La bauxa, tocada de mort!

El d'ahir fou un dels dies més trists que es recorden. Tot Mallorca s'endolà per donar el darrer adéu al Carnaval. Han estat dies feliços, alguns passats per aigua, d'altres tocats pel gel i la neu, marcats per un fred que feia estona no es deixava sentir, però feliços tanmateix. Dies de bauxa, de color, de fresses, de rialles i de perversions. Però ja res d'això no existeix. Mallorca enterrà ahir la sardina i tots els succedanis de felicitat que aquests dies han duit l'escalfor a les nostres llars. Pobles com Pòrtol, Llucmajor, Manacor i Felanitx tragueren les millors gales (negres, sumptuoses i estantisses) per anar a un funeral d'aquells que fan història.

Els plors se sentien quarterades enllà. José Ramón Bauzá (batle de Marratxí i president del Partit Popular) encapçalava la comitiva de Pòrtol amb un posat solemne. També hi assistiren els membres del Club de la gent major Es Turó, encarregats d'organitzar, des de fa 18 anys, aquest sentit enterrament que acaba amb la sardinada popular, encara que avui, si es descuiden, es queden sense. "Hem telefonat avui dematí a l'Olivar per encomanar les sardines i no en tenien a bastament. Les hem hagudes d'anar a cercar pertot", comentaven les madones encarregades de la menjua.

Devers la mateixa hora, a Manacor, l'enterrament de la sardina es desenvolupava al molí de l'Ànima del barri de Fartàritx en un trist ambient de disfresses en què el dol fou el protagonista. A l'interior del molí es féu el funeral i es donà el condol per la difunta, tot i que just després es va iniciar una majestuosa processó fins a la plaça de la Torre, on es feren les exèquies i la incineració. Allà mateix, i en honor de la víctima, els participants gaudiren d'una animada vetlada amb sardines, pa, vi i festa.

Per la seva banda, Felanitx tornà a demostrar que el seu enterrament és dels més ben organitzats i festius. Fa quatre anys que un grup de joves felanitxers recuperà aquesta tradició, enguany amb la presència del reverendíssim Sr. Copulatto de Aqui-No, Superiore della Basílica Capuccina di Condonatto. Els joves es concentraren al Casal de Joves amb la presència d'un bisbe molt peculiar i la seva corporació eclesiàstica. Més tard, es va iniciar una processó pels carrers de la vila. A l'esplanada de la plaça de Pax s'oficià el funeral i es procedí a la crema de la sardina. Una torrada de sardines ajuntà amb un bon sopar monges, capellans, amics i ploradores en honor de la sardina.