“Hem de connectar l’Arxiu amb les realitats vives”

El setembre passat, l'historiador Pere Fullana fou nomenat director de l'Arxiu Capitular de la Seu. En aquests mesos, ja ha començat a revitalitzar l'espai amb conferències i fins i tot exposicions, com la d'aquesta mateixa setmana, per donar a conèixer el seu fons musical. Tot i això, Fullana reconeix que el camí només ha començat i es marca com a grans fites el 2014 i el 2015. Hi ha, doncs, molta feina per endavant.

Com sorgeix el vostre nomenament?
Surt del nou equip de govern del Capítol. Quan Joan Bauçà és elegit president, comença a treballar diferents aspectes, com que no volem que la Catedral sigui un simple museu, sinó que ha de ser una realitat viva. La Seu és un espai de culte, però creu que el missatge cap a la gent ha d'anar molt en relació amb els símbols i el patrimoni. Aquesta és la idea del Capítol: treballar diferents vessants de la cultura, com la música i la pintura. D'ençà de la seva elecció, ha creat un equip de gent professional. Han professionalitzat tot el que fa referència a l'art, té unes persones centrades en tot el que fa referència a la iconografia i l'obra de la Seu.

I quin paper juga l'Arxiu Capitular en tota aquesta dinàmica?
A més de l'art, amb l'equip de Mercè Gambús, es requeria una altra pota fonamental, que és la part documental. Això vol dir la part de continguts de la mateixa institució.

Però què implicarà?
A mi em demanen dues coses. A part de la feina tècnica que es pugui fer a l'Arxiu, la meva direcció s'entén també com la gestió dels recursos que ja tenim amb la resta de projectes globals de la Seu. D'una banda, hem d'intentar connectar més l'arxiu amb les altres realitats vives. Hem d'intentar obrir l'arxiu i posar-lo més a l'abast del món de la investigació i de la recerca. I a partir d'aquí ser també creatius.

Què voleu dir amb això de ser creatius?
Ser capaços generar iniciatives. La primera fou les jornades sobre la Seu. Fou la meva posada en escena que l'arxiu i tècnics de Patrimoni apareixem junts i escenificam la part cultural: patrimoni, art, obra, història, documentació, arxiu...

Aquesta fou la primera passa, però cap on seguireu?
A partir d'aquí, nosaltres tenim com a perspectiva un projecte a quatre anys vista juntament amb tots els equips que som aquí dins i que treballam el final de la reforma de Gaudí. La nostra fita és: final de la reforma de Gaudí (1914) i mort del bisbe Campins (1915). Començam a fer feina perquè els anys 2014 i 2015 ha de ser un moment de posar en evidència tota una feina que s'haurà fet de modernització, documentació, posada en valor de la Seu.

Com plantejau la direcció de l'Arxiu?
Ara estam en la fase en què jo m'estic familiaritzant en tot el que s'ha fet i que, per ventura, no és gaire conegut. Aquest arxiu té l'avantatge que disposa d'un catàleg general d'una extraordinària validesa del 1943, però tot això s'està posant al dia. D'altra banda, aquest arxiu també ha estat pioner en la digitalització del fons. Ara volem donar-li la dimensió que li correspon.

Però la qüestió pràctica va més enllà?
Hem de veure de quina manera donarem un servei documental als altres professionals sense ser els esclaus dels historiadors de l'art. D'altra banda, ara estam en la fase que el 2015 volem que sigui el final de la modernització de l'Arxiu, que encara s'ha de concretar en projectes específics. Encara ho estam estudiant.

Parlau de modernització, la digitalització n'és la clau?
Mantenim converses amb la UIB i el seu servei de digitalització. Estudiam de quina manera podem convertir l'Arxiu en un laboratori per a la gent que estudia història o en altres temes relacionats i que nosaltres puguem ser-los d'utilitat.

Heu parlat d'obrir l'Arxiu a la societat; com és que fins ara no ha estat així?
És cert que no és gaire conegut, perquè aquí vénen historiadors qualificats. És un arxiu per a medievalistes i modernistes. També tenim persones que fan recerca de coses molt concretes, com historiadors de l'art. A més, hi ha una sèrie de fons que els mateixos investigadors tampoc no tenen gaire interès que se sàpiga.

A què us referiu?
Perquè en aquest arxiu no només hi ha documentació eclesiàstica, també tenim arxius privats de famílies que han fet donacions a la Seu. Hi ha documentació dels segles XVI, XVII i XVIII molt interessant des del punt de vista històric, econòmic i social.

Quines són les joies de l'Arxiu?
Les còpies medievals del Llibre del Repartiment, les cartes de franquesa, llibres de la Sibil·la. No podem oblidar que un dels grans llegats de la Seu és el musical. Tenim un subarxiu que fa referència a música des del XIV fins avui. A part, també hi ha un altre arxiu, que són els documents del que era la Confraria de l'Hospital de Sant Pere i Sant Bernat, que generava molta documentació. En resum, com que la Seu és un element de poder social, tant l'aristocràcia com les famílies amb poder adquisitiu molt alt normalment deixen testamentàriament part del seu llegat a la Seu. Això també genera que hi hagi molta documentació sobre aquestes famílies fins al segle XX.