La cançó més trista

El concert que aquest dissabte es farà al Teatre de Lloseta no serà ni el més animat ni el més alegre de l'any, però serà potser per a alguns el més sentit de tots. El cantautor nord-americà Vic Chesnutt, en una cadira de rodes des dels 18 anys per un accident de cotxe, moria el dia de Nadal per una sobredosi de medicaments. El seu llegat, a part d'unes bellíssimes, encara que a la vegada tristes, cançons, són els prop de 70.000 dòlars en factures mèdiques que, conseqüència de la "brillant" seguretat social dels Estats Units, Chesnutt ha deixat a la família.

"Quan per Nadal vaig saber que havia mort, em va venir al cap la seva música, tan torturada i al mateix temps amb un sentit de l'humor tan negre", comenta Joan Andreu, del col·lectiu Pecan Pie, el qual, juntament amb Joan Cabot i Tomeu Gomila (Waiting for waits) ha organitzat el concert benèfic West of Rome. Una celebració de les cançons de Vic Chesnutt. Onze formacions mallorquines s'han unit a la iniciativa: L.A., Sr Nadie, Oliva Trencada, John Tirado, El gran Amant, Son&The Holy Ghosts, Gran Sol, My Deart Flotsam, Toni Monserrat Inc, Astrolabio i Petröleo.

El concert, però, té també versions particulars, cada una amb els seus músics, a l'Apolo de Barcelona, la Black Note de València i la sala Caracol de Madrid, aquest darrer retransmès en directe per Radio3. Però, qui era aquest músic americà en cadira de rodes que ja en el seu dia captivà el cantant de REM, Michael Stripe, que li produí els dos primers discs a final dels 80? Alberto Petröleo, un dels músics que dissabte pujarà a l'escenari per interpretar-lo ho té clar: "Per mi la música de Vic és l'explicació del per què de la música. És tan delicada i brutal que hi ha moments que fins i tot em fa cosa escoltar-la. És com si estigués espiant allò més íntim d'algú. Art en estat pur: sense fer net, sense adornar, ni maquillar, ni perfumar".

Una sensació que han trobat molts dels músics que, potser no gran coneixedors de la música, han redescobert aquests darrers mesos. "Havia escoltat algun tema de Chesnutt, els més coneguts, però quan ens vàrem proposar fer aquest concert vaig anar corrents a Xocolat i vaig comprar un parell de discs per posar-me el dia", diu Guillem Mesquida de Son&The Holy Ghosts. "A la primera escoltada ja vaig dir uau! i a mesura que entres en el seu món, cada cop estàs més atret per un personatge que anava en cadira de rodes i que té unes cançons amb una càrrega emocional tan gran que fan que t'aixequis del sofà". Qui tal vegada pot entendre millor els sentiments de Chesnutt és el nord-americà John Tirado, que reconeix com "el fet d'assimilar les seves lletres, les seves bromes, els seus dobles sentits, fa que t'adonis de la profunditat i dels sentiments del músic. És realment molt dur".

Chesnutt actuà al teatre de Lloseta l'any 2006, en aquella ocasió acompanyat per Dave Bazan, Mark Eizel i Will Johnson, anomenats Undertown Orchestra. Jaime Soriano, ara conegut com Sr. Nadie, conegué Chesnutt en aquell concert i fins i tot l'acompanyà a l'aeroport l'endemà. "Va ser graciós perquè si no hagués estat per la cadira de rodes segurament hauria perdut l'avió. La cadira li va permetre colar-se en una coa al control de seguretat, on almanco hi havia tres-centes persones. Així fou com arribà miraculosament a la porta d'embarcament", recorda Soriano, que defineix Chesnutt com "un exemple per a tots. Les seves limitacions mai no varen ser un impediment per a la seva creativitat i la música li serví com a forma d'expressió i d'alliberament".

Qui també quedà impregnat del directe de Chesnutt, en aquest cas el de Barcelona, fou Simó Vall, que actuarà a Lloseta amb Jaume Amengual i Toni Montserrat, un trio unit per l'ocasió per commemorar el que ells defineixen com "una celebració agredolça". El concert de dissabte també ha atret Luis Alberto Segura, L.A., que reconeix que "tot i que la meva relació musical amb Chesnutt és molt recent, m'ha sobtat la seva música intimista, orgànica i austera, que m'ha recordat molt les meves primeres gravacions". Vic Chesnutt ha estat també una figura reveladora per a joves generacions que en desconeixien fins ara la música. És el cas d'El gran Amant, que actuarà a Lloseta amb Oliva Trencada. "El que més m'ha impressionat ha estat la mescla tan personal que fa del folk i del rock", diu Gerard Armengol. El seu company d'escenari en aquesta ocasió, Pep Toni Ferrer, reconeix que va ser "Isaac Ulam -que actua al concert de Barcelona- qui m'animà a escoltar Vic Chesnutt i, la veritat, ens vam penedir de no haver-ho fet abans".

També acaben de conèixer la seva música els joves d'Astrolabio, que han quedat "fascinats" per la seva "manera de tocar i les seves cançons" que en són, diuen, "l'autèntic llegat". Noemí Garcies, ara al capdavant de Gran Sol (la banda del que abans era Demonio Sánchez), posarà la veu femenina als temes de Chesnutt. En el seu cas, "per establir una mena de cadena d'homenatges nosaltres hem escollit una cançó inèdita que Chesnutt cantà en un documental dedicat a la figura de Benjamin Smoke".

Finalment, My Dear Flotsam, també es reuneix a Lloseta en aquest recital especial. El seu líder, David Goodman, dóna les gràcies per aquesta "troballa tan constructiva que ens ha ofert la seva música, un clar reflex del que és la tristesa, la ràbia i el dolor vital". La cia de dissabte a Lloseta té un cost de 8 euros i cada músic hi interpretarà dues cançons de Chesnutt. Els doblers recaptats aniran a parar a família del músic perquè en el fons, l'únic llegat que la societat necessita d'aquesta dissortada vida són les cançons. Aquelles tristes, però belles cançons.