La historiadora Margarita Durán. | T. AYUGA

TW
6

La historiadora Margarita Durán prengué ahir possessió del càrrec de directora insular de Cultura i Patrimoni amb la mirada fitada a "prioritzar" activitats i recursos, assegura. Durán no és novella ni en el camp cultural ni en el de patrimoni, i reconeix que ja s'ha reunit amb sectors culturals de l'Illa per tal de saber quines són les necessitats de cadascú.

Com encarau aquesta macrodirecció insular?
Hem de determinar quines seran les actuacions que s'han de prioritzar i de quines partides econòmiques disposam. Cal encaixar el nostre programa electoral en la continuació d'actuacions ja iniciades, com també plantejar-ne d'altres. Hi hem trobat molts de fronts oberts i ara hem de determinar què és pot fer i què no es pot fer. Intentarem ser tan racionals com sigui possible.

El vostre partit parla de cultura i economia, com creis que s'han de conjugar?
Sempre parlam del valor social que té la cultura, però la cultura també té un valor econòmic, i no parl només del caire turístic. Hem de tenir molt en compte les empreses culturals a l'hora de parlar de reactivació econòmica. A Mallorca hi ha sectors productius que no tenim, però podem competir en cultura perquè hi tenim uns fonaments que s'han d'aprofitar. S'ha de parlar amb el sector privat i caminar plegats. Això no vol dir que s'hagi de subvencionar tot, sinó tenir present les iniciatives culturals del sector.

Teniu cap prioritat urgent?
Una de les prioritats és l'elaboració d'un projecte arran de la declaració de la serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat. Hem de demanar ajudes a Madrid abans que s'acabi el termini. Hem de justificar aquesta protecció amb la identificació dels elements no tan sols paisatgístics, sinó també patrimonials i etnològics. Es farà un projecte global en el qual la participació de Patrimoni serà cabdal.

Com plantejau la gestió del teatre Principal?
Encara no hi ha una decisió ferma sobre com s'estructurarà el seu organigrama, o si mantindrà la figura de la gerència. Sempre hem defensat la professionalització de les persones que han d'estar al capdavant dels equipaments culturals. Allò important és que hem de quadrar l'oferta pública amb la privada per no duplicar esforços. Allà on no arribi un, hi arribarà l'altre. A més, s'ha de tenir més en compte el públic.

A què us referiu quan parlau de tenir en compte el públic?
No s'ha de programar només amb els criteris dels programadors, sinó que també s'ha de fer una programació d'acord amb el públic, que és qui paga els imposts. Hi ha d'haver un equilibri entre qualitat i acceptació pública. A més a més, l'equipament està desaprofitat i hem d'elaborar una programació amb antelació per poder-la incorporar a l'oferta turística. Hem de posar-ho fàcil a la gent perquè vagi al teatre i perquè sigui un valor afegit.

Com pensau resoldre els deutes pendents del departament, com l'Espai Mallorca?

Sempre hem dit que el primer que s'ha de fer és pagar els proveïdors i després ja decidirem què és prioritari i què no. En el cas de l'Espai Mallorca, som conscient que s'ha fet feina i ben feta, però s'hi pateix una situació dramàtica. Ara no sabem quina continuïtat pot tenir l'espai, però s'ha de pagar el que es deu.

Política Lingüística quedarà englobada dins la vostra direcció insular?

Malgrat que l'estructura política sigui una altra, mantindrem els funcionaris del departament i continuarem amb allò que marquen la Llei de normalització i l'Estatut. Ara bé, hem de veure quines actuacions són prioritàries i quines no.