Pa negre fa camí cap als Oscar en català

Un mallorquí camí de la catifa vermella de Hollywood i, per afegitó, parlant en català. Just quan a ca nostra els polítics tornen a treure a la palestra el debat lingüístic, l'Acadèmia espanyola del Cinema fa just el contrari, dóna senyals d'entendre la diversitat i envia com a candidata a Hollywood la cinta Pa negre, del director palmesà Agustí Villaronga.

La sorpresa ahir fou majúscula, tant per al realitzador com per als membres de Massa d'Or Produccions, que no deixaven de rebre enhorabones. La principal, és clar, era per a Agustí Villaronga que, tot i la bona notícia, ahir no féu descans i estava 'reclòs' a Barcelona immers en els assajos del seu nou projecte cinematogràfic sobre Evita Perón.

Així ho explicava Isona Passola, la productora d'aquest film que narra la història de la postguerra vista amb ulls d'infant. Passola reconeixia ahir capvespre a aquest diari la "gran alegria" de tot l'equip.

"Començam un camí que ens fa molta il·lusió, però que també sabem que serà difícil, perquè hem de competir amb les 50 millors pel·lícules del món; se'ns gira feina", assegurava. Aquest és un aspecte que també té clar Villaronga, qui recordà que "ara cal passar una altra selecció". Tot i això, el mallorquí es confessa "molt mitòman", per la qual cosa li "encantaria arribar a la catifa vermella de Hollywood, és un mite". Però per saber-ho del cert caldrà esperar al 24 de gener, quan l'acadèmia nord-americana doni a conèixer la llista definitiva de tots els candidats als Oscar, entre els quals hi ha les cinc pel·lícules de parla no anglesa a la qual opta Pa negre.

De moment, els acadèmics espanyols han cregut que la cinta de Villaronga és la millor per viatjar als EUA, superant així les altres candidates: La voz dormida, de Benito Zambrano, i La piel que habito, de Pedro Almodóvar, clar favorit fins i tot pel mateix director mallorquí. "Quan m'he dedicat a pensar en això -reconec que no ho he fet molt, perquè si no et poses malalt- em pensava que ja hi havia un premiat , i que era Almodóvar", assegurà Villaronga.

Però l'èxit de la cinta basada en la novel·la d'Emili Teixidor fa mesos que dura. Començà amb el reconeixement en el Festival de Sant Sebastià de l'any passat, continuà amb els Gaudí i arrasà en els Goya. Ara fa una passa més, cosa que "també ens portarà molt de ressò internacional", afegia la productora. Passola anuncià també que la pel·lícula ara es tornarà a reposar en moltes sales de cinema de l'Estat. "A les Illes no sé si ho han demanat, de totes maneres la resposta fou magnífica tant a Balears com al Principat i al País Valencià", recordava.

Les reaccions al fet que el film 'representi' l'Estat espanyol parlant en català és també un dels aspectes destacats per la productora. "N'estic orgullosa, de poder optar als Oscar amb la meva llengua, és símbol de la nostra riquesa". "Avui, a la roda de premsa a Madrid, els he recordat que cap llengua no pot trepitjar una altra", argumentà. Tot i això, la reacció dels mitjans espanyols no ha estat unànime pel que fa a la candidatura de Pa negre. "Hem de desdramatitzar el tema del català i donar-ne elements en positiu, i la pel·lícula n'és un", digué en referència als contraris que fos en versió original catalana.

La decisió de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques es féu pública ahir al matí a Madrid de la mà dels actors Verónica Echagui i José Coronado, que no s'estigueren de besar una Isona Passola emocionada. I és que Pa negre, a més d'optar a la llista dels candidats a l'Oscar, també representarà l'Estat espanyol en els Ariel de l'Acadèmia Mexicana. Un altre valor afegit.

Pel que fa a la recepció que pugui tenir la cinta als Estats Units, on no coneixen la història de la Guerra Civil espanyola, Passola és optimista, perquè "la postguerra és un estat mental" i allà han patit les guerres com la del Vietnam i l'Iraq. Tampoc accepta les crítiques que ja s'han fet massa films sobre la postguerra: "Em fa riure que es digui que hi ha moltes pel·lícules sobre la Guerra Civil, ja que la nostra fou una campanya en què s'hi jugaven els grans ideals del món del moment", a més de la "humiliació que pateixen els vençuts". Aquestes sensacions són les que s'hauran de transmetre a Hollywood.