Rere les petjades d'Esperança Mayol

Tenia noranta-tres anys quan Esperança Mayol Alcover (Puerto Rico, 1881) veié plasmades les seves memòries en un llibre. Sota el títol d'Islas. Autobiografía, aquesta filla de sollerics desgranava, l'any 1974, les seves vivències més personals sobre Puerto Rico. Suposava el testimoni vivent d'una història a cavall entre la vall dels Tarongers i el país americà, on desembarcaren tants d'emigrants mallorquins. Ara, trenta-sis anys després d'aquella primera publicació, l'estudiosa Pilar Arnau la torna a treure a la palesta com a testimoni d'una acurada anàlisi social i històrica de principi de segle XX.

El passat mes de novembre, Pilar Arnau presentà el relat d'Esperança Mayol en el simposi Memòries, autobiografies i autoficció, de la Universitat d'Alacant. Amb ell, l'estudiosa experta en literatura, recupera una figura mig oblidada de la nostra història per analitzar 'l'aventura de l'emigració' a través dels ulls d'una dona. Amb Islas, Mayol "combina la crònica familiar amb fests històric i suposa un document vivent sobre la influència que tingué Mallorca i els mallorquins en les distintes àrees de la comunitat borícua", explica.

La recerca de noves literatures i veus poc conegudes suposa un repte per a Pilar Arnau, que reconeix que, malgrat haver estat estudiada per alguns historiadors, no s'ha aprofundit en el relat d'Esperança Mayol. En ell, narra com arribà a Sóller el 1890, amb només 9 anys, i com ella i sa germana s'hi estaren quatre anys més internes a les escolàpies. "A final de segle hi hagué un gran cicló a Costa Rica que destruí part dels cafetars de la família, que hagueren de vendre el casal que tenien a Sóller, per la qual cosa no tornaren mai més", explica.

Però, a banda de fets quotidians de la crònica familar de Mayol, Pilar Arnau en destaca també elvessant "conservador", que sols "parla amb els dels seus estatuts, bona part d'ells mallorquins". Per contra, "no diu res de les condicions del treball dels seus empleats, no cita cap conflicte racial ni deixa entreveure un gran pudor cap a una sensualitat silenciada", afegeix l'estudiosa. Uns aspectes que marcaren també el quefer diari dels emigrants, però que no són considerats 'aptes' per ser narrats. Mayol conta la història perquè els seus néts no oblidin les arrels i per explicar la influència dels mallorquins a Costa Rica. "Fins i tot aporta dades poc estudiades, com la creació d'un exèrcit mallorquí a Puerto Rico per defensar els interessos privats", argumenta mentre recorda la relació-llistat de llinatges mallorquins al país caribeny o la impermeabilitat de la classe social d'aquella època. Un relat, doncs, encara vigent.