“Veig la humanitat en Sharbat”

Volia veure món i a 19 anys partí de ca seva. De llavors ençà, i d'això ja en fa 42, Steve McCurry no ha aturat de rodar pel planeta retratant la "humanitat" de les persones i els entorns. Aquesta quimera per la fotografia li ha comportat molts de reconeixements. El major, el retrat de la nina afganesa Sharbat Gula, que el 1984 immortalitzà a un camp de refugiats a Nasir Bagh i que l'any següent fou portada del National Geographic. Aquella instantània i 119 més es poden veure des d'ahir i fins al 4 de setembre a la plata noble del Casal Solleric. Sota el títol Steve McCurry. Retrospectiva, el centre palmesà i la Magnum Photos fan un repàs a algunes de les mirades del fotògraf documentalista nord-americà, que mostren les realitats de l'Afganistan, Birmània, Cambodja, la Xina, Tailàndia, el Iemen, Sri Lanka i el Perú, entre d'altres.

A moltes d'aquestes zones hi ha conflictes, dels quals McCurry despulla el vessant més bel·licista per mostrar el costat de la "humanitat", que tant li interessa. Sobre l'al·lota afganesa, el fotògraf assegurava ahir a Palma que "no hi ha dia que no em demanin per aquesta fotografia; el món sencer s'enamorà de Sharbat". La seva expressió és "portadora de dignitat", manté, encara que reconeix que no és símbol de l'alliberament de la dona, un fet que a l'Afganistan encara és ben enfora. "És el símbol de la meva carrera perquè veig en ella tota la humanitat, i la humanitat és el que cerc en les meves fotografies", afegí. "Porta la dignitat en la seva expressió", afegeix.

Bon coneixedor de la cultura asiàtica, McCurry es declara també un enamorat de l'Índia, a la qual descriu com "un altre món" fascinant. Precisament el seu primer llarg viatge fou a aquest país i en comptes de les sis setmanes previstes hi quedà dos anys. De la seva cultura, la nord-americana, se'n declara com un "outsider", mentre que a Àsia "em sent com a casa meva", va apuntar el fotògraf. Els seus retrats són els d'una societat marcada per la pobresa, els règims, la guerra i els desastres naturals de la qual McCurry vol immortalitzar l'ànima.