Enguany, els Joves de Mallorca per la Llengua han volgut deixar clar que l'esdeveniment no és només un concert, sinó una experiència cultural completa que combina actuacions musicals amb més de trenta activitats, entre les quals destaquen activitats lúdiques, concursos i xerrades sobre temes com l’ús del català, el turisme i l’ecologisme. Així com una forta presència de cultura popular amb glosades, ball de bot, castellers… i pòdcasts en directe amb creadors de contingut destacats del panorama català.
Joves, i no tan joves, han pogut gaudir durant tot el cap de setmana d’una àmplia oferta d’activitats: tornejos esportius al poliesportiu Guillem Timoner, taller de ganxet a la llar de Felanitx i d’autodefensa a les Portasses de l’Hospici, a més de la confecció del mural de l’Acampallengua 2025 que decora el poble en record de l’esdeveniment.
Paral·lelament, a la Casa de Cultura s’ha dut a terme una xerrada sobre sociolingüística, a més de la gravació excepcional del pòdcast Pati de Butaques de Júlia Mérida. Finalment, abans de dinar dissabte, amb la col·laboració de Mallorca Literària, hi ha hagut un vermut literari amb els membres del grup O-Erra, que actuaven al concert del vespre, Pau Franch i Juan Blas. L’horabaixa també ha comptat amb nombroses activitats i s’ha desenvolupat una xerrada amb Sebastià Alzamora i Mònica Terribas.
Un gran concert per a reivindicar el català
Enguany, l’escenari de l’Acampallengua ha acollit un concert memorable amb la presència d’alguns dels grups més rellevants del panorama musical en català. La vetllada va arrencar amb Pitxorines, una banda de folk formada per nou dones mallorquines procedents de diversos indrets de l’illa.
Tot seguit, Maria Hein va presentar el seu nou treball, ‘Katana’, en un entorn molt especial per a ella: el seu poble, Felanitx. O-Erra va prendre el relleu i va començar la seva nova gira a l’Acampallengua, abans d’un període de pausa. La festa va continuar amb La Fúmiga, una de les formacions més escoltades en català, vinguda del País Valencià. I tot seguit, Pep de la Tona, el nou projecte de Josep Nadal (Gossa Sorda) va aterrar Mallorca per primer pic. El punt final de la nit el va posar Fades, grup revelació de l’any, que destaca per la seva aposta clara pel col·lectiu LGTBI i la defensa de la llengua catalana.
El segon dia d'Acampallengua va començar amb un ampli repertori d'activitats que, tot i el cansament d'aquells que varen aguantar fins al final del concert, es va dur a terme amb èxit i amb una gran participació de famílies i de persones de totes les edats. «L'Acampallengua no és només el punt trobada del jovent, és un nexe d'unió entre generacions, l'espai on trobar-nos, aprendre i créixer plegats», assenyalen els Joves. Això s'ha vist clarament en les activitats de diumenge que han comptat amb una sortida senderista, taller i mostra castellera, taller de llata, taller de truc i l'actuació de Cucorba, entre altres.
19 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
victor masSegons el professor Pierre Bec tots hem parlat occità fins al final del segle XX i segurament encara és aixina, malgrat debats entre acadèmics i polítics, perquè estam a menys de dues hores de Tolosa del Llenguadoc (vol directe des de Palma) i aquesta millora en la comunicació farà possible mantenir la unitat de la llengua occitana. Sembla que també Mallorca ha tingut una relació històrica amb el Llenguadoc i la Provença que enforteix la relació amb l'occità. És mal d'acceptar que si m'entenen a Montpeller l'occità sigui una llengua diferenta de la que tenim els mallorquins. Té lògica que durant el període musulmà els cristians mallorquins mantinguessin un contacte constant amb la Provença i el Llenguadoc i el nostre primer llatí vulgar fos l'occità. Curiosament, l'Aragó i Catalunya hispanitzen les Balears, allunyant-nos de Marsella i de Montpeller. Catalunya ens lliga a Espanya 🙃.
De AsprerEfectivament, dius que a Mallorca no xerram català, sinó mallorquí (idioma-dialecto-variante, déu meu quin batibull), però no tens dallons de dir què xerren a Menorca i a Eivissa: un altre idioma? Un dialecte de què? Una variant d'on? Sociolingüísticament dius tantes animalades que es fa difícil de comentar. No passa res si no en saps, només faltaria, però no prediquis allò que no saps. No diguis coses que no pots defensar amb arguments i dades. I la pregunta continua sense resposta. Abans me demanava si te'n sortiries. És evident que no.
És absurd dedicar temps a debatre quina és la llengua pròpia de les Balears, segons l'Estatut d'Autonomia aprovat amb els vots del partit d'Isabel Ayuso i José Ramón Bauzá. Salut i bona nit.
victor masGràcies Víctor. Vull destacar que estim tant els meus arrels castellanolleonesos i la cultura i la nació castellanes que som incapaç d'odiar l'Aragó, Catalunya i Mallorca i les respectives llengües. Defensar Catalunya i el català no és autodi envers Castella i Espanya, precisament és estimar la bona educació de les millors famílies castellanes. En defensaria la independència si és la millor opció per a tothom. I no tinc clar que per parlar català i defensar el dret a la independència estigui totalment integrat. Jo he arribat a delegar el meu dret a vot dins una assemblea a on es tracten qüestions fonamentals per als catalanoparlants aplicant el criteri andorrà del referèndum sobre l'ingrés dins les Nacions Unides: convidar als fills de forasters (a Andorra d'espanyols i portuguesos) a no votar-hi. Puc ser soci d'una entitat catalanista i delegar el vot, reconeixent que un fill de forasters és millor que no voti i delegui el dret en algú local d'arrels catalanes inqüestionables. En conclusió, ni tenir el C2 ni el primer nom en català vol dir que m'hagi integrat. Vol dir que un castellanolleonès pot estimar a mort Catalunya fins a l'extrem de defensar-ne la independència, com a castellà i com a ciutadà espanyol.
victor masTe hablaré en el idioma de tu nacionalidad, el español. En Mallorca no somos catalanes, ni formamos parte de los países catalanes, que no existen por cierto y nunca han existido. Aquí en Mallorca, hablamos, mallorquín, que será un dialecto, o un idioma, una variante, pero no es para nada catalán. De hecho , el idioma que hablaban mis abuelos , está siendo destrozado por una dictadura de un catalán normalizado , dictadura que solo beneficia a los traidores de Mallorca. Sabemos que es un negocio para financiar a cuatro enchufados y cuatro chiringuitos, que intentan convencer con ideales políticos baratos a una minoría, imponiendo a una mayoría un idioma que no es el nuestro. Que es parecido, que es de la misma familia, que es un dialecto, Qué más da. Pero están destrozando nuestro mallorquín . Y tú no eres más con traidor vendido, y espero que bien pagado, porque si no eres un payaso.
De AsprerEntenc perfectament que te costi contestar, m'imagín el teu dilema. No pots dir que xerren llengua menorquina o eivissenca perquè és tan absurda la divisió que ni tu te la creus; ni pots dir que xerren mallorquí perquè te deixarien blau, i no pots dir que xerren balear perquè ningú acceptaria que el xerra; i no vols dir català perquè la teva catalanofòbia t'ho impedeix i perquè després no tendria sentit que ho negassis per a Mallorca. Ànims, a veure si te'n surts.
De AsprerEn Uep m'ha contestat, però tu encara no. Quina llengua xerren a Menorca i a Eivissa?
UepD'acord, idò no t'he de demanar perdó de res, ets un renegat. Si a part de saber la llengua te l'estimassis, la faries servir.
UepEl catalanisme es un negoci per uns pocs … com el futbol. Fanàtics ….
Si els joves tinguessin sa mateixa inquietud per temes rellevants com el excés de sector públic, el excés de funcionaris o polítics, sa malversació publica, sa corrupció, sa competitividad i sa formació universitària o professional …. Tindrien un futur.