Antoni Aloy, en una cafeteria de París en una imatge captada el mes de setembre passat per Eve Sosa.

TW
0

El cineasta mallorquí Antoni Aloy enceta un nou i apassionant projecte amb el curtmetratge Marranadas (rodat a Barcelona). No és un projecte corrent, ja que el film formarà part de l'adaptació teatral del best-seller francès Truismes, de Marie Darrieussecq. L'espectacle, protagonitzat i dirigit per Alfredo Arias, s'estrenarà el proper 8 de novembre a la sala Renaud-Barrault del teatre du Rond-Point de París. L'obra també es presentarà a Buenos Aires i a Madrid. "És un projecte que havien oferit a Agustí Villaronga. Com que ell no se'n podia fer càrrec, m'ho va passar a mi", explica Aloy.

El curt és protagonitzat per una "increïble" Pepa Charro i inclou una petita intervenció del mateix Villaronga. El conegut compositor Bruno Colais és l'encarregat de posar-hi la música. Marranadas conta la història de l'empleada d'una perfumeria que pateix una crisi de bulímia i s'acaba convertint en una porca, encara que sense perdre del tot la seva humanitat. "El treball de Pepa Charro ha estat del tot increïble. El seu personatge és molt fort i em va sorprendre la seva capacitat dramàtica".

El film està ideat per a la transició entre els set personatges als quals dóna vida el muntatge teatral. "El curt és una tercera part de l'obra, que dura 80 minuts. Són set peces de tres minuts cada una". El text de Darrieussecq conté "una crítica social molt forta, amb un punt de surrealisme". "Volia rodar una cosa que fos molt emotiva i a la vegada brutal", continua Aloy. "La pel·lícula té humor, bellesa, és bruta, lletja, surrealista... Tot això era molt per a una actriu, perquè Pepa havia de passar per molts estats i ho ha fet d'una manera impressionant", diu. "De fet, la major alegria que m'he enduit va ser quan Alfredo Arias la va conèixer i la va rebre amb un ram de flors i una reverència".

Amb Marranadas, Antoni Aloy es torna a posar al lloc on se sent més a gust; és a dir, darrere una càmera (el seu darrer film fou El celo, de 1999). "Vaig haver d'estar fora a causa d'una malaltia que ja està superada, però no és que no hagi fet res en tot aquest temps", assenyala. "He estat involucrat en alguns projectes que no han sortit. He fet mil coses creatives". El director mallorquí es defineix com "un obsés" a l'hora de fer cinema. "Faig cinema per passió, per amor", afirma. Sens dubte, es troba en un moment molt creatiu, amb ganes renovades de "tornarà a dir coses". Entre les idees que que li ronden, hi ha la de La motera, "un projecte de cinema urbà que es podria fer a Mallorca, que s'ha convertit en un molt bon lloc per rodar". "M'he sentit desaprofitat com a professional", apunta. Però això és el passat.