Francesca Marí
Balears a Mercartes
La projecció exterior de la cultura que es genera a les Illes Balears és un dels assumptes pendents que, en els darrers temps, ha pres força dins el camp de les arts escèniques. Cinc productores de l'Arxipèlag participen a partir d'avui i fins divendres a Mercartes, el Mercat de les Arts Escèniques de Sevilla, que s'ha convertit en un dels millors aparadors per a professionals dels projectes teatrals a l'Estat i on es donen a conèixer les propostes a programadors, gestors i experts. En concret, enguany hi prendran part Corcada Teatre, Produccions de Ferro, Produccions del Mar i les novelles La Calòrica i Tshok. En total aquestes duran a terme més d'una desena de projectes escenogràfics, a més de la promoció de l'espai del Teatre del Mar com a centre d'exhibició, segons explicaren ahir des del mateix espai que fan part de Gescènic. "A banda de la producció del Teatre de Mar, que ara tenim en gira Camarada K, també ens donam a conèixer com a espai d'exhibició i presentarem els tallers teatre i literatura i el de laboratori", afegiren. Per la seva banda, Corcada Teatre han estat convidats a Mercarters per cercar distribuïdors o coproductors per a les iniciativfes que han de posar en marxa l'any que ve.
Les passions de Toni Roig
Llibertat, llengua i territori foren premisses cabdals en l'ideari que Toni Roig plasmà amb les seves cançons punyents. Però la música no era l'única passió de Toni Roig, les arts plàstiques, i en concret l'escultura, foren també capdals en el model d'expressió d'aquest músic multidisciplinari.
Adéu a la gran dama
L'actriu mallorquina ha finat als 90 anys d'edat. El teló davallà ahir de manera definitiva per a Catalina Valls. La gran dama del teatre balear morí a 90 anys després d'una intensa vida dedicada a les arts escèniques i a escriure, dues passions que la portaren per nombrosos escenaris amb més de quaranta obres a l'esquena. Les seves interpretacions de dona Obdúlia a Mort de dama, a El rei Pepet de Llorenç Capellà i La dida de Salvador Galmés són sols algunes mostres de la intensa carrera de Catalina Valls, també coneguda com na Catalina dels ous. Es tracta d'una professió, per cert, que Valls inicià de ben jove a Barcelona per formar-se en l'art dramàtic.
Un castell encara a mig bastir
"Això és una falta de respecte pel que fa a les Illes Balears, un exemple més del que sol fer Madrid amb nosaltres". Així de contundent es mostrà ahir el conseller insular de Cultura i Patrimoni, Joan Font, sobre la partida 'fantasma' per a la restauració del castell d'Alaró. De moment, el Govern estatal no ha previst cap consignació per a la rehabilitació de la fortificació, uns doblers que ascendeixen a 240.000 euros i que l'any passat l'Estat es va comprometre a pagar durant quatre anys.
L'amor en temps colonial tanca l'òpera del Principal
L'amor marcat pel colonialisme centra el llibret de Léo Delibes Lakmé, que avui i diumenge posaran punt final a una temporada d'òpera al Principal una mica convulsa. Si bé la temporada de lírica s'inicià amb mal peu (i pocs doblers), el director artístic del teatre, Xisco Bonnín, es mostrà satisfet ahir pels resultats: "Basta de lamentar que no tenim doblers, facem feina amb els recursos que tenim". Sota aquesta premissa, l'activitat operística al centre palmesà ha transcorregut amb normalitat fins a arribar al Lakmé d'avui, que es presentarà en concert amb la participació de 12 solistes i uns 150 músics i cantants. "És un projecte que he volgut oferir per donar qualque cosa un tant especial al públic", afegí Bonnín, a l'hora d'explicar aquesta obra "meravellosa" que parla d'una història d'amor a l'Índia colonial i del xoc de cultures que suposà. "Passava fa 150 anys i també passa ara", precisà el director, que ha comptat amb la soprano valenciana Sílvia Vázquez i el tenor nord-americà Eric Fennel com a grans protagonistes, a més de l'actuació de l'Orquestra Simfònica de Balears i el Cor del Principal.
Madrid es desentén del castell d'Alaró
Les obres d'urgència del castell d'Alaró han acabat i tot apunta que Madrid s'ha oblidat de proseguir-ne la rehabilitació. Els pressuposts del Govern espanyol per al 2011 no preveuen, de moment, cap consignació sobre els 200.000 euros anuals que la ministra Àngeles González-Sinde es va comprometre a pagar cada any per a la seva restauració. Així ho confirmà ahir el senador autonòmic Pere Sampol, que portarà aquesta qüestió al ple de la Cambra alta d'aquí a quinze dies. "No hem trobat cap consiganció sobre els doblers promesos per al castell d'Alaró, la qual cosa ens fa pensar que no s'ha fet la reserva de crèdit pertinent", apuntà ahir el senador nacionalista, que recordà el greuge que això suposaria.
Patrimoni torna a multar l'Ajuntament de Santanyí
L'Ajuntament de Santanyí s'enfronta a dues noves multes del Consell de Mallorca. El departament insular de Patrimoni ha tornat a interposar una sanció econòmica de 300 euros al Consistori santanyiner per infracció al patrimoni històric a la fortalesa de Porto Petro i, a més, ha dictat una ordre d'execució i respectiva multa per la mala restauració a la torre nova de la Roca Fesa, també valorada en 300 euros. Ambdues multes es repetiran cada dos mesos fins que l'Ajuntament presenti els respectius projectes de restauració. És la segona vegada que el departament insular de Patrimoni recorre a penalitzacions econòmiques amb l'Ajuntament de Santanyí.
Bestard comença a rodar
Toni Bestard agafà la claqueta de rodatge i pronuncià les màgiques paraules: "Acció!". Ha hagut d'esperar quatre anys per fer realitat el projecte d'El perfecto desconocido, la seva primera pel·lícula, que tindrà l'actor irlandès Colm Meaney com a gran protagonista. El rodatge del film donà el sus ahir a una casa de foravila de Llucmajor i s'allargarà sis setmanes, durant les quals també gravaran seqüències als municipis de Bunyola, Calvià i Campanet. No debades, Bestard ha plasmat el primer llargmetratge a la terra que l'ha vist néixer, tot i que dins els ambients culturals no sigui un indret molt prolífic per a rodatges cinematogràfics.
Minva la despesa en cultura
La crisi ha sacsejat de ple el sector cultural de les Balears. Mentre que les diferents administracions públiques de l'Arxipèlag incrementen les partides de Cultura dels seus pressuposts, els ciutadans illencs rebaixen a marxes forçades la despesa en aquest sector. En tres anys, la despesa total en cultura ha passat de 442 milions d'euros l'any 2006 a 417 milions el 2008, cosa que suposa una disminució del consum cultural de 25 milions d'euros. Així es desprèn de la Memòrica del Consell Econòmic i Social (CES) del 2009, amb unes dades presentades per l'Institut d'Estadística de les Illes Balears.
Foc i fum al Mallorca Fantàstica
Després de cinc dies d'intensa activitat el Festival Mallorca Fantàstica posà ahir punt final amb la mirada fitada en l'any que ve. Així ho reconeixia ahir Joana Pol, organitzadora del certamen multidisciplinar, que ja té en ment propostes noves per "créixer" tant en públic com en activitats. El Festival Park ha estat durant aquests dies la seu central del Mallorca Fantàstica, que ahir vespre desafià el mal temps amb la seva tradicional dimoniada. "Hi ha tres elements que per a nosaltres són indispensables: els joves, els premis que entregàrem dijous i els dimonis", va recordar Pol. Enguany, del foc i del fum màgic s'encarregaren els dimonis Esclatabutzes de Sóller, els felanitxers dels dimonis a Lloure, la Fil·loxera de l'infern de Binissalem i la companyia de recreació medieval El Podenco Blanco. Un espectacle que cada any aplega molts visitants i que suposa el colofó a un dia d'ahir també ben carregat d'activitats, sobretot destinades al públic infantil i juvenil, amb Shinigamis Mallorca i el Club Age of War.
El còmic desafia la pluja
La pluja no va poder amb la força del capitan Trueno, Tintín o el Víbora. Si bé de bon matí el ruixat es deixà sentir per Ciutat, els 68 expositors de la Fireta de llibres i tebeos no defalliren i muntaren les seves taules sota les arcades del pati de la Misericòrdia. A les deu, la fira pogué obrir les portes a un públic ben fidel. Armats amb paraigües i impermeables, famílies senceres es passejaven entre historietes i llibres de tots els temps. "És molt gratificant veure la resposta de la gent", explicava Joan Miquel Morey, de l'Associació d'Amics i Víctimes del Còmic, organitzadors de l'acte. Ara bé, la 21a edició d'enguany tingué un protagonista ben especial: Tintín. Les aventures d'Hergé centraren bona part de les activitats organitzades ahir dematí al pati dels Hòmens. La primera fou el cercavila d'Els Pícaros, passant pel gegant trivial tintinaire que es disputà dins una de les sales expositives de la Misericòrida. Dotze alumnes de l'IES Sureda i Blanes demostraren els seus coneixements sobre les històries de Tintín. Era la demostració del treball que han realitzat a classe i a casa de la mà de la cap del departament de castellà del centre, Joana Ferrà, amb la lectura del Vol 714 cap a Sidney. "Ha estat una entretinguda activitat per fomentar l'àbit lector entre els estudiants, a part de les activitats que el centre realitza amb Norma Còmics", explicà Isabel Franco, també professora del centre.
Oberts a 'Tot i molt'
Onze espectacles seran els protagonistes del programa infantil i juvenil Tot i molt, una proposta que enguany veu engreixada la seva programació tot i les retallades econòmiques i la crisi. La música, el teatre i la dansa seran les protagonistes d'aquests mesos en una programació dedicada no només a les escoles sinó també al públic familiar.
Tintín arriba a Palma
Les vinyetes tornaran a envair aquest cap de setmana el pati dels Hòmens de la Misericòrida. La Fireta de llibres i tebeos vells, organitzada pels Amics i víctimes del còmic, arriba a la 21a edició amb un protagonista ben especial: Tintín.
Tardor patrimonial
La festa estival de l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha donat pas enguany a una festa de tardor més íntima, més dedicada als socis, que "són el vertader caliu que manté l'associació", explicà el president de l'entitat, Pere Ollers. Així doncs, la coca de trempó del mes d'agost donà pas als bunyols i la mistela per brufar l'activitat que l'esmentada formació manté ferma envers la defensa del patrimoni històric de l'Illa.
La fantasia torna en format festival
Després de l'empenta d'Alex de la Iglesia en l'edició passada, el Festival Mallorca torna a la palestra amb més propostes culturals vinculades, totes, a mons meravellosos. Literatura, pintura, fotografia, disseny i cinematografia són les principals disciplines artístiques que confluiran a partir d'avui i fins al 31 d'octubre en la tercera edició del certamen. Festival Park es convertirà aquests dies en escenari de lluites d'espases, balls de dracs i projeccions de curts fantàstics que l'any passat ja reberen una bona acollida, a més de la participació del cineasta i director de l'Acadèmica de cinema, Alex de la Iglesia. L'edició d'enguany, apunta Joana Pol, coordinadora del certamen, inclourà algunes novetats, com també la presència del conegut director espanyol Àlvaro Sáenz de Heredia, que rebrà el premi homenatge del festival. Aquest serà un dels plats forts del Mallorca Fantàstica d'enguany, que començarà avui a les 20.30 hores amb la inauguració de l'exposició Preiere Temptacions, d'Enrique Toribio i Mirage de Giselle Palou.
Canet obre el curs de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià
L'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià encetà ahir el nou curs amb un discurs de l'artista i acadèmic numerari Ramon Canet sobre la vigència de l'obra gràfica. No debades, Canet és un conrador d'aquest art que, segons assegurà, sempre ha estat un mitjà amb consciència socialitzadora. "Com a obra original múltiple, l'obra gràfica porta un caràcter més democràtic i progressista que qualsevol altra manifestació artística", assegurà, tot posant com a excepció la fotografia i els mitjans audiovisulas i digitals. La incursió, dins aquest camp artístic, de les noves tecnologies amb nous mètodes i llenguatges, centraren també part de la intervenció de Canet, qui lamentà la desconeixença de part de la societat -i també d'artistes- cap a les tècniques tradicionals de l'obra gràfica o fins i tot el seu significat (que es dedicà a explicar). "Hem de clamar per la necessitat de salvaguardar les tècniques tradicionals", però "difícilment serà possible si aquestes no es continuen aprenent en les escoles d'oficis, pràcticament desaparegudes al nostre entorn més proper". Tot i això, expressà confiança que els mètodes tradicionals i les noves tecnologies "puguin conviure, si més no, com a processos híbrids".
Llorenç Moyà narrador
La creativitat narrativa de Llorenç Moyà (Binissalem, 1916 - Palma, 1981) protagonitza el tercer títol de la col·lecció L'in6, dirigit per l'escriptora Antònia Vicens i editat pel Departament insular de Cultura. La col·lecció, que pretén tornar a posar a la palestra obres exhaurides o editades una sola vegada, s'ha decantat enguany pels particulars contes d'A Robines també plou o rebel·lió dels titelles, que Moyà va escriure entre els anys 1955 i 1957 i que inclouen un marcat sentit binissalamer. "Home entrenyable, Llorenç Moyà fou un escriptor de postguerra que estimava els llenguatge i que va saber defugir dels pamflets polítics de baixa qualitat", recordava ahir la directora de la col·lecció literària. Vicens assegura que la recuperació d'aquest títol, publicat l'any 1958 per Moll, és una bona oportunitat per donar a conèixer el camaleònic escriptor conegut majoritàriament per les seves obres versades, però que "estimava les paraules en cercar l'ésser humà", afegí.
Compte enrere per protegir la Sibil·la
Després de gairebé dos anys de treballs, el cant de la Sibil·la arriba a la recta final en la selecció com a Patrimoni Cultural Immaterial. Serà entre el 15 i el 19 de novembre a Nairobi durant la reunió del Comitè intergovernamental de la Unesco. El mes de juliol de 2009 el Comitè espanyol ratificà el cant medieval com a candidat a la Unesco, juntament amb els castellers, els patis de Còrdova i el flamenc. La 'competència', doncs, és ben forta, sobretot pel que fa al flamenc, que ha recollit adhesions més enllà de l'Estat. Així, centenars de propostes d'arreu del món hauran de ser discutides durant quatre dies a la capital kenyana en un congrés en el qual assistiran el conseller insular de Cultura, Joan Font, i el seu director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà.
'Caçadors' de noves estrelles
Els nervis eren ahir el pitjor enemic de les més de dues-centes persones que es presentaren al càsting per al musical de Tomeu Penya. Convocat per la productora Illamor, les escales de la cinquena planta de l'Auditòrium eren un anar i venir de gent disposada a mostrar el seu talent. El cant fou la primera prova, en la qual hi hagué grans veus i també bastants galls. Allò important, però, era cercar un paper en el futur musical basat en les cançons del vilafranquer. "Tomeu Penya és tot un emblema a Mallorca, per això se'ns ocorregué fer aquest primer musical sobre ell", explicava ahir el productor Tomeu Oliver. Vora ell, la directora escènica, Montse Camañes, i la directora coral, Laia Jornet, avaluaven les qualitats artístiques dels candidats.
“Dins la societat d'avui dia jo sóc el covard, l'antipatriota”
Els joves d'avui gairebé no recorden com fou allò del servei militar obligatori, l'objecció de consciència o la insubmissió. A d'altres, en canvi, els marcà la vida. Aquest fou el cas de l'escriptor i llibreter Àlex Volney, que optà per encarar-se a aquell 'imperatiu legal' dins un govern socialista que feia aigües. "No vaig decidir fer la mili, m'obligaren a fer-la", explica mentre recorda la frase que diu que "el mal tràngol val més passar-lo prest". Aquest estiu Àlex Volney s'ha tornat a encarar amb aquell temps d'instrucció i "penitència patriòtica" amb la publicació del llibre Des de la frontera. Dietari 1989-1990 (Ed. Moll), on retrata "com em feren perdre un any de la meva vida" dins un quarter militar. A través d'un dietari ben curós, Volney no treu ferro a les adversitats d'aquells temps i narra amb tots els detalls com foren aquells 231 dies des de la primera notificació per entrar a files fins que se'n desempallegà. Era la pantomima d'un estat que cridava a la democràcia mentre els reclutes es dedicaven a cantar salves a la pàtria dues hores diàries.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma