“A l’IRL ha mancat tenir registrada la marca de Balears”

Quines seran les vostres prioritats al capdavant de l'IRL?
Tenim molt clar que allò que farem seran tasques de projecció exterior, com s'ha duit a terme fins ara. Cada any es faran algunes activitats pròpies de les Illes Balears a diferents països. Això ja es feia, però nosaltres tal vegada li donarem una altra visió. Les Illes aniran integrades a la resta d'activitats de l'IRL amb els artistes de Catalunya.

Com s'articularà la relació amb l'IEB? On queda el Cofuc?
D'una banda, hi ha l'IEB, amb el Cofuc integrat dedins. D'altra banda, hi ha l'IRL. És època de racionalitzar i unir esforços i l'existència per separat de l'IEB i elCofuc no tenia sentit. Consideràvem que l'objecte del Consorci anava beníssim dins el de l'IEB, l'ampliava i li donava més força. La seva integració serveix per crear una àrea de cultura i de llengua dins l'IEB, que s'encarregarà de tota la projecció de la cultura entre illes i amb la resta d'Espanya. L'IRL durà a terme tota la projecció cultural exterior. És aquí on les Illes Balears necessiten anar de la mà de la infraestructura de l'IRL, que és gran i té seus a ciutats importants.

Com valorau la feina feta des que es tornà a l'IRL?
Ha mancat tenir registrada la marca de Balears algunes vegades. Nosaltres volem incidir més a l'exterior dins el marc turístic. Volem exportar el tema cultural com a tema turístic, sobretot en els moments de recessió econòmica en què cercam altres fórmules per sortir de la crisi.

Sortir de l'Institut Ramon Llull fou una decisió equivocada?
No va ser cap errada. Eren altres circumstàncies i uns altres tarannàs. En aquell moment, jo era membre del consell directiu de l'IRL perquè era gerent de Cofuc. Les dues comunitats autònomes no es varen entendre i es va decidir que les Balears anassin pel seu vent, i això es va fer amb l'IEB. Després es va decidir tornar i em sembla bé. Fou una decisió de l'anterior Govern i no hi tenc res a dir. L'executiu actual ha analitzat la situació en arribar i ha vist que era convenient continuar a l'IRL.

La paritat entre comunitats és ara una realitat...
Hi ha una paritat absoluta. Balears i Catalunya tenen els mateixos representants. L'IRL no és més d'un que de l'altre, encara que pressupostàriament hi posa molt més Catalunya que Balears.

Com està el tema de les retallades per a l'any que ve?
És un tema pressupostari. Tant de bo es pogués duplicar l'aportació! Però no serà així, i tampoc no ho serà des de Catalunya. Des de l'Arxipèlag no se sabrà res fins que es presentin els pressuposts de 2012.

Quina opinió teniu de la política lingüística del Govern?
Sempre he estat molt respectuós i tolerant en els temes lingüístics. S'han de llevar els tabús i la càrrega ideològica a la llengua. S'ha de garantir en el sistema educatiu que els alumnes surtin amb un 100% de domini de les dues llengües. En el discurs diari, ells en faran ús d'una o de l'altra. No podem entrar dins la consciència de les persones, per molt que es legisli. De vegades, tanta legislació o tantes limitacions fan l'efecte contrari a allò que es pretén. Aquesta és la via que està encetant el Govern balear. Jo no sent que es vagi en contra de ningú, pens que es va a favor d'una normalitat.

Les diferents posicions ideològiques no han d'afectar el treball de l'IRL. Com es fa això?
Més que d'ideologies diferents, es tracta de partits diferents que poden estar d'acord amb unes coses i en desacord amb altres. La cultura ha de ser de tots. S'ha de deixar darrere la part ideològica, perquè es fa un servei públic.

Quins són els reptes generals de l'IRL?
La projecció exterior de la cultura ha d'implicar qualitat i diversitat. Tothom s'ha de sentir representat. També ha de ser una projecció que serveixi com a reclam turístic. És molt important unir cultura i turisme. Treure artistes fora és molt costós i s'ha de poder obtenir una rendibilitat. Part del que invertim ha de revertir a la societat.

Com és la sintonia amb Ferran Mascarell i Vicenç Villatoro?
És molt bona, de cordialitat i de respecte.