si a la nostra llengua
La UIB mostra la seva "disconformitat" amb la política lingüística del Govern Bauzá.

Polí­tica

La UIB mostra suport a les mobilitzacions pel català

La UIB mostra la seva "disconformitat" amb la política lingüística del Govern Bauzá.Foto: Arxiu. La Universitat de les Illes Balears mostra la seva "disconformitat" amb la política lingüística del Govern Bauzá. En un breu manifest, signat per la rectora, Montserrat Casas, la institució acadèmica reiterà ahir el "compromís" amb la llengua pròpia i expressà "suport" a les campanyes a favor del català. La UIB assegura en l'escrit que, "com a institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, manifesta la seva preocupació i la seva disconformitat arran de les darreres actuacions del Govern de les Illes Balears en matèria lingüística i, de manera especial, amb l'aprovació del projecte de llei de modificació de la Llei de la funció pública".

M.R.P.23/03/12 0:00

Ciutat

El PSIB acudirà a la manifestació pel català

El PSIB-PSOE ha anunciat que participarà en la manifestació, que se celebrarà el pròxim diumenge a Palma, sota el lema 'Sí a la nostra llengua', organitzada per l'Obra Cultural Balear i que respon a la modificació de la Llei del Sector Públic per part del Govern, a fi que el català ja no sigui un requisit, sinó a un mèrit, per treballar en l'Administració.

E.P.22/03/12 0:00

El manifest del Moviment per la Llengua ja té més de 1.700 adhesions.

Polí­tica

Moviment per la Llengua neix en defensa del català

El manifest del Moviment per la Llengua ja té més de 1.700 adhesions. Foto: Arxiu. Ha nascut Moviment per la Llengua, un grup obert a la ciutadania en defensa del català. Reivindica en el manifest fundacional que el català és "allò que ens identifica com a poble". Justifica l'oportunitat de la seva presència en el fet que el Govern vulgui modificar la Llei de funció pública perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració pública i es converteixi només en un mèrit. Consideren que "s'ha de lluitar per casa nostra, lluitar per una llengua inherent a la nostra societat, lluitar per la nostra vida, sense por dels atacs exterminadors d'aquesta gent, que ara no semblen ser la nostra gent". El text acaba recordant que "no callarem, perquè callar ara és mentir...

Pep Verger15/02/12 0:00

Antoni Garau, rector de Sant Marçal i Pòrtol.

Part forana

Els capellans de la Part Forana, a favor del català

Els capellans de la Part Forana, un grup de reflexió creat als anys 70 i del qual formen part 18 religiosos de diferents pobles de Mallorca, expressen el seu posicionament a favor del català. A través d'un escrit signat per Antoni Garau, rector de Sant Marçal i Pòrtol, el grup assegura que els "preocupa com a capellans aquí i ara que no estimen de veres la nostra bona parla, aquesta llengua que novament pateix embats i envestides per fer-la recular". Garau, que fa de portaveu del col·lectiu, explica en la missiva que "el darrer dijous del mes de febrer els 18 companys que compartírem la trobada de la Part Forana a Pina em demanaren que fes ressò de l'escrit que Pere Orpí va llegir. També hi afegírem altres referències: el sínode diocesà i el sermó del dia de la Conquesta. I, a hores d'ara, segur que també tots signaríem el manifest dels Missioners dels Sagrats Cors ". Preocupacions d'un capellà de PART FORANA

Miquel Ripoll12/02/12 0:00

Polí­tica

Manifest dels MSSCC sobre la llengua catalana a Mallorca

Som un grup de missioners dels Sagrats Cors amb la voluntat de sumar-nos a tantes persones i col·lectius que han expressat la seva alarma davant certes propostes legislatives que arraconen la nostra llengua pròpia...

dBalears02/02/12 0:00

Melià durant la conferència oferida a Can Alcover.

Balears

“La continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini”

El filòleg Joan Melià explicà ahir que "la continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini" pel solapament de dos factors. El primer és la intensitat dels canvis demogràfics, que ha fet créixer la població d'origen al·lòcton a l'Arxipèlag; i l'altre, la regulació de l'oficialitat de la llengua catalana, que legalment i de fet li confereix "un caràcter secundari i prescindible". Melià pronosticà aquest escenari de futur per a la llengua catalana sobretot "si des de les institucions no es prenen mesures adequades per redreçar aquest procés de canvi". Segons l'exdirector general de Política Lingüística, "pràcticament tota la població autòctona de les Illes està bilingüitzada".

Cristina Polls01/12/11 0:00