L'anomenada crisi dels 30 no ve tant donada per l'edat, sinó per les habituals situacions en què ens trobam en arribar-hi: mileuristes, sense parella ni descendència, en plena crisi econòmica i amb un futur incert. Aquest és el cas dels protagonistes de La naranja completa, un muntatge dels andalusos Tenemos gato que puja des d'avui i fins diumenge al Teatre Sans de Palma.
La protagonista de l'obra, a qui dóna vida Cristina Rojas, acaba de celebrar el trentè aniversari quan s'adona de la realitat personal: quan la seva mare tenia 30 anys ja era casada, tenia una filla i tornava a estar embarassada. Ella, però, guanya 900 euros mensuals i viu a Aluche, que, segons explica, és "un dels barris més lletjos d'Europa". És important destacar que és fadrina i sense compromís.
Per la seva banda, Homero Rodríguez encarna el protagonista masculí de l'espectacle, un jove sense companya sentimental i a qui actualment, amb trenta anys, lligar li fa mandra, por, ansietat, mal de cap i també de cor.
El problema arriba quan, passats els trenta, la recerca de la parella ideal o la mitja taronja és una qüestió gairebé obligada. Sembla que la trentena és el límit psicològic que moltes persones tenen marcat per encetar alguns projectes importants a la vida i tenir-ne en marxa d'altres.
Sense una altra meitat
Els protagonistes de l'obra, malgrat puguin semblar cercadors de taronges, pensen que tenen clar que les mitges taronges no existeixen i que cada un d'ells n'és una de completa. Tant Ell com Ella passaran l'obra intentant arribar a entendre que en realitat no necessiten una altra persona per sentir-se realitzats, segurs i contents amb si mateixos. A la vegada, el text de Luis Felipe Blasco Vilches provocarà que el públic es demani si hi ha o no mitges taronges.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.