Notícies del dia 3 de octubre de 2011
Illes Balears / Balears
La carretera que arriba a Son Macià és municipal i el Consell no hi té cap competència.

Part forana

Carrers que encara són carreteres

La ciutat de Manacor encara té diferents carrers que són oficialment carreteres. Es tracta, per exemple, de l'avinguda de Salvador Juan, la via de Portugal i el passeig del Torrent. Aquest fet suposa que l'Ajuntament no hi pugui actuar com en qualsevol altra via i la manca de competència frena la concessió de permisos per instal·lar-hi terrasses de bar i per tancar aquests carrers al trànsit per qualsevol motiu justificat. A més, cal parlar d'un excés de burocràcia a l'hora d'organitzar-hi cap fira, com és el cas de les avingudes. Durant la darrera reunió mantinguda entre el batle, Antoni Pastor, i el conseller insular d'Urbanisme, Mauricio Rovira, el primer edil li exposà la necessitat de començar a treballar en el traspàs de titularitat d'aquestes vies. El responsable municipal, però, indicà que "allò important és que, si han de passar a ser de la Sala, almanco que siguin assumides en bones condicions de manteniment".

Guillem Mas

Un dels tècnics controla el trànsit, tant en els monitors com en els ordinadors.

Ciutat

Més de 60 càmeres vigilen d'amagat el trànsit urbà de Palma

Potser no es veuen o passen desapercebudes, però més de seixanta càmeres de vigilància controlen els punts calents de la circulació de Palma. La seva tasca és evitar els embossos a les artèries principals de Ciutat, a més de gestionar qualsevol incidència del trànsit de cotxes per tot arreu. Tanmateix, darrere les càmeres es troben una dotzena de treballadors del Punt de control de trànsit, ubicat en una sala del quarter de Sant Ferran, seu de la Policia Local de Palma. Els budells del trànsit de cotxes, per tant, es controlen des d'aquesta sala. Són 40 monitors de televisió, que, a més a més, intercanvien les imatges d'una càmera a una altra.

Ander Zurimendi

Esporles es convertí en un espai de trobada de productes de rebosteria.

Part forana

Esporles fou tot dolçor

Esporles acollí ahir la setena edició d'una de les fires mallorquines amb més renom i amb més visitants dels darrers anys, la Fira dolça. Aquesta fira és un espai d'encontre de productors i comerciants de productes gastronòmics locals i forans, la majoria dins l'àmbit de la rebosteria, i congrega ciutadans interessats en la degustació i la coneixença tant de productes tradicionals com de les darreres novetats en aquest camp. Però a la VII Fira dolça hi trobàrem també els tradicionals concursos de rebosteria per a professionals i aficionats, així com conferències i els atractius tasts de mel i de xocolata. Aquest darrer és un aliment que no deixà indiferent ningú, tal com explicà el catedràtic de Fisiologia de la UIB, Josep A. Tur.

dBalears

Panoràmica dels accessos a Palma des de l'autopista del Llevant, on s'0breva l'existència de fins a vuit carrils.

Palau de Congressos

El gran bulevard del palau convertirà l'autopista en urbana

L'Ajuntament iniciarà la remodelació de la façana marítima a l'altura del palau de congressos. De fet, el primer tram que passarà a ser bulevard serà el de l'accés a Palma des de l'autopista del Llevant. No debades, el projecte preveu que l'autopista mori molt abans del que ho fa ara. Cort ja té dissenyat aquest primer esborrany i els seus tècnics mantenen un diàleg fluid amb els responsables del Consell de Mallorca. El Consistori palmesà ha d'enviar ara el projecte a l'entitat insular i n'ha de rebre l'aprovació. I és que les competències de Carreteres depenen del Consell. Concretament, la via en qüestió deixarà de ser autopista -per convertir-se en via urbana- a l'altura del nus viari de la via de cintura amb l'autopista. El canvi d'estatus repercutirà totalment en la via. Per començar, la velocitat màxima hi davallarà dels 120 quilòmetres per hora als 50 (que és la velocitat màxima a la qual es pot circular dins una ciutat). Així mateix, és previst que se n'ampliïn les voreres per deixar espai als vianants.

Ander Zurimendi

Més de setanta clubs formen la xarxa de centres de gent gran que hi ha a Ciutat.

Ciutat

Cort no podrà pagar els clubs de gent gran fins al gener de 2012

Els clubs de gent gran de Palma hauran d'esperar fins al 2012. Fins llavors, Cort no tindrà els doblers per abonar-los les ajudes econòmiques que ja tenien aprovades i que corresponen a part del curs 2011. Sandra Fernández, regidora de Benestar Social, indica: "Resulta materialment impossible que els abonem els doblers ara, perquè no els tenim". Ara bé, garanteix que els pagaments es realitzaran "més prest d'allò que pareix". Fernández també afegeix que, davant un cas extraordinari, sí que autoritzaran el pagament mitjançant una nova línia de crèdit. "Si algun club es troba en risc de tancar pel fet de no poder esperar uns mesos, actuarem en conseqüència i li facilitarem un crèdit". En tot cas, Fernández anuncia "retallades" dins la seva àrea, ja que l'any 2012 disposarà d'un pressupost menor al d'enguany. "Però, dins els esforços per estalviar doblers, la gent gran serà la manco afectada, ja que és una prioritat per a nosaltres", afegeix la regidora.

Ander Zurimendi

Milers de persones gaudiren a Alcúdia de la tradicional Fira d'octubre.

Part forana

Diumenge de fira solidària

Amb un lleuger canvi d'itinerari (com a conseqüència de l'exclusió de les instal·lacions del col·legi Porta del Moll del recinte firal, a causa de la proximitat del bastió apuntalat) i un tarannà més solidari que en edicions anteriors, la Fira d'Alcúdia no va decebre. Milers de persones varen gaudir ahir del tradicional diumenge amb el qual s'estrena cada any el mes d'octubre. Motos, cotxes, animals, gastronomia, artesania... i ara, també, animació al carrer. La Fira d'Alcúdia és una d'aquestes mostres tradicionals que inclouen una oferta variada en la qual gairebé tot hi té cabuda, un programa molt allunyat de les fires monotemàtiques de creació més recent. Enguany, i amb motiu de l'Any mundial del voluntariat, la Fira d'Alcúdia ha augmentat el tarannà solidari i ha recaptat fons mitjançant iniciatives destinades a projectes de serveis socials i de diferents ONG. És el cas de la nova Associació de restauradors badia d'Alcúdia.

Elena Ballestero

El 2007, el Grec va fer 20 anys atenent menors en situació de risc.

Ciutat

Cort desmantellarà el programa d'educadors familiars i nins en conflicte

Hi haurà més retallades en serveis socials. El govern de Mateu Isern prescindirà a partir de desembre dels 15 educadors familiars que actualment fan feina a Palma mitjançant el Grup d'educadors de carrer i treball amb menors (Grec). Es tracta d'una històrica associació sense ànim de lucre que és present a Ciutat des de 1987 amb l'objectiu de donar resposta a una necessitat d'atenció directa dels menors en situació de dificultat o conflicte social. L'aportació anual de Cort per a aquest pla del Grec gira entorn dels 380.000 euros. El programa quedarà desmantellat per la crisi i la manca de doblers, que obliguen l'Ajuntament a prioritzar uns serveis en detriment d'altres.

Laura Morral

Les ajudes serveixen per pagar activitats extraescolars del al·lots.

Ciutat

Isern no garanteix les subvencions a les APIMA aquest curs escolar

El govern de Mateu Isern no garanteix que aquest curs escolar les associacions de pares i mares de les escoles públiques de Palma puguin rebre les subvencions que cada any es concedeixen als centres per fer programes i activitats extraescolars. Així ho admeté l'edil d'Educació, Aina Ferriol, durant la comissió de serveis a la ciutadania en una pregunta plantejada pel grup municipal del PSM-IV-ExM sobre aquesta qüestió. La regidora respongué que no sap ni quina quantitat percebran les APIMA ni quina serà, si es fa efectiva, ni tampoc si l'arribaran a rebre. S'excusà en les dificultats econòmiques que pateix Cort. El termini de presentació de sol·licituds va de l'1 de setembre al 15 d'octubre, però és que enguany encara no han sortit ni les bases d'aquestes ajudes, que el 2010 ascendien a 180.000 euros entre tots els projectes formulats per les associacions, mentre que altres actuacions del Consistori han costat més doblers.

Laura Morral

Ciutat

Retallades i més retallades

És molt difícil obrir el diari i no trobar-hi l'anunci d'alguna nova retallada al sector públic. Que si no es pagaran les subvencions ja concedides a les entitats culturals, que si s'acomiadaran al voltant de vuit-cents treballadors de les empreses públiques, que si el curs que ve s'eliminaran...

Jaume Lladó

Ela Canons sóm ara Àrea Natural d'Especial interés protegida per llei l'any 2000.

Part forana

Artà insta Madrid que compri la finca dels Canons

El ple de l'Ajuntament d'Artà ha aprovat instar el Govern de l'Estat, mitjançant el departament que consideri més oportú, o en darrer extrem l'Executiu balear, a comprar la finca dels Canons. Aquesta moció rebé els vots a favor de la coalició governant, Independents-IniciativaVerds-Convergència per les Illes, i del PSOE, a l'oposició. El PP s'hi pronuncià en contra argumentant que convé més invertir en activitats que generin llocs de feina. Així mateix, s'hi demana que els Canons s'incorporin necessàriament al Parc Natural del Llevant, a més de la cessió de les cases del quarter de Betlem al Consistori artanenc, tal com la propietat actual ho fa. Aquest acord es trametrà a les presidències del Congrés dels Diputats, del Parlament autonòmic, de l'Estat espanyol i a la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. S'ha de recordar que la zona dels Canons, situada entre la urbanització de Sant Pere i Ca los Camps i limítrofa amb el Parc Natural del Llevant, tenia un pla parcial aprovat per construir-hi una urbanització.

Guillem Mas

Tiradors, petites reixes metàl·liques i lletres són el primer objectiu dels lladres.

Crònica Negra

Profanen tombes a Palma per robar-ne peces metàl·liques i fondre-les

Desenes de tombes del cementeri de Palma han estat profanades en les darreres setmanes per bandes organitzades que n'agafen els ornaments metàl·lics per vendre'ls al pes. La següent passa és fondre aquest material, que es paga a un bon preu. Fonts policials han confirmat un "increment important" de les denúncies i queixes relacionades amb aquests saqueigs, encara que en realitat la majoria dels afectats opten per no comunicar els fets a la direcció o al quarter de Sant Ferran. Com més pes té la peça de la tomba o nínxol, molt millor. Els delinqüents han arramblat nombrosos tiradors de lloses, les lletres que identifiquen el difunt i la seva família, les portes metàl·liques dels petits altars i ornaments de coure o altre metall.

J.J.

Ciutat

El PP preveu apuntalar la majoria absoluta

El PP preveu apuntalar la majoria absoluta amb un fort creixement d'escons en almenys tres comunitats autònomes: Andalusia, Catalunya i Aragó. A més, aspiren a augmentar la representació a les Canàries, a les Balears, Castella-la Manxa, Castella-Lleó i Galícia, i creuen que perdran algun escó a Astúries, segons informaren fonts del partit.

E.P.

Illes Balears / Polí­tica
Antoni Albertí Caimari, advocat penalista.

Polí­tica

“En els pobles un traficant petit du 10, 15 o 20 grams”

El misser Antoni Albertí va néixer a Caimari, però viu a Inca des que té quatre anys. En aquesta ciutat, capital del Raiguer, començà a exercir i té despatx. "Vaig començar amb Vicente Autonell, que ja s'ha jubilat. Ara estic amb el seu fill Vicens, que fa Civil". Únic misser de la família, Antoni acabà batxillerat al col·legi Sant Tomàs d'Aquino i partí a Madrid a fer preuniversitari i després Dret a la Complutense, del 1966 al 1971. "Vaig tornar, en acabar, per fer la mili a Intendència, que llavors era al costat de Son Banya. Ja més tard, el 1974, em vaig col·legiar. Tenc el número 679". Gran aficionat als toros, Albertí fou present a la darrera corrida a la plaça de La Monumental de Barcelona, on veié José Tomás. "A l'avió devien ser uns 80 mallorquins, molts eren coneguts". Com a lletrat veterà, ens fa partícips d'una norma deontològica que encara és vigent, afirma. "El primer que fas quan has de quedar amb un altre advocat i no el coneixes és mirar en el llibre del Col·legi si és més jove o més vell que tu. Si és més vell, per respecte l'has de telefonar o anar a visitar-lo abans.

Clara Giner

Illes Balears / Cultura
Antonina Canyelles presenta dijous, l'antologia Putes i consentits.

Cultura

“Els mallorquins param per tots els forats”

Antonina Canyelles escriu poemes acurats com cites filosòfiques de grans autors, amb idees útils premsades com un pa de figa; poemes densos amb paraules cíniques, desimboltes com el ball d'una baldufa que gira graciosament, però que fa mal si et clava la punta. Putes i consentits, l'antologia que dijous, dia 6 d'octubre, serà presentada en societat pel dramaturg i escriptor Albert Mestres a les 19.30 hores, a la llibreria Quars, és la primera tasca de la jove editorial Lapislàtzuli. El nou segell ha volgut inciar el seu camí amb aquesta poetessa de 70 anys, que durant les darreres setmanes ha adquirit un notable lloc entre les obres més venudes a les llibreries mallorquines i catalanes."No anam enlloc, perquè hi vivim". Aquest mot, "enlloc", és especialment dolorós...És allò que diu Toni Serra de "la terra inexistent". Aquí, la gent no sap -i parl dels mallorquins- ni quina terra trepitja. Som uns inclusers: sabem que som fills d'un home i una dona, però no sabem qui són! De vegades, pens que tanta sort que som a la fi de la meva vida! No m'agradaria gens ser jove.

Raphel Pherrer

Imatge del pati del casal senyorial de Ciutat, datat del segle XV.

Cultura

Can Oleo, sine die

El periple de Can Oleo i la Universitat continua sent una història amb final incert. Després que la UIB i el Govern oficiassin el març passat la inauguració 'oficial' del restaurat casal (onze setmanes abans de les eleccions), l'edifici universitari del carrer de l'Almudaina encara no té data d'obertura. "Han estat moltes les vicissituds i entrebancs d'aquesta reforma", recordava llavors la rectora, Montserrat Casas. A més, ara se n'hi afegeix una de nova: no hi ha dotació econòmica per moblar l'edifici, que s'ha de convertir en seu de la Universitat de les Illes Balears al centre històric de Ciutat. Tot i l'anunci que Can Oleo obriria les portes aquest octubre, des de l'equip rectoral de la UIB confirmaren a dBalears que no hi ha data d'obertura i que, de moment, tampoc no se'n preveu cap fins que no es disposi de dotació econòmica per moblar el casal. Aquests doblers haurien d'arribar provinents de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats.

Francesca Marí

Cultura

Amant del pop i dels sentiments

Gerard Armengol és el Gran Amant. Gerard Armengol és un home del Renaixement. Tant li fa agafar les pintures com la guitarra. La diferència és que, quan compon cançons, es transforma en Gran Amant. És un apassionat més del pop i de l'amor, però també de l'art i dels experiments compositius. No és res que no s'hagi inventat: collage, dadà, cadàvers exquisits i referències a la cultura televisiva i cinematogràfica, com ara Twin Peaks, King Kong i Freddy Krueger. Estranyament, no cau en el nocillisme més pur i el valor afegit el trobam en el resultat. En els seus temes, no es conforma a descriure una situació i va més enllà: són un obra d'art. Tanmateix, no ens referim a l'expressió entesa com a lloança, sinó en el sentit més tècnic. Són una combinació de colors, més que una combinació d'acords.

Pau Riutort

Illes Balears / Esport

Futbol

Resultats Segona Divisió B

ORIOLA 0MALLORCA B 0 ORIOLA: Unay (1), Navarro (1), Carmelo (1), Teo (1), Cases (1), Dani Gómez (1), Àlex García (1), Mario Arqués (1), Óscar Rico (1), Pelusa (1) i Carlos Delgado (1).Manrique (1) per Teo, Miguel Àngel (1) per Navarro i Ibán Espadas (1) per Dani Gómez. MALLORCA B: Yeray (3), Company (1), Víctor (1), Charlie Took (1), Mateo (1), Uche (1), Àlvaro (1), Nico (1), Abdon (1), Dídac (1) i Xisco (1).Damià (1) per Mateo, Grasa (1) per Abdon i Flores (-) per Dídac.ÀRBITRE: Ortiz Blanco. Amonestà amb targeta groga el local Mario Arqués i els mallorquinistes Àlvaro, Company i Abdon.

dBalears

Futbol

Resultats Tercera Divisió

FELANITX 1P. ESPORTIVA 3 FELANITX: Josemi (3), Diego (2), Cladera (1), Alberto (1), Tomeu Nadal (2), Alcolea (1), Tomeu Vidal (2), Sete (1), Peña (2), Obrador (2) i Benji (2).Dani (1) per Cladera, Morete (-) per Sete i Mateu (1) per Obrador.PENYA ESPORTIVA: Moro (2), Villadre (2), Julio César (2), Joseto (2), Manolo (2), Piru (2), Fofi (2), Bernal (2), Edu (3), Berto (2) i Martínez (2).GOLS: 0-1: minut 25, Edu.1-1: minut 29, Diego.1-2: minut 31, Joseto.1-3: minut 42, Bernal.ÀRBITRE: Guerrero María (2). Amonestà amb targeta groga els locals Alberto i Alcolea, i els visitants Bernal, Julio César i Martínez.

dBalears

Futbol

Resultats Primera Divisió

MÀLAGA 3GETAFE 2 MÀLAGA: Caballero, Jesús Gámez, Demichelis, Mathijsen, Eliseu, Toulalan, Duda, Joaquín Julio Baptista, Cazorla i Van Nistelrooy.Isco per Duda, Maresca per Joaquín i Rondón per Van Nistelrooy. GETAFE: Codina, Valera, Cata Díaz, Lopo, Mané, Rubén Pérez, Lacen, Pedro León, Diego Castro, Barrada i Güiza.Miku per Güiza, Juan Rodríguez per Barrada i Pedro Rios per Pedro León.GOLS: 0-1: minut 55, Pedro León.1-1: minut 64, Van Nistelrooy.1-2: minut 75, Miku.2-2: minut 87, Maresca.3-2: minut 91, Baptista.ÀRBITRE: Àlvzarez Izquierdo. Amonestà amb targeta groga els locals Julio Baptista i Eliseu; i els visitants Lopo, Pedro León, Güiza, Barrada i Juan Rodríguez. Expulsà amb vermella directa el visitant Lacen.

dBalears

Serra Ferrer està disposat a comprar el paquet accionarial del director general. Pere Terrasa.

Reial Mallorca 20011-2012

El futur del Mallorca depèn de la cimera d'avui a Son Moix

La crisi és oberta i no serà fàcil de tancar. El president, Jaume Cladera, convocà divendres un consell d'administració extraordinari per a avui (16.00 hores) amb un únic punt a l'ordre del dia: "Comentaris a les manifestacions dels consellers en els distints mitjans de comunicació". Ara bé, és ben possible que es posi sobre la taula la destitució del director general, Pere Terrasa, i més encara després que el conseller Miquel Coca realitzàs un agosarat envit. Fou prou clar en assegurar que havia de partir Pere Terrasa o ho farien ells -Llorenç Serra, Biel Cerdà... El consell d'administració del Reial Mallorca es troba així dividit en dos grups.

Pep Verger./ Miquel Ramis.

Futbol

Remuntada blanc-i-blava (1-2)

L'Atlètic Balears s'emportà els tres punts del féu de l'Andorra, en un partit marcat per la rigurosa expulsió a la segona meitat del local Morales, arran de la qual l'equip de Terol va perdre el seu lloc al camp permetent als illencs d'afrontar la remuntada (1-2). L'Andorra va sortir al camp amb la clara intenció de dur la iniciativa davant un Atlètic Balears contemplatiu i al qual durava molt poc la pilota. La situació va canviar al minut 20 de joc, moment en què els palmesans s'assentaren millor al camp i començaren a crear-hi ocasions de perill.

dBalears

Els set corredors balears que varen conquerir el titol estatal.

Poliesportiu

David Muntaner regna al Palma Arena

L'ascens dels pistards balears continua. Al campionat d'Espanya de categories elit, sub 23 i femení, celebrats aquest cap de setmana al Palma Arena i organitzats per la federació balear, els illencs acumularen un total de 15 medalles: 6 d'or, 5 de plata i 4 de bronze. Dos metalls més que el País Basc, encara que estan igualats en nombre de títols -tot i que els illencs es trobaren amb el desavantatge que les dones no hi aportaren cap podi. Es notà l'absència de la lesionada Cati Rayo. Individualment, David Muntaner fou el millor de tots, amb 4 medalles d'or (persecució inidividual; puntuació; persecució olímpica, al costat del seu germa Albert, Vicenç Pastor i Albert Torres; i Madison, amb Albert Torres), que completà amb un bronze en l'escratx. Albert Torres fou el campió en puntuació sub 23 i hi superà Salvador Gonzálvez. L'altre or fou per al trio de velocitat olímpica, format per Alonso, Caldentey i Donet.

Salvador Ripoll

Un jugador del Manacor frena l'àtac d'un rival del Denia.

Futbol

El Manacor sap guanyar (2-0)

El Manacor sumà la seva segona victòria del campionat, que li permet assolir la part mitjana de la taula, davant un Dénia que deixà una bona impressió a Na Capellera, malgrat haver-hi perdut. Sortida fulgurant d'ambdos conjunts en els primers deu minuts, en els quals la pilota anava d'una àrea a l'altra en qüestió de segons. Tot canvià, es calmà el joc, quan els llevantins desaprofitaren al minut 15 un penal de Julio a Franch, que el mateix davanter visitant llançà a les mans d'un inspirat Gaspar. El Dénia passà a dominar davant un Manacor que esperava la seva oportunitat al contracop o amb jugades a pilota aturada. Gaspar salvà els locals del primer gol en dues ocasions i Rubén llançà alt un 1 contra 1 davant el porter manacorí, a set minuts per al descans. Jugadors als vestidors amb el resultat inicial, però amb oportunitats per a ambdues bandes.

Miquel Pont

Adriano rep l'enhorabona dels companys després de marcar.

Futbol

El Barça guanya a Gijón i ja és el líder (0-1)

El Barça, sense fer el seu millor partit, en tingué prou amb el gol d'Adriano a l'inici del matx del Molinón per sumar tres punts que li permeten encapçalar la taula, empatat amb el Llevant, mentre que l'Sporting continua coer amb només un punt. Les baixes en defensa del conjunt català obligaren Pep Guardiola a tornar a alinear una rereguarda de només tres homes a Gijón. Tanmateix, encara que no patiren gaire durant els noranta minuts, la idea no afavorí el joc atacant dels blaugranes, molt desencertats davant porta. Això va permetre als de Preciado arribar als darrers minuts amb opcions de puntuar, malgrat que no posaren a prova Valdés en tot el partit. Ningú no pot discutir la possessió de la pilota al Barça -fregà el 80 per cent-, però el tècnic local dissenyà perfectament una estratègia defensiva que provocà que els davanters rivals caiguessin una vegada i una altra en fora de joc. Aquesta circumstància, afegida al fet que no era el dia de Leo Messi, explica un gris triomf d'un equip acostumat darrerament a golejar amb facilitat tots els rivals.

Agències

Futbol

El Chelsea no es resigna

El Chelsea va reprendre la seva persecució al lideratge de la Premier League, que comparteixen els dos equips de Manchester, el United i el City, amb una golejada a domicili al camp del Bolton (1-5) liderada per Frank Lampard, autor de tres dels gols. Per la seva banda, els red devils i els citizens no perderen pistonada i aconseguiren sengles victòries davant el Norwich City i el Blackburn Rovers, als quals venceren per 2-0 i 0-4, respectivament, per mantenir-se una setmana més al pic de la classificació.

Agències

Els jugadors del Madrid feliciten a Higuain després d'avanzar al Madrid en el marcador.

Futbol

Higuaín no perdona (0-4)

El davanter argentí Gonzalo Higuaín, substitut ahir d'un lesionat Benzema, aconseguí un hat-trick i liderà la golejada del Reial Madrid a l'estadi Cornellà-el Prat (0-4) davant un Espanyol que plantà cara durant més de 60 minuts. L'equip de José Mourinho sortí al terreny de joc amb la lliçó ben apresa i evità sorpreses desagradables en els primers compassos. La primera jugada clara de gol fou, aquest cop per al Reial Madrid, amb una rematada al pal de Cristiano Ronaldo en el minut 3. Els blancs no perdonaren en la segona aproximació als dominis de Cristian Àlvarez. Havien passat només 16 minuts, quan Higuaín culminà una brillant jugada de tiralínies iniciada per Kaká i continuada per Cristiano Ronaldo, qui veié la desmarcada del davanter argentí i li posà la pilota als peus perquè el Pipita afusellàs el porter local amb una rematada creuada. La diana provocà un efecte narcotitzant en els homes de Mourinho, que abaixaren el ritme de joc i cediren la iniciativa a l'Espanyol. Thievy, Sergio García i Verdú fregaren el gol i feren treballar de valent un Iker Casillas que fou el millor jugador del Reial Madrid en la primera part. En el descans, 0-1.

Pere Batlle

Ara / Estat Espanyol
Rubalcaba, durant l'acte de clausura del consell politic del deu partit.

Estat Espanyol

Rubalcaba avisa el PSOE: “No em deixaré guanyar”

Alfredo Pérez Rubalcaba, candidat del PSOE a la presidència del Govern, demanà ahir als socialistes que no es resignin davant les enquestes que pronostiquen la seva derrota en les eleccions del 20-N i els llançà un missatge taxatiu: "Jo no em deixaré guanyar ni vosaltres us deixareu guanyar". Protegit pel cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, i per l'expresident Felipe González, Rubalcaba clausurà la conferència política del seu partit, en la qual oferí un gran pacte per l'ocupació, tema del qual ha fet "una qüestió nacional", i la promesa de no tocar les pensions. "No cerc ni resignació, ni nostàlgia, ni malenconia", deixà clar el candidat socialista davant la "transcendent" cita amb les urnes, i després apuntà: "Aquesta és la nostra batalla, la d'avui i la del 20 de novembre, i l'hem de combatre confiant en els ciutadans". La seva anàlisi de la cruïlla actual en la qual viu l'Estat espanyol, Europa i el món en general és que la crisi es pot superar avançant "cap a un món millor, més just, més democràtic, més solidari", que són, segons recalcà, els valors que sempre han defensat els socialistes.

Efe

Ara / Món
Constanza Barraza, xilena d'Algarrobo.

Horitzons

“No podria viure sense la música i la dansa”

Constanza Barroso arribà al món fa denou anys, a Algarrobo, comuna xilena del litoral central de la regió de Valparaíso, coneguda com "la capital nàutica de Xile". Amb tretze anys va venir a Mallorca amb tota la família: el pare, la mare -que és molt decidida i fou el vertader motor de l'aventura- i quatre germans, i deixà enrere els padrins, onze oncles i una bona colla de cosins. Aleshores, el pare, que treballava a la construcció i és músic i cantant, havia sofert diverses operacions quirúrgiques, a causa d'un greu accident laboral que, segons els metges, l'havia de deixar definitivament en una cadira de rodes. Així que la valenta matriarca l'envià tot sol cap aquí, convençuda que aquest pas milloraria la seva salut i l'economia familiar. Al final, van poder reunir-se tots i començaren una nova vida.Aleshores, la religió havia adquirit un paper important per a tots vosaltres... Sí, perquè quan el meu pare s'hagué recuperat de l'accident -que teòricament l'havia de deixar en cadira de rodes de manera indefinida-, començàrem a freqüentar l'església.

Raphel Pherrer

Moment en què els indignats ocuparen el pont de Brooklyn.

Món

700 indignats, detinguts a Nova York

Els indignats agafen força als EUA. La Policia va detenir dissabte (la matinada de diumenge hora espanyola) 700 persones durant una manifestació a Nova York, mentre s'estenen arreu del país les protestes contra Wall Street i continua l'ocupació d'una àrea de Manhattan. Els concentrats marxaren de Zucotti Park, on des del 17 de setembre centenars de ciutadans han acampat amb el lema "Occupy Wall Street", al pont de Brooklyn. Els agents n'arrestaren centenars quan obstruïren el trànsit a les vies de la infraestructura en direcció a Brooklyn. Paul Browne, portaveu de la Policia, indicà que els indignats que usaren el canal per a vianants no havien estat arrestats, però els que havien passat a la calçada per impedir el pas dels vehicles sí que foren detinguts.

Efe

Iorgos papandreu, primer ministre grec, en arribar a la reunió.

Món

El Govern grec aprova acomiadar 30.000 funcionaris

El Consell de Ministres del Govern grec aprovà ahir engegar 30.000 treballadors del sector públic. Aquesta decisió s'emmarca en la retallada per complir amb les condicions imposades per la troica -Fons Monetari Internacional (FMI), Banc Central Europeu (BCE) i Comissió Europea- a canvi del segon rescat financer, pactat per juliol. El pla de l'Executiu hel·lè planteja crear una "reserva laboral" que permeti suspendre part de la paga als funcionaris com a passa prèvia a l'acomiadament, un cop transcorreguts dotze mesos. És en aquesta borsa de treball on es pretén incloure, d'aquí a final d'any, 30.000 empleats del sector públic que podrien finalment perdre la feina. La mesura de la reserva laboral s'aprovà per unanimitat, segons fonts de l'Executiu.

Agències

Ara / Tendències
El gran nombre de satèl·lits que orbiten damunt el planeta són més vulnerables del que es pensava.

Tendències

Els satèl·lits, amenaçats

Les tempestes solars no solament són una amenaça per a la magnetosfera de la Terra, sinó que també podrien provocar la caiguda dels satèl·lits més propers al planeta, segons han explicat experts de la NASA, que han descobert que les flamarades afecten el cinturó Van Allen interior. Investigadors de la NASA han duit a terme un estudi en el qual han descobert que la radiació solar pot afectar el cinyell Van Allen de partícules d'alta energia que envolta la Terra d'una manera més agressiva del que es pensava. Els cinturons es divideixen en dues zones diferents: l'exterior, que es compon d'electrons, s'estén des d'aproximadament de 25.500 a 51.000 quilòmetres per sobre de la superfície i l'interior, que consta d'una barreja d'electrons i de protons, s'estén des de 6.400 a 12.800 quilòmetres per sobre. Segons explica la NASA, els científics tenien coneixement que el cinturó exterior podria arribar a activar-se de manera més intensa durant les tempestes geomagnètiques del sol. Tanmateix, encara no s'havia pensat que aquest tipus d'esdeveniments també podria afectar l'interior.

Efe

Opinió / Opinió
Glosa de Mateu Xurí

Opinió

La fi d'ETA

La fi sembla que s'acosta,tot i que cal matisar,perquè convendrà pensarquina ha de ser la proposta.No basta tirar una embostad'armes perquè hi hagi pau.Tancar i tirar la clauno solucionarà res,si aquest final sols ésl'inici d'una altra allau.

Glosa de Mateu Xurí

Maties Salom

Opinió

L'Academia i els principis

Que per aquestes contrades no s'hagi fet renou abastament amb la tramesa de Pa negre a la pugna pels Oscar és un efecte directament proporcional al nombre de cinemes que en el seu moment la varen exhibir. Podeu recordar, també, que en tot el territori només una...

Maties Salom

Joan Riera

Opinió

Cap a quin model anam?

Cap a quin model de societat aman? Durant generacions, i amb les circumstàncies més difícils, aquest poble no ha deixat mai abandonada la seva gent gran. Sempre s'ha enginyat les fórmules que calien per aconseguir que estiguessin atesos fins al darrer moment. Ara, ja...

Joan Riera

Ferran Aguiló

Opinió

Prerevolucionari

Importants analistes adverteixen de les similituds amb èpoques prerevolucionàries perquè s'incrementa a diari la distància entre rics i pobres, aquests cada vegada són més i amb més desesperació. Les revolucions històricament esdevenen quan una massa important de la...

Ferran Aguiló

Josep Maria Llauradó

Opinió

Alerta d'atemptat?

La CNN i els altres canals de notícies nord-americans s'han passat el cap de setmana mantenint en la pantalla la faixa d'alerta "American warning after al-Awlaki killed in Yemen", reconeixent que la notícia no és tant l'assassinat a distància d'un clergue membre d'Al-Quaida (i d'un...

Josep Maria Llauradó

dBalears

Opinió

No vagi per dit

Bauzá, hiperexplosiuJosé Ramón Bauzá ha avesat la ciutadania a declaracions explosives. A la portada del diari ABC, hi apareixia ahir aquest titular: "Bauzá: Hay directivos de entes públicos que cobraban sin ir a trabajar ni un día". El fet, que...

dBalears

Editorial

Opinió

La fermesa d'Artur Mas

El president de la Generalitat s'està guanyant adversaris a Madrid a mesura que s'acosten les eleccions. Afronta el deute català de manera diferent a la d'altres comunitats. Fa retallades en Sanitat, per exemple, però no retrocedeix ni un centímetre en la defensa de...

Editorial

Miquel Payeras

Opinió

El miracle de Bauzá

Tenia una carta amagada, finalment. El mateix divendres la va treure. La de la suposada inversió de 135 milions d'euros per part de la cadena hotelera Meliá a Magaluf. Presentada per José Ramón Bauzá, amén de Carlos Delgado, conseller de Turisme, com a conseqüència...

Miquel Payeras

Miquel Àngel Limon

Opinió

Gotes de bon humor, intel·ligència segura

Si l'humor, el bon humor, és sempre símptoma d'intel·ligència, de bona intel·ligència -d'una intel·ligència natural, llampant, ni cofoia ni elitista-, crec que Eduard Eroles és, sense marges per a la banal disputa, un tipus intel·ligent; açò és: natural, llampant, gens...

Miquel Àngel Limon

Miquel Ferrà i Martorell

Opinió

La vida segons Schopenhauer (1818)

L'aspecte total de la vida és que la felicitat es troba condemnada a l'anihilament i el desengany, que és quelcom il·lusori. La vida ens enganya seguit, seguit, tant en els detalls com em el conjunt. No compleix allò que promet, llevat de quan vol que veiem que és poc...

Miquel Ferrà i Martorell

Bernat Joan i Marí

Opinió

Radicalització a la vista?

Potser el fenomen està ocorrent pertot arreu, però a les Balears resulta, des del meu punt de vista, d'allò més evident: s'hi està produint una substitució de les elits locals. Certament, les Balears, sociològicament, som una societat conservadora, articulada al voltant d'uns...

Bernat Joan i Marí

Kika Rodríguez

Opinió

Sense futur

Dos pics la mateixa setmana he rebut el correu electrònic que demana el vot en blanc pel Senat. En el text s'assegura que suprimint la Cambra de suposada representació territorial i d'altres "pares de la pàtria" ens estalviaríem tants de milers de milions d'euros...

Kika Rodríguez