“En animació, els nord-americans ens duen 70 anys d'avantatge”

El curtmetratge La dama y la muerte, de Javier Recio, és un dels cinc candidats als Oscar en la categoria de millor curt d'animació. Entre les 40 persones que han treballat per fer realitat el projecte es troba l'animador mallorquí Joan Miquel Vadell, qui encara avui celebra la bona nova des de la productora en la qual treballa, a Granada.

Primer de tot, enhorabona. Qui hauria dit a un estudiant de Telecomunicacions que seria nominat als Oscar.
Gràcies. És veritat. Des de petit vaig tenir molt clar que volia dedicar-me a l'animació, però, després de fer Telecomunicacions i treballar dissenyant plànols de xarxes de televisió, ho vaig veure encara més clar. Si no vaig fer abans el màster, va ser per una qüestió de doblers. El salt al món de l'animació és la millor decisió de la meva vida. Som feliç fent aquesta feina.

I en aquesta felicitat el Maisca hi té res a veure?
Moltíssim. Allà va ser on em vaig introduir en aquest món, l'any 2004. Record que m'agradava tant que quedava els capvespres a l'escola per practicar. He d'agrair-li moltes coses, en especial al professor d'animació Joan Cabot. És un dels meus referents. Ell em va ensenyar a donar ànima a un personatge.

La notícia dels Oscar, ja l'heu païda?
No, tant dimarts com ahir a la productora hi va haver festa. Els polítics de Granada ens visitaren i Antonio Banderas, soci de l'empresa, ens ha felicitat per videoconferència i ens ha promès que vindrà d'aquí a dues setmanes per viure la festa amb nosaltres.

La dama i la muerte és el primer curt espanyol nominat als Oscar de la història.
Cal pensar que els nord-americans, pel que fa a animació, estan 70 anys avançats a nosaltres. Ara la diferència no es veu tant, però l'any 1927, als Estats Units, ja existia Disney. És tot un orgull figurar entre els cinc escollits i que films d'un monstre, Pixar, hagin quedat a fora.

A la pàgina web www.ladamaylamuerte.com ja es pot veure el curt. En quin moment hi ha segell mallorquí?
En el film, hi participàrem un equip de 40 persones durant un any per un resultat de 8 minuts. La meva tasca se situa en la producció. M'arriben les figures modelades en 3D amb les eines que els permeten moure's i gesticular. A més, dispòs dels guions i sé el que ha de fer i dir cada personatge, el seu caràcter i l'humor que té en cada moment. En resum, faig que cobrin vida, els donc l'ànima.

El vostre futur és quedar a Granada?
Ara estic molt bé aquí. Hi vàrem començar 40 persones i ara som uns 90. En un parell de mesos hem d'ampliar la plantilla amb 30 individus més. La cosa marxa molt bé aquí, però el meu futur és incert perquè mai no saps quan poden venir maldades. Tot depèn dels èxits i ara n'hi ha. A més a més, tinc opcions de promoció dins l'empresa. A llarg termini, m'agradaria treballar als Estats Units i acabar fent feina a casa meva, a Palma.