonagh que es presenta avui a la sala Petita del teatre Principal de Palma. Dos germans enemistats centren aquesta trama teatral que va entre la comèdia negra i la tragicomèdia, amb un capellà que portarà la "moral" als protagonistes, tot emmarcat dins una Irlanda tancada i conservadora.
Pobres desgraciats!
American Buffalo és una obra amb dues parts. La primera passa al matí. La segona, al vespre. I entremig, a mode d'entreacte, Julio Manrique ens hi col·loca un tango. Concretament Cambalache, una cançó trista, desesperançada i pessimista. Que el mundo fue y será una porquería ya lo sé... diu, com una mostra del que trobarem dins aquesta obra de teatre. "Els personatges són uns perdedors de poca volada que veus que no aniran ni arribaran enlloc. L'obra reflecteix la misèria humana, en què afloren els sentiments més baixos", explica Marc Rodríguez, un dels protagonistes, que s'ha tornat a posar, després d'Els Boscos i La forma de les coses, sota la direcció de Julio Manrique, de qui diu que "és el millor director que es pot tenir". El text també és "dels millors" que pot desitjar un actor. Un David Mamet de cap a peus. "Fa una cosa que per a l'actor és molt gustós, que és la manera com t'escriu el comportament dels personatges. La seva obra dóna un punt de llibertat, però també un punt obligat de passar per on ell vol, amb la sort que això és molt bo".
Tosar entra dins l'univers de Vicent Andrés Estellés
Feia temps que Pep Tosar tenia entre les seves curolles la de fer un espectacle sobre el poeta de Burjassot. "Però volia que sonàs a València, amb gent que parlàs com el poeta, perquè això encara no ho havia fet mai", confessa. Així, quan la companyia valenciana El Micalet li ho proposà, les coses sortiren rodades. El resultat és aquest Poseu-me les ulleres, amb dramatúrgia i direcció del mallorquí i música de Miquel Gil.
Tres arriba a Alcúdia per fer oblidar la crisi
Al mal temps bona cara, i per superar la crisi econòmica actual, res millor que riure. Aquest és l'objectiu de l'obra teatral Tres, produïda per Mutis Producciones, que avui vespre acollirà l'Auditori d'Alcúdia. Per fer-ho, la companyia compta amb actors consolidats a la petita pantalla com Núria González, Kiti Mánver, Aurora Sánchez i Octavi Pujades. Tres és una comèdia escrita i dirigida per Juan Carlos Rubio que explica la història de la retrobada de tres amigues que feia trenta anys que no es veien i a les quals la vida les ha conduïdes al mateix punt: els falta poc per complir cinquanta anys i estan soles a la vida. La solució als seus problemes creuran trobar-la en el personatge interpretat per Octavi Pujades, però res és el que sembla. La comèdia arriba a Alcúdia, amb quasi totes les entrades venudes, un dia després d'escenficar-se a Sa Màniga i és de gira des del novembre per tot l'Estat espanyol. A més, fou versionada i estrenada amb gran èxit als Estats Units i a Amèrica del Sud.
Història d'amor sense fils
Empren una tècnica japonesa que es diu bunrako, però, fidels als seus orígens, reconeixen que ho han fet "un poc més a l'estil mediterrani". No s'amaguen darrere cap màscara ni van vestits de negre per fusionar-se amb la foscor. Les teresetes d'aquest grup es mouen sense fils i, tot i que no intercanvien cap paraula, vénen a contar-nos moltes coses: una història d'amor retrobat entre en Niente i na Calàndria, una pepa de fusta i una altra de pasta respectivament.
'Camarada K' opta al Max al Millor Espectacle Revelació
Imatge del muntatge de Produccions del Mar. Un total de quinze muntatges de d'altres tantes Comunitats Autònomes competiran per al Premi Max al Millor Espectacle Revelació, que es decidirà, amb la resta de categories d'aquests guardons de les Arts Escèniques, el pròxim mes de maig, tot i que encara no estan fixats ni la data ni el lloc de la cerimònia. D'ells destaca la producció balear: "Camarada K", de Produccions del mar. Els muntatges candidats i les companyies corresponents, fets públics avui pel comitè organitzador dels Max, "permeten donar a conèixer espectacles de qualitat que, sovint, només giren en l'àmbit autonòmic", i que tenen una "singularitat artística i renovadora".
Les onze setmanes de La família Sans
Ja l'any 97 quedaren sorpresos del seu èxit i ara ho han tornat a fer. La família Sans s'acomiada aquest cap de setmana del seu teatre cafè de Ciutat, després d'haver-hi estat durant onze setmanes seguides. Han estat un total de 47 funcions "amb el cent per cent d'ocupació tots els dies", recorda Pere Mestre, del teatre Sans.
Un 22,5% menys per al Teatre del Mar
L'anomenada crisi econòmica esquitxa de ple el Teatre del Mar. El patronat de la Fundació aprovà dimecres a vespre el pressupost per al 2010, uns comptes que ascendeixen a 332 mil euros i que suposen una retallada de l'aportació institucional en un 22,5%. "La inversió del Consell, del Govern i de l'Ajuntament de Palma es redueix a un 15%, però si a això li afegim el compromís de legislatura que adquiriren el 2008 amb nosaltres sobre un nou increment anual, però que enguany no es complirà, la disminució arriba al 22,5%", explicà ahir la gerent del teatre, Aina Salom. Aquesta retallada pressupostària es veurà reflectida en les activitats del teatre que, després de més de deu anys, davallarà l'activitat. Tal com ja anunciaren el passat mes de gener, el Teatre del Mar tancarà la temporada escènica per juny i s'hi eliminarà la programació teatral de la tardor. També cau el programa educatiu Teatre i Literatura, a més de les produccions pròpies. "És una llàstima perquè és una línia d'activitats que ha aportat molts bons fruits", assegurà Salom.
La bauxa, tocada de mort!
Ahir tot Mallorca s'endolà per donar el darrer adéu al Carnaval. Han estat dies feliços, alguns passats per aigua, d'altres tocats pel gel i la neu, marcats per un fred que feia estona no es deixava sentir, però feliços tanmateix. Dies de bauxa, de color, de fresses, de rialles i de perversions. Però ja res d'això no existeix. Mallorca enterrà ahir la sardina i tots els succedanis de felicitat que aquests dies han duit l'escalfor a les nostres llars. Pobles com Pòrtol, Llucmajor, Manacor i Felanitx tragueren les millors gales (negres, sumptuoses i estantisses) per anar a un funeral d'aquells que fan història.
Una rua sense salsa política
Els sis graus que marcaven els termòmetres ahir capvespre a Ciutat no refredaren la desfilada de la Rua, una cercavila en la qual predominaren els cupidos, les disfresses 'típiques' i els balls folklòrics. I és que l'esperit reivindicatiu o de sàtira dels darrers dies ha desaparegut del carnaval ciutadà. Tan sols una comparsa optà ahir per ironitzar amb la seva fressa: un nombrós grup d'ancians que havien de continuar treballant per arribar a la jubilació. La resta de participants, res de res. Això sí, no hi faltaren els angelets de l'amor amb les fletxes i els corets, ja que enguany la Rua palmesana coincidia amb l'anomenat Sant Valentí. Tampoc no hi mancaren les princeses, ni els patufets, ni els personatges de circ, ni Bob Esponja. Vaja, disfresses més o menys convencionals per a una desfilada bastant concorreguda.
Els més menuts se'n van de Rueta
El Dijous Llarder és dia de carnaval dedicat als més petits. Ahir varen ser molts els centres escolars de Palma i dels pobles de Mallorca que varen sortir al carrer per demostrar que la imaginació és la protagonista d'aquests dies. Disfresses de tot tipus i colors, perruques i pintures, calçons i camises, ulleres i màscares, i milers d'infants ompliren l'Illa d'alegria i de màgia en un horabaixa gèlida. A Palma, mentre que alguns centres escolars ajornaren la festa fins avui, molts d'altres feren gala dels seus vestits, voltaren per l'exterior de l'escola i lluïren, davant la presència de familiars i d'amics, la seva particular disfressa. Malgrat que els vestits comprats hi eren presents, també hi abundaven els dissenys fets a mà, amb l'ajuda dels professors en el cas dels més petits. Així, després d'hores a l'aula de plàstica, els menuts esdevingueren per un dia senyals de trànsit, pollets, princeses, poriols, indis o vaquers. D'altra banda, alguns jovenets apostaren per convertir-se en els seus ídols i es disfressaren de Hannah Montana o de Jonas Brothers.
Estopa enceta la gira al Palma Arena
Qui hauria dit a aquells dos germans de Cornellà amb arrels extremenyes, que es passaven hores cantant en la cadena de muntatge d'una fàbrica de cotxes, que celebrarien deu anys d'Estopa sobre un escenari i davant quatre mil seguidors. El Palma Arena fou el punt de partida ahir d'una festa que s'allargarà enguany arreu de l'Estat. És una oportunitat única per als fans dels germans Muñoz. Un públic variat copsava des de l'horabaixa l'entrada del velòdrom. Malgrat que hagin passat deu anys d'aquella "raja de tu falda", sembla que la minifaldilla no passa de moda. El moment en què s'obriren les portes començaren les corregudes per aconseguir lloc en les primeres files d'un escenari que només ocupava mitja pista del velòdrom. Així mateix, una gran part del públic va gaudir dels seus ídols asseguts. David i Jose no es feren esperar i, passats només deu minuts de les 21.30 hores, fora llums, comparegueren de manera triomfal. La cridòria es despertà amb el tradicional "Bona nit, Palma" pronunciat en català. La cançó escollida per donar el sus al concert i a la gira fou Acelera un poco más, un dels seus primers èxits.
Coll Bardolet i les guitarres
Josep Coll Bardolet pintava. Però no no només això. L'activitat cultural també n'era destacada. Promotor, entre altres esdeveniments, del popular concert al torrent de Pareis, el pintor català de Valldemossa tingué una estreta col·laboració dins el món de la música amb bons amics, com ara el guitarrista Bartomeu Calatayud Cerdá i el fundador del Festival de Pollença, Philip Newman.
5 obres de teatre, 60% en castellà
Després d'haver tancat per obres durant la temporada nadalenca, el teatre Xesc Forteza presentà ahir la programació per als dos propers mesos. El cartell comença amb La Revolució, una de les últimes produccions del jove i prometedor Jordi Casanovas -del qual ja hem vist, a Mallorca, City/Simcity, La ruïna i també aquesta mateixa obra a la Fira de Manacor- i que, en aquesta ocasió, ens transporta a l'entramat d'una empresa, creadora d'un popular viedeojoc, en una situació que se'ls ha escapat un poc de les mans. L'obra de Casanovas es podrà veure el cap de setmana que ve. La regidora de Cultura a Cort, Nanda Ramon, destacà que aquesta programació, que consta de cinc obres de teatre, tres de les quals són en castellà i totes cinc de fora de Mallorca, "està al marge de les altres propostes que preveu la regidoria", com poden ser el cicle Tot i molt, dedicat al teatre familiar; la mostra de dansa, prevista per a la primavera, i els diferents concerts que tenen lloc al Xesc Forteza.
El teatre de Porcel, a l'espai Brossa
El dramaturg Hermann Bonnín estrenarà dijous al Brossa Espai Escènic de Barcelona Retorn a Andratx, de Baltasar Porcel, un espectacle basat en tres peces del desaparegut escriptor que es podrà veure fins al 14 de març. Del 24 al 29 del mateix mes, el muntatge es representarà al teatre Principal de Palma i el 18 de maig viatjarà a l'Auditori de Sant Cugat. "Són 3 peces breus, representades en un sol espai mediterrani, que Porcel va escriure als anys 60, diferents en la forma i amb Andratx com a nucli", comentà Bonnín, que comptarà per a l'ocasió amb els actors Aina Frau, Joan Fullana, Enric Majó i Jaume Pla. El director matisà que "és una trilogia d'històries de les estacions de tardor, hivern i primavera", i afegí que "una història incideix en la farsa (El general), l'altra té caràcter èpic sobre la Guerra Civil (Romanç de cec) i la tercera és un quadre poètic sobre l'espera (El buscador de tresors)". El responsable de l'obra revelà que "el darrer any de vida de Porcel ens vàrem veure bastant i coneixia el projecte". Per part seva, Pep Ramon Cerdà, delegat de Teatre del Govern, institució que col·labora en la producció, recordà que "Porcel intentà ser un autor teatral adaptant a Mallorca les modes europees de l'època, però es topà amb un món teatral que no va estar a l'altura".
“En animació, els nord-americans ens duen 70 anys d'avantatge”
El curtmetratge La dama y la muerte, de Javier Recio, és un dels cinc candidats als Oscar en la categoria de millor curt d'animació. Entre les 40 persones que han treballat per fer realitat el projecte es troba l'animador mallorquí Joan Miquel Vadell, qui encara avui celebra la bona nova des de la productora en la qual treballa, a Granada.Primer de tot, enhorabona. Qui hauria dit a un estudiant de Telecomunicacions que seria nominat als Oscar.Gràcies. És veritat. Des de petit vaig tenir molt clar que volia dedicar-me a l'animació, però, després de fer Telecomunicacions i treballar dissenyant plànols de xarxes de televisió, ho vaig veure encara més clar. Si no vaig fer abans el màster, va ser per una qüestió de doblers. El salt al món de l'animació és la millor decisió de la meva vida. Som feliç fent aquesta feina.
Guerra i 3D a uns Oscar amb 'Pe'
La sorpresa no fou gaire grossa quan ahir l'actriu Anne Hathaway i el president de l'Acadèmia de Hollywood, Tom Sherak, anunciaren els candidats als Oscar d'enguany. L'Avatar de James Cameron, amb 9 nominacions, posa la cirereta a una temporada d'èxit, després d'haver-se situat com el film més taquiller de la història del cinema (1.434 milions d'euros). Les 3 dimensions , la ciència ficció i els efectes visuals d'Avatar hauran de lluitar per la preuada figureta daurada amb En tierra hostil, una història sobre desactivadors d'explosius a l'Iraq que també està nominada en 9 categories. Després d'haver obtingut el premi a la millor directora, atorgat pels seus col·legues de Hollywood (per primera vegada a una dona), Kathryn Bigelow comença la cursa amb 'En tierra hostil'.
Diàleg sense tabús
Corcada Teatre reestrena demà Cabaret íntim, un espai en el qual el llenguatge artístic trenca barreres i esdevé intercanvi entre actors i espectadors. Talment un cabaret, amb números musicals i amb la idea d'esbarjo al cap, els actors de Corcada parlaran sense pudor davant els espectadors del Círculo Maldà de Barcelona, regentat per Pep Tosar.
Beyoncé 6 Lady Gaga 2
La dels Grammy fou la nit de Beyoncé. La cantant d'I am... Sasha Fierce s'endugué sis estatuetes: millor cançó de l'any; millor cançó R&B i millor interpretació vocal femenina per Single Ladies; millor àlbum de R&B contemporani, millor interpretació de R&B tradicional i millor interpretació pop femenina. Per altra banda, la seva gran rival en les nominacions, Lady Gaga, s'hagué de conformar amb dos guardons: millor gravació dance per a Poker Face i millor àlbum electrònic/dance per a The Fame. Però si Beyoncé fou la gran triomfadora, Taylor Swift no va quedar enrere i aconseguí prendre a la deessa d'eben el Grammy més preuat, el que premia el millor àlbum. A més, l'estrella de la música country i pop, que acumulà quatre premis i s'ha convertit en l'artista més jove que guanya el desitjat Grammy a millor treball de l'any, s'emportà també els guardons a millor àlbum de country; millor interpretació country femenina i millor cançó country pel seu tema White horse.
“Som fidel a la meva idea de teatre abans que al text”
Pocs directors gosen fer cap sessió doble. Aquesta és la proposta de l'argentí Daniel Veronese que, després de venir a Ciutat amb Espía a una mujer que se mata, aterra els dies 6, 7 i 8 de febrer al teatre Principal de Palma amb una doble ració d'Ibsen. El primer plat d'aquesta proposta comença amb El desarrollo de la civilización venidera, una adaptació personal de Veronese sobre La casa de nines d'Ibsen. Després el teló es tornarà a alçar per a Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo, la seva particular posada en escena d'un clàssic del dramaturg noruec: Hedda Gabler. El públic té l'opció d'escollir: gaudir de les dues obres seguides o bé assistir només a una. Per què aquest doblet amb Ibsen? Es complementen, ambdós textos? És experimentació o ambició per part vostra? El doblet era perquè, en una primera instància, ambdós textos conformarien una sola obra. Però com que va resultar que eren obres molt diferents, les havia de modificar bastant per fer la nova.
Dins la pell d'un boig
Eren els anys 80 quan Fermí Reixach (Lloret de Mar, 1946) freqüentava les escoles de Nova York: L'Actor's Studio, l'Stella Adler Institut i l'Ernie Martin Actor's Creative Studios. Fou amb aquest darrer que Reixach preparà el text Diari d'un boig, de Nikolai V.Gògol, i per fer-ho adaptà el que tots coneixem com a mètode Stanislavski, és a dir, posar-se en la pell del personatge a representar. "Tot el que aprenia a Nova York em fascinava", recorda l'actor, "i amb aquest text, el director m'obligà a viure l'experiència d'aquest personatge. M'havia de vestir com ell, des que m'alçava del llit al dematí fins que me n'anava a dormir el vespre, m'havia de sentir com si fos ell". I és així com nasqué aquesta obra, estrenada el 1984 i que ara, coincidint amb el 200è aniversari del naixement de l'autor, s'ha tornat a dur als escenaris. "És evident que en 35 anys m'han passat moltes coses i el grau de bagatge i d'experiències que tinc ara ha fet millorar encara molt més l'espectacle", reconeix Reixach, que afegeix també que "el text de Gògol és fantàstic, no cal tocar-hi res, ni una coma".
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés