Imatge del grup dels impulstors de Cultura i País, al jardí de Can Alcover. | Ferran Aguiló - J. Torres.
Entendre la cultura com a element vertebrador de la societat amb un paper clau dins les polítiques institucionals són elements essencials de l'ideari del grup d'anàlisi i d'opinió Cultura i País, que ahir es presentà en societat amb el suport de prop d'una cinquantena de professionals i intel·lectuals de les Illes Balears.
Els professors Damià Pons, Climent Picornell, Joan Melià i l'escriptor Guillem Frontera han estat els instigadors d'aquest lobby d'opinió i estudi, un cop han "copsat que vint-i-cinc anys després de l'autonomia encara hi ha un dèficit cultural més que considerable". "No s'ha arribat al sòtil que ens havíem imaginat abans com a satisfactori", explicà Picornell. Arran d'aquí, es decidí fer passes per intentar pal·liar la situació, ja que, segons el grup, "calen rectificacions urgents i decidides en el rumb de les polítiques culturals institucionals".
L'exemple el posà Climent Picornell: quan "observam que en els discursos de l'Estat de l'Autonomia la paraula cultura no surt enlloc". Davant això, Cultura i País pretén crear un fòrum de debat i diàleg en el qual es revisin els diferents vessants de la cultura de les Illes, el seu consum, i el teixit empresarial i econòmic que genera.
La presidenta Margalida Tur i el vicepresident, Josep Maria Llauradó, tenen clara la necessitat "d'influir en la presa de decisions" que es creen en les institucions públiques, i més ara que s'acosten les eleccions. "Hem de posar sobre la taula quin és el seu estat de salut per després poder mirar cap al futur", emfatitzà Tur.
Les primeres tasques del col·lectiu se centraran en tres grups de treball dirigits a estudiar "un nou impuls a la cultura, els compromisos electorals en els programes polítics i la distribució competencial de la gestió institucional de la cultura", assenyalà Llauradó. Aquestes tres temàtiques s'han plantejat des de fa temps en diversos sectors culturals, però no s'han analitzat en profundidat. Cada tema serà estudiat pels membres de l'associació, que, en tres mesos, presentaran un informe "documentat i rigorós -afegí Damià Pons- perquè es pugui presentar a aquells que tenen capacitat de decisió"; és a dir, "perquè els diferents grups polítics assumeixin les propostes en els programes electorals" i ho posin en pràctica des de les institucions.
L'objectiu final serà, però, generar unes dinàmiques de feina perquè millori la vida cultural i la seva visibilitat, a més que la llengua i la cultura pròpies del país siguin "elements essencials per a la creació d'una societat cohesionada i dotada d'una identitat evolutiva i integradora". La tasca comença ara amb els setze grups de treball proposats fins ara, que donaran resultats el 2011.
43 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els antropòlegs fa temps que abandonaren el concepte de cultura nacional, conscients de que les cultures són forces socials que superen les fronteres i parcialment les llengües. (Algú va dir també que és curiós cóm el concepte de “nació†és molt recent, i a l'hora, tan reclamat i perillós). Recloure una cultura a un perímetre fronterer és artificial, i darrere les coses artificials només hi ha interessos instrumentals i finalistes. Tal vegada aquest “consum†i “teixit econòmicâ€? L'economia i la política de la cultura: tan lluny del sentir de la gent que viu la cultura. En la meva opinió, la millor alternativa és fomentar les manifestacions culturals i crear lligams amb altres cultures; incidir en les connexions, més que en les diferències.
Quan es parlarà de teixit econòmic...?
Sembla una reunió mortuòria, qui era el mort?
No esperava trobar tanta fel en una notícia com aquesta.
L'abril de 2008, Damià Pons va fer una conferència per l'Ajuntament de Palma amb aquest títol: Cultura i País (reflexió i projecte). Està penjada a internet i acaba així: "...podem retornar al projecte cultural de futur que elaboraren aquells prestigiosos intel·lectuals i escriptors mallorquins d'entre els segles XIX i XX (...) jo pens que substancialment conserva tota la seva validesa (,,,) nosaltres en benefici de la nostra cultura pròpia convendria que no ens en desentenguéssim." És evident qui és el pare del projecte.
Idò sí, posau-me negatius tal com us plagui. Però Frontera, ens hauries d'explicar en algun article dels teus perquè serveix l'OCB. Per aquí abaix parlen de capelletes, i això és el que sembla aquest "grup serra bis". A veure si ens ho aclareixes al durs de mollera. Per cert, que trob molt a faltar na Maripau (on la tens ara, Biel, per devers Convergència?), l'inefable Mesquida, la futura Nobel Carmele Riera, el mata-moros Capellà, el set-ciències emparellat amb na Calvo i algun pintoretxo. En Bibi pot ser, Antònia guapa? Al menys hi hauria una mica d'humor, tot i ser naif. No anau enlloc, just a fer nosa.
Per aquí baix juraria que hi ha gent que es mor de ràbia perquè no l'han convidada a formar part del grup... Per favor, prou d'enveges, de rivalitats, de travetes, de partits, de sectes, de collonades! Cultura i país, sí! Facem feina tots, facem pinya!
Esper que en MIQUEL AMENGUAL no es dediqui a l'ensenyança, veient com NO SAP usar la H . No li podem fer cas a la seva opinió, pobret!
Si tots els que surten a la foto són de l'Obra Cultural Balear, com així creen una capelleta nova? No seria més productiu que l'OCB creàs un seminari específic per elaborar aquest estudi? Així i tot no som dels que per aquí es dediquen a pegar amagats en pseudònims a la gent que fa coses. Com així tant d'autoodi? Peguen als que hi ha a la foto (i a altres que no hi són) que, d'una manera o d'una altra, defensen la llengua, la cultura i el país. Potser no hi són tots els que hi haurien de ser i potser n'hi ha que no importaria que hi fossin, però si volen fer feina, d'entrada mereixen ànims. Si ho fan malament ja ho criticarem, però ara: ENDAVANT LES ATXES!
Aquests ens han de salvar? Anam ben areglats.