Fi de trimestre amb festa... malgrat tot
Els centres educatius de les Illes posaren ahir punt final a les classes amb representacions, betlems i nadales. Acaba així un primer trimestre tens i amb esperit molt reivindicatiu; un trimestre en què la comunitat educativa s'ha mobilitzat contra les retallades i el nou model lingüístic que volen impulsar a les escoles els governs del PP, tant de les Illes com de l'Estat; un trimestre en què ha estat sovint notícia per les tancades de professors, pares i alumnes en escoles i instituts (28-N) i per la campanya "Enllaça i abraça el teu centre". Ahir, però, demostraren que la il·lusió i les ganes de tirar endavant no es perden.
Pel català, pel gallec i per l’euskera
Més de 300 persones es concentraren ahir capvespre davant la Delegació del Govern de Palma per mostrar rebuig a la futura Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). El futur text situa les llengües cooficials en un quart nivell en el currículum educatiu i és per això que tota la comunitat educativa decidí clamar ahir pel català, pel gallec i per l'euskera a l'escola. Durant la protesta es llegí el Manifest a favor de la llengua, en què demanaren que "es respectin les competències autonòmiques en matèria d'educació i el manteniment d'un model educatiu propi, que és el que recull la riquesa de la diversitat cultural, patrimonial i lingüística de cada un dels territoris".
Balears exporta “Enllaçats” a les comunitats amb llengua pròpia
Balears exporta a les comunitats amb llengua pròpia la iniciativa "Enllaçats", amb el nou lema "Enllaçats per la llengua ara més que mai", "Acaroados pola lingua agora máis que nunca" i "Hizkuntzez elkarturik inoiz baino gehiago". Així responen la comunitat educativa, els sindicats i les entitats civils a l'atac a les llengües pròpies que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, està preparant amb la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). Una de les primeres accions es durà a terme demà de manera simultània a totes les Illes, al País Valencià, al Principat de Catalunya i a Euskal Herria. A Galícia ja es va fer el 12 de desembre passat.
Una regidora del PP a Valldemossa diu que la llei dels símbols vol acabar amb "Enllaçats"
Imatge de la intervenció de la regidora popular Ana Redondo. La polèmica política lingüística empresa pel Govern té un altre front obert, ara a Valldemossa, on un col·lectiu veïnal ha denunciat les dures afirmacions realitzades en contra de la campanya d'"Enllaçats pel catala", que féu la regidora del PP, Ana Redondo, dient que el decret dels símbols a edificis institucionals "persegueix acabar amb la impunitat, mentida i manipulació" en què es basa la iniciativa de defensa de la llengua pròpia de les Balears. Indicà que el text no és "de cap manera ambigu", i posà de relleu algunes suposades 'il·legalitats' de part d'alguns docents que fan ideologia a les aules. Balears exporta "Enllaçats" a les comunitats amb llengua pròpia
Duran compara l' «atac» de Wert al català amb els intents de «Felip V i Franco» d'acabar amb aquesta llengua
El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha comparat l'«atac» que, al seu judici, està emprenent el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, amb el català, amb els intents de «Felipe V i Franco» d'acabar amb aquesta llengua, en l'anomenada reforma educativa, recollida en l'esborrany de la Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), que el Govern va presentar la setmana passada.
L'STEI presenta al·legacions a la Llei de símbols del Govern
Nombrosos centres escolars penjaren llaços a favor de la llengua pròpia, que el Govern no vol que hi siguin. L'STEI-i ha presentat avui al·legacions a l'avantprojecte de Llei sobre l'ús de símbols institucionals de Balears, en considerar que és arbitrari en la seva regulació, crea inseguretat jurídica i a més atempta contra la llibertat d'expressió. El sindicat ha detallat que aquest avantprojecte no només no és necessari, «perquè l'ús de símbols ja està bastant regulat a l'ordenament jurídic estatal i autonòmic», sinó que és «un text ambigu i contradictori». Per això, ha presentat tres al·legacions. En la primera, el sindicat relata que el paràgraf 9 de l'avantprojecte esmenta els deures de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, dient que han d'actuar d'acord amb «els principis d'objectivitat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat i dedicació al servei públic».
Demanen la retirada de la llei que regularà els símbols als edificis públics
El grup parlamentari socialista ha demanat avui al Govern que retiri l'avantprojecte de llei sobre l'ús dels símbols institucionals de Balears, perquè considera que «persegueix i penalitza» les opinions expressades a través de símbols, missatges i emblemes en les façanes dels edificis públics. Multes de fins a 12.000 € per posar símbols a edificis institucionals
Multes de fins a 12.000 € per posar símbols a edificis institucionals
El Govern ja té clar com acabar amb els símbols (llaços negres i quadribarrats) que es pengen a molts edificis públics i que tan poc li agraden. Ja es coneixen detalls de l'esborrany d'avantprojecte de llei sobre l'ús dels símbols institucionals de les Illes Balears i sobre l'ús dels béns immobles o mobles afectes a serveis públics, i preveu sancions de fins a 12.000 euros en casos de falta molt greu. Això vol dir que les institucions que pengin elements que no siguin els oficials de la Comunitat Autònoma podran ser expedientats i fins i tot sancionats econòmicament en un moment en què a cap organisme li sobren els doblers.
Accionar-nos
Els camins dels jubilats,les accions dels padrins flauta...el seny ens marca la pautai ens descobreix veritats.Quan estam mal governatsno podem romandre quiets.Si, com passa, ens posen plets,convé argüir la defensa.De no fer-ho, ens deixam vèncercom espectadors dels fets.
Suport massiu a la llengua a Lluc
El santuari de Lluc visqué una altra jornada de suport a la llengua, a la identitat pròpia i a la cultura i tradicions d'aquesta terra. En aquesta ocasió, fou amb motiu de la XXXIII edició de la Pujada a Lluc a peu de la Part Forana, que congregà més de 12.000 participants de 40 municipis. El moment més emotiu de la jornada arribà quan Gabriel Ferragut, president de l'Associació d'Antics Blauets de Lluc, donà la benvinguda als assistents. Les seves referències a la llengua i a la identitat pròpia reberen forts aplaudiments, mentre José Ramón Bauzá i el seu seguici aguantaven de manera estoica.
Bosch prepara una norma per regular què es pot penjar a les façanes dels centres públics
El llaç de la fotografia superior correspon a l’institut de Marratxí. Foto: Arxiu. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ja ha tornat a l'activitat i no consentirà que el curs vinent es tornin a penjar llaços per la llengua als centres públics. "Els anuncii", va assegurar ahir, " que prepararem una normativa que regularà els usos de les façanes dels centres educatius". Bosch considera aquests centres "edificis oficials" i, per tant, "només s'hi poden penjar banderes oficials que representin totes les mares, tots els pares i al·lots dels centres". Queda clar, doncs, que no donarà passada a la repetició d'aquesta reivindicació de la llengua pròpia, que nasqué a Muro i s'estengué ràpidament durant el darrer trimestre del curs. Mentre no es gestin els detalls d'aquesta norma, "com la que ja existeix sobre les façanes de qualsevol edifici públic oficial", el conseller protestà: "Estam utilitzant les façanes de tothom per posar-hi el que pensen alguns".
Només un 10% dels funcionaris haurà de saber català
El coneixement del català com a requisit es manté per un 10 % dels llocs de treball ocupats i actius dels Serveis Generals de la comunitat autònoma, segons la modificació de la Llei de Funció Pública de Balears que va publicar el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dissabte passat.
Onofre Ferrer: "No consideram ampliar la lliure elecció de llengua”
Nofre Ferrer, director general de la conselleria d'Educació. Un dels reptes del director general d'Ordenació, Innovació i Formació Professional d'Educació, Onofre Ferrer (Manacor, 1951), per al pròxim curs és la implantació del Pla pilot de plurilingüisme a les aules, un projecte experimental per perfilar com han de ser els centres a Balears un cop ja estigui en marxa el decret de tractament de llengües el curs 2013-14. El pla, però, sembla que no ha calat i ara la Conselleria ha convocat una segona selecció de centres després que no se n'hagin cobert totes les places. Respecte al Pla Pilot de Bilingüisme que vol posar en marxa el Govern de Bauzá, Ferrer assegura que "Hi ha 43 centres que l'aplicaran i això vol dir que faran matèries en català, castellà i anglès. Això és una experimentació del que serà el futur decret de tractament de llengües de les Illes Balears. Cada centre tria quines assignatures fa en una llengua o en l'altra. Aquest curs s'aplicarà a 3r de Primària i a 1r d'ESO".
Concert per la llengua a la plaça de Cort
Tot començà amb la campanya "Enllaçats per la llengua", que va tenir una primera ramificació amb "Enllaçats per la paraula". Idò els representants del món de la música també hi diran la seva a favor de la llengua i cultura pròpies amb "Enllaçats per la música", un concert que tindrà lloc a la plaça de Cort el proper 6 de juliol des de les 17 hores fins a mitjanit, aproximadament. La docent Antònia Lladonet ha estat la impulsora d'aquesta iniciativa, que té el suport de Músics per la Llengua, Joves de Mallorca per la Llengua, l'OCB i l'STEI-i.
L'oposició a Es Castell presenta una moció perquè el consistori s'enllaci per la llengua
Una nina participa en l'elaboració d'un mural 'enllaçat' a favor de la llengua pròpia. Foto: N. R. Els tres partits de l'oposició de l'Ajuntament menorquí d'Es Castell (PSIB, PSM i EU) reclamen restablir el català "al lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Balears" i exigeixen a més que es garanteixi "que tota la població conegui el català". Amb aquest objectiu han presentat una moció conjunta que es debatrà durant el proper ple municipal, que se celebrarà aquest dimarts, en la qual insten el Govern a derogar la normativa i les lleis aprovades aquest últim any que signifiquen un "retrocés per a la nostra llengua i que han suposat una ruptura a la societat de les Balears". Així mateix, la moció també proposa que l'Ajuntament se sumi a la iniciativa 'Enllaçats per la nostra llengua'.
Les retallades reactiven la Plataforma per l’Educació de Manacor
Es reactiva la Plataforma per l'Educació de Manacor. Les retallades a les escoles i les rebaixes lingüístiques del Govern de José Ramón Bauzá han propiciat que l'ens, que nasqué fa cinc anys però que durant els dos darrers a penes ha tingut presència pública, reprengui ara l'activitat. En aquest context, la plataforma dugué a terme dilluns vespre el seu primer acte públic, consistent en la lectura d'un manifest a favor de la llengua i de l'educació. Al voltant de 300 persones hi assistiren en senyal de suport. La professora de Secundària Marta Sanxo i la periodista Mercè Pinya llegiren el text, que reclama al Govern que no toqui el model lingüisticoeducatiu actual.
Palma es desperta enllaçada
Palma es despertà ahir plena de llaços quadribarrats en defensa del català. Els flocs, de petites dimensions, foren penjats en diferents zones de Ciutat, des del centre antic fins al Camp Redó. A més, a Marratxí alguns carrers varen aparèixer plens de llaçades. L'acció, reivindicada de manera conjunta per Maulets i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), tenia per objectiu omplir les principals vies de Ciutat "amb diferent simbologia de campanyes a favor de la nostra llengua". Segons les entitats independentistes, s'hi arribaren a distribuir prop de "mig miler" de llaços, cartells de la campanya "A Mallorca, en català", impulsada per Endavant-OSAN, a més d'adhesius i cartells en defensa de l'ensenyament públic.
L’agressió del català a les Illes arriba a l’Europarlament
L'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català han estat convidats al Parlament europeu per parlar de l'agressió que pateix el català a les Illes. El pròxim dijous, Maria Antònia Font (STEI-i) i Magdalena González (Assemblea) intervindran en una reunió de l'Intergrup a Estrasburg per parlar del retrocés lingüístic que se sofreix a l'Arxipèlag amb l'arribada del PP al Govern. Després d'una exposició inicial de quinze minuts, Font i González tindran trenta minuts més per respondre les qüestions que els plantegin els europarlamentaris. Font explicà que, després de posar en antecedents històrics els presents, els explicaran com s'estan vulnerant els drets lingüístics regulats a la Declaració universal dels drets humans, a la Constitució espanyola, a la Carta europea de les llengües, a l'Estatut d'Autonomia i a la Llei de normalització lingüística, entre d'altres.
Una senyera de 75 metres a l’IES Marratxí
L'IES Marratxí llueix des d'ahir a l'amfiteatre una senyera quadribarrada de 75 metres. D'aquesta manera respon el centre marratxiner als atacs que ha patit des de la Conselleria d'Educació per haver posat la senyera a la façana dins de la campanya "Enllaçats pel català". El gran llaç a favor de la llengua catalana s'ha pogut comprar gràcies a les aportacions de tota la comunitat educativa. Ahir horabaixa, pares, alumnes i professors es reuniren a l'institut per penjar el símbol.
Més pressió en defensa del català
Una vintena de mallorquins d'adopció, com ells mateixos es denominen, varen presentar ahir migdia al registre d'entrada del Parlament un manifest en què sol·liciten que no es rebaixi l'oficialitat del català. El grup, que és divers pel que fa a edats i nacionalitats, s'havia concentrat poc abans a les portes del Parlament, on varen llegir l'escrit. Entre ells, s'hi trobaven la periodista navarresa Marisa Goñi, l'actor italià Luca Bonadei o el filòleg senegalès Madiop Diagne.
Sineu també penjarà un llaç per la llengua
L'Ajuntament de Sineu també penjarà una llaçada quadribarrada a la façana, símbol de suport a la llengua pròpia de les Illes i de rebuig als atacs que rep de part del Govern José Ramón Bauzá. Sineu era un dels escassos municipis on el Partit Popular no havia aconseguit la majoria absoluta que encara no havia penjat el llaç. La moció per exhibir la llaçada la varen presentar els Sineuers Independents, una agrupació electoral de l'òrbita nacionalista que és a l'oposició. La proposta sols obtingué el suport dels tres regidors d'aquest grup.
Enllaçats per sempre
Els membres de l’OCB i veïns del poble, durant el procés d’elaboració del mural per la llengua. Foto: OCB. Esporles s'enllaçà pel català de manera definitiva. La delegació de l'Obra Cultural Balear pintà ahir una gran llaçada quadribarrada a la paret de l'edifici de les Escoles per reivindicar la defensa de la llengua pròpia. De bon dematí, una vintena de persones es concentrà a l'aparcament de les Escoles per començar el mural. El grafit, de sis metres d'alt, és un projecte de Kake Portas i recorregué a la inspiració dels veïns per realitzar-lo. Grans i petits es tacaren les mans de pintura perquè el llaç lluís amb tota l'esplendor. Primer es pintà el floc a llapis i a poc a poc s'omplí de pintura. Primer, el color groc. Després, el vermell i, finalment, se n'acabaren de perfilar les retxes. Ja ben entrat l'horabaixa s'hi feren els darrers retocs, amb relleus, ombres i perfils.
La flama de la llengua reviu a la Real
Alguns dels participants en la lectura de textos. Foto: P.Pellicer. La flama de la llengua no s'apaga. El monestir de la Real de Palma acollí de divendres a dissabte la segona edició d'"Enllaçats per la paraula", una iniciativa en la qual els ciutadans llegeixen textos en català per reivindicar la pervivència de la llengua i en contra dels atacs del Govern Bauzá. Durant 24 hores ininterrompudes, una setantena de persones varen llegir textos de tota casta: des de fragments significatius de la tradició literària catalana, passant pels clàssics grecs i de totes les llengües, fins a rondalles, contes i llibres de ciències. Així, s'hi varen poder escoltar les paraules més vives i sentides d'Homer, Sòfocles, Alcover, Costa i Llobera i Sebastià Alzamora. A més, aprofitant l'entorn del monestir cistercenc, es va fer especial rellevància a l'obra de Ramon Llull. S'hi llegiren fragments de Blanquerna, una de les obres més importants del ‘doctor il·luminat'.
Lliga i oposició pengen llaçades en dos edificis municipals de Pollença
Regidors de tots els partits amb representació a Pollença, llevat del Partit Popular i Unió Mollera Pollencina, penjaren ahir llaçades quadribarrades a dos edificis que pertanyen a l'Ajuntament: una al casal de can Llobera, a la vila de Pollença, i una altra al centre Miquel Capllonch, al moll. Se n'havia de penjar una altra a l'oficina de turisme de Cala Sant Vicenç -el tercer nucli urbà que té el municipi-, però no va ser possible: els va faltar una escala. Això no obstant, aviat hi serà col·locada.
I Bauzá, que anirà a Sineu?
L’Obra Cultural convida els sineuers a penjar una senyera al balcó aquest diumenge, dia de fira. "Què farà el president del Govern aquest diumenge? Visitarà la fira de Sineu? Anirà a la de Campos?". Aquestes preguntes són les que es fan aquests dies els sineuers, o com a mínim una part. Les polítiques d'arraconament de la llengua catalana i les retallades de l'Executiu en Educació i Sanitat són en l'ordre del dia. Els ànims estan escalfats i a pràcticament tots els pobles que visita -com d'incògnit, sense anunciar-se-, José Ramón Bauzá rep una esbroncada. El batle de Sineu, Josep Oliver (Convergència), confirmà que el Consistori havia convidat el president del Govern a fira, "com hem fet sempre, al marge dels colors polítics". Desconeixia, però, si hi assistiria. Per ventura, anirà a Campos o a Búger, ja que diumenge també hi fan fira.
Català sense aturall
Jaume Mateu, president de l’OCB, durant la seva intervenció. Foto: J. Torres Les protestes en contra de la rebaixa del català, impulsada pel PP, continuen a pas valent. Ahir fou el torn d'un cicle de lectures literàries a Can Alcover, en el qual participaren una quarantena de ciutadans entre les 19 hores de divendres i la mateixa hora de dissabte. Foren, doncs, 24 hores seguides de lectura, que no s'interromperen ni de matinada i en les quals se sentiren els clàssics de la llengua catalana, però també alguns autors universals. De fet, es pogueren escoltar autors com Homer i la seva Odissea, a més de Les geòrgiques de Virgili. Tanmateix, també s'hi recità Costa i Llobera, Joan Mascaró, Anselm Turmeda, Baltasar Porcel, Josep Melià, Francesc de Borja Moll, mossèn Antoni Maria Alcover, entre d'altres.
“Enllaçats per la paraula” comença les 24 hores
Jaume Mateu, president de l’OCB, va ser el primer lector. Foto: J. Torres "Enllaçats per la paraula" inicià ahir a les 19 hores les vint-i-quatre hores ininterrompudes de lectures en català. L'encarregat de donar el tret de sortida a la marató literària reivindicativa va ser el president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, que començà amb l'Evangeli segons Sant Joan 1,1-5 del Nou Testament: "Al començament, existia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu,i la Paraula era Déu (...)". Aquesta iniciativa pretén fer un recorregut per les obres literàries que s'han generat en català durant els vuit segles que fa que existeix la llengua.
“Enllaçats per la paraula” arrenca avui
"Enllaçats per la paraula" arrenca avui a les 19 h a Can Alcover de Palma. Aquesta iniciativa per reclamar que el Govern de les Illes retiri l'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública pretén posar de manifest que a l'Arxipèlag fa vuit segles que s'hi parla en català. Per això, durant vuit divendres consecutius en diferents indrets de Mallorca, es farà una lectura de textos en llengua pròpia de manera ininterrompuda durant vint-i-quatre hores. Els participants llegiran una antologia d'escrits representatius dels vuit segles de la nostra llengua.
Un policia al·lega que patí un esquinç per impedir el boicot als Ciutat de Palma
Un dels policies locals que impedí que dos joves desplegassin una pacarta en defensa del català en el lliurament dels premis Ciutat de Palma al·lega que en fer-ho s'esquinçà un turmell, que l'hi van haver d'enguixar i que va dur crosses durant quinze dies.
“Enllaçats pel català” arriba a Barcelona per Sant Jordi
La campanya "Enllaçats pel català" va pegar un bot ahir, en plena Diada de Sant Jordi, fins a Barcelona. La finalitat, ampliar l'acció de conscienciació cap als altres territoris de parla catalana i informar-los de les polítiques que en matèria lingüística realitza el Govern de José Ramón Bauzá. El sindicat STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en català presentaren a les portes de l'Ateneu Barcelonès la iniciativa "Per Sant Jordi, enllaçat pel català". "Crida a la solidaritat pel català a les Illes Balears. La nostra lluita és la de tots", va ser el lema que encapçalà el manifest que llegiren Magda González i Crespí, de l'Assemblea, i Maria Antònia Font, la coordinadora de Normalització Lingüística de l'STEI-i, per reivindicar l'ús de la llengua catalana a les Illes.
Crítiques des d'Eivissa al posicionament lingüístic de l'executiu de Bauzá
El PSOE-Pacte critica la intenció del Govern d'introduir a les escoles de les Illes un Pla d'Educació Plurilingüe que "no garanteix en absolut la millora de la competència en anglès i suposa un retrocés de l'ensenyament del català".
D’Inca a Palma tocant la xeremia pel català
Al final, la concentració arribà a reunir unes 300 persones al carrer Palau Reial Foto: E. Borràs Una trentena de persones passaren tota la nit d'ahir caminant i tocant la xeremia. Varen participar en la marxa d'Inca a Palma convocada per Xeremiers per la Llengua, una plataforma que volia protestar així contra la política lingüística del Govern de José Ramón Bauzá. Un pic a Palma, s'hi anaren afegint més músics i manifestants, fins que se n'aplegaren més de 300 davant del Parlament a les dotze del migdia. Els xeremiers havien començat a la plaça Major d'Inca a les tres de la matinada enfilant la carretera vella que va a Palma tot passant per Binissalem, Consell i Santa Maria.
Antoni Torrens i Carles Amengual promouen la marxa de xeremiers per la llengua
"Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món", va afirmar el filòsof austríac Ludwig Wittgenstein. L'homeòpata Carles Amengual i l'apotecari Antoni Torrens, els promotors de la marxa de xeremiers per la llengua que aquesta matinada farà, a peu i sonant, els 30 quilòmetres que hi ha entre Inca i Palma, la fan seva. "El llenguatge és allò que ens fa humans, i nosaltres volem defensar la nostra llengua, la que hem après", sosté Amengual, qui coneix bé sis idiomes i ara treballa per aprendre'n el setè. La manifestació dels xeremiers per la llengua -i de tothom que s'hi vulgui afegir- partirà a les 3 de la matinada de la plaça de Santa Maria la Major d'Inca i acabarà demà a les 12 del migdia davant el Parlament.
Jubilats per Mallorca fa costat a la marxa nocturna dels xeremiers pel català
Diverses associacions de xeremiers de Mallorca realitzaran una marxa nocturna aquest divendres que partirà des d'Inca i arribarà, al matí següent, a Palma, a fi de protestar contra els "atacs" que diuen que realitza el Govern balear contra la llengua catalana a causa de la seva política lingüística.
Armengol estén la mà a Bauzá perquè “aturi la barbaritat” contra el català
La secretària general del PSIB i portaveu parlamentària en el Parlament, Francina Armengol, ha estès aquest dimecres la seva mà al president del Govern, José Ramón Bauzá, amb l'objectiu que el Govern detingui la "barbaritat" que, segons la seva opinió, està cometent contra la llengua pròpia de les illes. Armengol, acompanyada per representants de l'Obra Cultural Balear (OCB), amb els quals ha mantingut una reunió aquesta tarda, ha recordat que la posició del seu partit en el tema del català és "intentar arribar als acords possibles" perquè l'Executiu autonòmic estableixi una taula de negociació sobre la matèria.
El PP diu que cal recuperar l'amor al català sense imposicions polítiques
El PP s'ha pronunciat avui al Parlament sobre les reivindicacions que corren arreu de les Illes a favor del català, i ho ha fet assegurant que les diferents accions "estan impulsades per grups polítics".
ERC dibuixa el mapa dels atacs a la llengua a casa nostra
Alguns treballadors d'[M] protestaven pel tancament de l'ens. Foto: Arxiu. ERC ha presentat aquest dimarts un mapa en el qual enumera els diferents «atacs» que pateix actualment la llengua catalana als territoris on aquesta és pròpia. Entre aquests atacs se cita que el català no sigui un requisit per accedir a la funció pública a Balears i al País Valencià, el tancament d'Ona Mallorca i TVMallorca, així com el cessament de les emissions de TV3 a València. A Catalunya, la major part dels atacs s'expliquen, segons la formació independentista, amb què el PP hagi passat a ocupar la vicepresidència efectiva del Principat, per l'estreta col·laboració dels últims temps amb CiU.
Nova acció a favor del català
Una colla d'amics que es fan anomenar grup de Resistència han posat a la venda camisetes amb el lema "Que no et tallin la llengua". Foto: J.Morey. Les accions a favor de la llengua no cessen. Els ciutadans estan molestos amb la política lingüística que impulsa el Govern de José Ramón Bauzá i, per això, fan el que sigui a les seves mans per demostrar el seu malestar. A Manacor, una colla d'amics que es fan anomenar grup de Resistència ha engegat una iniciativa curiosa. Amb el lema "Que no et tallin la llengua", han posat a la venda camisetes per valor de sis euros en alguns establiments del municipi. Les primeres camisetes es començaren a vendre el 26 de març al bar Can Lliro i a la llibrera Xaloc del municipi. En la primera tongada en varen fer 20. A dia d'avui ja n'han distribuïdes prop de 900 i es poden trobar també en comerços d'Artà, Sant Llorenç, Capdepera, Son Servera, Vilafranca, Santa Margalida, Muro, sa Pobla i Llubí.
- Un ciutadà envia una carta a la consellera de Salut per a denunciar el tracte lingüístic rebut a l'hospital Verge de la Salut
- Palma gastarà 90.000 euros en una campanya perquè els residents se sentin orgullosos de l'oferta turística de la ciutat
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Milers de joves omplen Felanitx d’entusiasme i compromís amb la llengua catalana
- TIB suspèn la parada de bus de Felanitx el segon dia de l'Acampallengua